<\/p>\n
La setmana passada l’INE ha presentat una quarta correcci\u00f3 en nom\u00e9s dos anys a l’al\u00e7a del PIB corresponent al trienni \u00a02021-2023. Nom\u00e9s pel 2021, es parla d’una desviaci\u00f3 de 32.480 milions d’euros. El 2022, l’INE va publicar que el creixement de l’economia el 2021 havia estat del 7,2%. Des de llavors, aquesta xifra ha estat corregida diverses vegades, fins al 10,4%.<\/p>\n
Les primeres estimacions del PIB acostumen a basar-se en dades preliminars que, amb el temps, s\u00f3n corregides a mesura que s’obtenen m\u00e9s detalls. Per\u00f2, en aquest cas, les revisions a l’al\u00e7a han estat tan significatives que han alterat radicalment la percepci\u00f3 de la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica d’Espanya despr\u00e9s de la pand\u00e8mia. Ara sabem que la recuperaci\u00f3 va ser de les m\u00e9s r\u00e0pides d’Europa i no de les m\u00e9s lentes.<\/p>\n
L’error estad\u00edstic, qualificat ja com el m\u00e9s \u00a0car de la ist\u00f2ria, no nom\u00e9s va afectar la imatge exterior d’Espanya, sin\u00f3 tamb\u00e9 la gesti\u00f3 econ\u00f2mica interna. Un PIB m\u00e9s elevat significa que els indicadors relatius al deute i el d\u00e8ficit s\u00f3n millors. Aix\u00f2, a m\u00e9s, afecta el marge de maniobra del Govern per elaborar els pressupostos i prendre decisions d’inversi\u00f3.<\/p>\n
Amb un PIB m\u00e9s alt, el d\u00e8ficit com a percentatge del PIB \u00e9s menor, el que hauria perm\u00e8s a les administracions p\u00fabliques, tant al Govern central com a les comunitats aut\u00f2nomes, disposar de m\u00e9s recursos. Aquest error va limitar el sostre de despesa i, per tant, la capacitat d’inversi\u00f3 en \u00e0rees clau. Les pol\u00edtiques socials, les infraestructures, la lluita contra el canvi clim\u00e0tic i la Transici\u00f3 Energ\u00e8tica podrien haver rebut m\u00e9s finan\u00e7ament si s\u2019hagu\u00e9s comptat amb les xifres correctes.<\/p>\n
A m\u00e9s de l’impacte econ\u00f2mic, aquest error estad\u00edstic ha tingut profundes implicacions pol\u00edtiques. Durant els darrers anys l\u2019oposici\u00f3, especialment des de la dreta, ha retret al Govern la lenta recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica d\u2019Espanya despr\u00e9s de la pand\u00e8mia. Les dades suggerien que Espanya era l’\u00faltim pa\u00eds d’Europa en recuperar el seu nivell de riquesa anterior a la crisi sanit\u00e0ria, una afirmaci\u00f3 que, a la llum de les noves xifres, es mostra falsa.<\/p>\n
Encara que l’economia espanyola va registrar una forta creaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3, aquest error en l’estimaci\u00f3 del PIB va alimentar la narrativa d\u2019un pa\u00eds que estava endarrerit respecte als seus ve\u00efns europeus. Aquest discurs, repetit durant anys, va tenir un impacte en l’opini\u00f3 p\u00fablica i en les eleccions, on la situaci\u00f3 econ\u00f2mica sempre \u00e9s un factor clau en la decisi\u00f3 del vot.<\/p>\n
Avui, amb les noves correccions de l’INE, sabem que Espanya es va comportar de manera similar a la resta d’Europa durant la pand\u00e8mia i, en alguns casos, ho va fer fins i tot millor. Aquest canvi de narrativa arriba tard per a les decisions electorals, per\u00f2 suposa un ajust important de comptes amb la realitat econ\u00f2mica del pa\u00eds.\u00a0<\/strong><\/p>\n Malgrat que les revisions a l’al\u00e7a del PIB milloren la percepci\u00f3 del rendiment econ\u00f2mic d’Espanya, no tapen els problemes estructurals que encara persisteixen. Un dels m\u00e9s urgents a resoldre segueix sent l’acc\u00e9s a l’habitatge, un desafiament que ser\u00e0 el tema central en les properes decisions de pol\u00edtica econ\u00f2mica. A m\u00e9s, encara que les noves xifres de creixement siguin positives, Espanya s’enfronta a desafiaments relacionats amb la sostenibilitat del seu deute p\u00fablic i la necessitat de mantenir un creixement inclusiu que benefici\u00ef a totes les capes de la societat.<\/p>\n En conclusi\u00f3, aquest error de l’INE i les correccions successives a l’al\u00e7a del PIB subratllen la import\u00e0ncia de comptar amb dades econ\u00f2miques precises i actualitzades. No nom\u00e9s perqu\u00e8 influeixen en la imatge internacional d’un pa\u00eds, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 afecten les decisions de pol\u00edtica interna que impacten directament en la vida dels ciutadans. En un m\u00f3n globalitzat, on les empreses i els inversors comparen constantment el rendiment dels diferents pa\u00efsos, oferir xifres err\u00e0tiques pot significar perdre oportunitats d’inversi\u00f3 o limitar la capacitat de maniobra del Govern.<\/p>\n Les lli\u00e7ons que deixen aquests errors seguiran sent rellevants en els anys propers. La precisi\u00f3 en l’estad\u00edstica econ\u00f2mica no \u00e9s un luxe, \u00e9s una necessitat per a qualsevol pa\u00eds que voldria prendre decisions informades i projecte de manera competitiva a l’escenari internacional.<\/p>\n ( publicat al Triangle https:\/\/www.eltriangle.eu\/2024\/09\/24\/lerror-estadistic-mes-car-de-la-historia\/?swcfpc=1 )<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La setmana passada l’INE ha presentat una quarta correcci\u00f3 en nom\u00e9s dos anys a l’al\u00e7a del PIB corresponent al trienni \u00a02021-2023. Nom\u00e9s pel 2021, es parla d’una desviaci\u00f3 de 32.480 milions d’euros. El 2022, l’INE va publicar que el creixement … Continua llegint