![\"Nueva](\"https:\/\/www.paucasals.org\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/0004-023-scaled-e1639155478174.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Pare Abad, <\/em><\/strong><\/p>\n President Aragon\u00e8s<\/em><\/strong><\/p>\n Dr. Jordi Cassasas<\/em><\/strong><\/p>\n Dr. Jaume Carbonell<\/em><\/strong><\/p>\n Presidents\u00a0<\/em><\/strong><\/p>\n (autoritats locals)<\/em><\/strong><\/p>\n Molt apreciat pare Abad, president de la Generalitat, president de la Universitat Catalana d\u2019Estiu, presidents, … Dr. Carbonell,\u00a0 ….<\/p>\n Vull sumar-me als agra\u00efments a la Universitat Catalana d\u2019Estiu per la iniciativa d\u2019organitzar aquest acte de record i reconeixement de la figura de Pau Casals a poques setmanes del cinquantenari de la seva mort, ocorreguda el 22 d\u2019octubre de 1973 a San Juan de Puerto Rico.<\/p>\n Li agraeixo, Dr. Cassasas , la seva amable invitaci\u00f3.<\/p>\n \u00c9s un fet rellevant que avui ens trobem aqu\u00ed, a Sant Miquel de Cuix\u00e0, el president de la Generalitat, Molt Honorable Sr. Pere Aragon\u00e8s i els qui hem tingut l\u2019honor de precedir-lo en aquesta responsabilitat, aplegats a l\u2019entorn de la figura de Pau Casals.<\/p>\n Representem, tots nosaltres, l\u2019expressi\u00f3 d\u2019una societat plural i diversa que aspira a exercir el seu autogovern com una via per a millorar el benestar de tots els homes i les dones que la formem.<\/p>\n Els qui hem tingut la responsabilitat de governar Catalunya, i la persona que avui assumeix aquest paper, hem treballat (amb tots els nostres errors i encerts) per fer de Catalunya un pa\u00eds m\u00e9s just, m\u00e9s pr\u00f2sper i m\u00e9s unit al voltant dels valors universals que van constituir tamb\u00e9 els anhels de Pau Casals: democr\u00e0cia, just\u00edcia social, pau i fraternitat entre els pobles.<\/p>\n \u00c9s molt el que ens uneix en el reconeixement a Pau Casals. No hi ha dubte que \u00e9s un dels noms m\u00e9s universals de la cultura catalana. Ens ho ha explicat molt b\u00e9 el Dr. Carbonell i jo, que no s\u00f3c historiador ni music\u00f2leg, no hi tinc res a afegir, m\u00e9s enll\u00e0 de posar de manifest els accents de la traject\u00f2ria de Casals, m\u00e9s pol\u00edtics que historiogr\u00e0fics, que em resulten m\u00e9s suggerents:<\/p>\n Int\u00e8rpret, director d\u2019orquestra, compositor i mestre, va ser un gran artista de refer\u00e8ncia internacional de la m\u00fasica del segle XX. Va ser all\u00f2 que avui en dir\u00edem un artista del m\u00f3n global, per\u00f2 que mai no va ni oblidar ni de deixar de fer present la seva condici\u00f3 de ciutad\u00e0 de Catalunya.<\/p>\n Efectivament, va ser un home de m\u00f3n, per\u00f2 no va perdre mai les seves arrels. Va ser un defensor de Catalunya en els moments m\u00e9s dif\u00edcils, doncs considerava que la cultura i la diversitat cultural eren la m\u00e9s gran expressi\u00f3 de riquesa de la humanitat. Alhora sentia una relaci\u00f3 fraternal amb Espanya.<\/p>\n Pau Casals va viure intensament els tr\u00e0gics esdeveniments del segle XX davant dels quals no va mantenir una actitud neutral o contemplativa. De fet, van marcar la seva traject\u00f2ria no nom\u00e9s professional sin\u00f3 tamb\u00e9 ciutadana:<\/p>\n I \u00e9s que Pau Casals havia nascut, recordem-ho, en plena Guerra Carlina. Va viure tamb\u00e9 el desastre de la I Guerra Mundial, la Guerra civil espanyola, i la II Guerra Mundial. Per a ell, la guerra era la pitjor expressi\u00f3 del que podien fer les persones, en contraposici\u00f3 a la m\u00fasica, que era el llenguatge universal de la conc\u00f2rdia.<\/p>\n Despr\u00e9s de la vict\u00f2ria aliada de la II Guerra Mundial de l\u2019any 1945, va decidir protestar amb el seu silenci. No comprenia com els aliats reconeixien el r\u00e8gim dictatorial de Franco. Per aquesta ra\u00f3, l\u2019any 1946 va pronunciar un discurs a la BBC en el que va dir que no tornaria a tocar en els pa\u00efsos aliats fins que no retorn\u00e9s la democr\u00e0cia a Espanya.<\/p>\n Tanmateix la creixent tensi\u00f3 entre la URSS i els USA, polaritzant el m\u00f3n en el marc de la guerra freda, el va preocupar molt i va fer canviar la seva actitud de no tocar m\u00e9s als pa\u00efsos aliats. Estava molt atemorit per la possibilitat d\u2019una nova conflagraci\u00f3 mundial amb armes nuclears. I en va fer d\u2019aix\u00f2 una nova causa, desenvolupant un gran activisme c\u00edvic en defensa del retorn de la democr\u00e0cia a Espanya i alhora per l\u2019impuls d\u2019una nova governan\u00e7a mundial a trav\u00e9s de la ONU en un m\u00f3n sense fronteres i en pau. Per aquesta ra\u00f3, Pau Casals va ser reconegut com una personalitat de refer\u00e8ncia internacional en la defensa de la pau i els drets de les persones. Per aix\u00f2 va ser convidat en quatre ocasions a les Nacions Unides: 1958, 1963, 1971 i l\u2019any 1973, com ens ha explicat el Dr. Carbonell.<\/em><\/p>\n Hem tingut ocasi\u00f3 d\u2019escoltar el magn\u00edfic i conegut discurs de 1971 \u201cI am a Catalan\u201d <\/em><\/strong>amb la famosa refer\u00e8ncia a la instituci\u00f3 de Pau i Treva tan adequada al fet de trobar-nos a l\u2019abadia de Cuix\u00e0.<\/p>\n Vull fer refer\u00e8ncia tamb\u00e9 al que va pronunciar anys abans, l\u2019any 1958, molt expressiu del seu tarann\u00e0 i dels seus compromisos. Hi ha un par\u00e0graf que diu aix\u00ed:<\/p>\n \u00a0\u201cLa confusi\u00f3 i el temor han enva\u00eft el m\u00f3n sencer. El nacionalisme mal concebut, el fanatisme, els dogmes pol\u00edtics i la manca de llibertat i de just\u00edcia encoratgen la desconfian\u00e7a i l’hostilitat que agreugen cada dia m\u00e9s el risc que correm, per\u00f2 tot i aix\u00ed tots els \u00e9ssers humans desitgen la pau\u201d <\/em><\/strong><\/p>\n Per \u00faltim, i com a colof\u00f3 dels meus accents sobre la traject\u00f2ria de Pau Casals, vull destacar que essent, certament, un m\u00fasic d\u2019alt nivell, mai no va deixar de banda ni la m\u00fasica popular i tradicional ni la passi\u00f3 per fer de la seva una feina pedag\u00f2gica, divulgativa.<\/p>\n Hi ha, en aquest aspecte, una etapa especialment singular de la seva activitat i del seu comprom\u00eds c\u00edvic. Quan es va instal\u00b7lar a Barcelona l\u2019any 1919, \u00a0tornat de la seva estada a Nova York, Casals va treballar per impulsar el nivell simf\u00f2nic de la ciutat per\u00f2 alhora va treballar per fer arribar la m\u00fasica, que per a ell era un vehicle de cohesi\u00f3 i d\u2019emancipaci\u00f3 social, als sectors populars que n\u2019eren aliens. \u00c9s aix\u00ed que, amb la implicaci\u00f3 de joves com Rafael Campalans i d\u2019altres persones vinculades a l\u2019Ateneu Polit\u00e8cnic, va impulsar l\u2019Associaci\u00f3 Obrera de Concerts, que va tenir un \u00e8xit extraordinari fent arribar els concerts a les persones m\u00e9s humils: els obrers i obreres de les f\u00e0briques, els pagesos i camperols, els estibadors del port…<\/p>\n Podem aix\u00ed entreveure que no creia possible separar la m\u00fasica de la vida i per aix\u00f2 la seva carrera art\u00edstica va ser una expressi\u00f3 de comprom\u00eds i defensa de la pau, la democr\u00e0cia, els drets i la dignitat de les persones. Fou, ho repeteixo, home de fortes conviccions morals i \u00e8tiques que van orientar, amb coher\u00e8ncia, la seva traject\u00f2ria vital.<\/p>\n Aquesta actitud de coher\u00e8ncia i rigor \u00e9s el que el va dur a cancel\u00b7lar concerts, a descartar ofertes professionals i, fins i tot, a no retornar al pa\u00eds mentre no es produ\u00eds la vict\u00f2ria de \u00a0la democr\u00e0cia que ell anhelava. Malauradament la seva mort prematura no li va permetre tornar a casa amb tots els honors que li haurien reconegut els catalans i les catalanes de totes les condicions.<\/p>\n Pau Casals \u00e9s, doncs, un motiu d\u2019orgull per a tots nosaltres, mereixedor de respecte i de mem\u00f2ria.<\/p>\n Aix\u00ed com he parlat dels meus accents sobre la traject\u00f2ria professional i c\u00edvica de Pau Casals, tamb\u00e9 vull extreure\u2019n la meva particular visi\u00f3 sobre el seu llegat. Deia al comen\u00e7ament que els valors universals defensats amb convicci\u00f3 i coher\u00e8ncia per Pau Casals al llarg de tants anys (democr\u00e0cia, just\u00edcia social, pau i fraternitat entre els pobles), refermen les meves pr\u00f2pies conviccions pol\u00edtiques.<\/p>\n La pol\u00edtica democr\u00e0tica ha de servir per facilitar la conviv\u00e8ncia i per crear i protegir un codi de conducta que ens dona eines per a fer-la possible.<\/p>\n Sobre la base d\u2019aquest codi, que s\u2019alimenta de consensos i de pactes, les societats avancen protegint els drets, exigint el compliment dels deures i posant en marxa pol\u00edtiques p\u00fabliques que asseguren la cohesi\u00f3 social i cultural de la societat i, tamb\u00e9, de la naci\u00f3.<\/p>\n Al riscos i incerteses globals del m\u00f3n d\u2019avui s\u2019afegeix, en el nostre cas, un per\u00edode de dif\u00edcil governan\u00e7a. Vull reivindicar el valor del nostre sistema de democr\u00e0cia parlament\u00e0ria, que aquests dies ha demostrat la seva capacitat de construir acords.<\/p>\n Crec que aix\u00f2 ofereix noves oportunitats i esperances, i \u00e9s aix\u00ed com vull acabar aquesta breu intervenci\u00f3.<\/p>\n Tinc l\u2019esperan\u00e7a que els que creuen que nom\u00e9s hi ha una manera d\u2019entendre Espanya arribaran a comprendre o, si m\u00e9s no, a acceptar, que aquesta diversitat \u00e9s un valor que cal protegir. No es pot construir una naci\u00f3 negant a una part de la seva ciutadania el seu dret a pert\u00e0nyer-hi simplement perqu\u00e8 ent\u00e9n la seva identitat nacional d\u2019una manera diferent.<\/p>\n L\u2019Espanya pretesament homog\u00e8nia, excloent i reclosa en els seus mites ha de donar pas a una Espanya fraternal, respectuosa de la diversitat dels pobles que la conformen i capa\u00e7 de gestionar amb intel\u00b7lig\u00e8ncia la seva pluralitat.<\/p>\n Tinc igualment l\u2019esperan\u00e7a que siguem capa\u00e7os d\u2019abordar els problemes, que hi s\u00f3n, no des de la confrontaci\u00f3 i la desqualificaci\u00f3, sin\u00f3 des de l\u2019exercici del di\u00e0leg, la negociaci\u00f3 i el pacte. Entre nosaltres a Catalunya i amb la resta d\u2019Espanya. Per fer possible la millora continuada del nostre autogovern.<\/p>\n Aquesta \u00e9s la funci\u00f3 de la pol\u00edtica. De la pol\u00edtica \u00fatil, m\u00e9s enll\u00e0 dels discursos abraonats, dels ultim\u00e0tums, de la desqualificaci\u00f3 dels adversaris i de la simplificaci\u00f3 dels problemes i de les solucions.<\/p>\n Aquest \u00e9s, per a mi, el llegat de Pau Casals.<\/p>\n Moltes gr\u00e0cies per la seva atenci\u00f3<\/p>\n Jos\u00e9 Montilla<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Pare Abad, President Aragon\u00e8s Dr. Jordi Cassasas Dr. Jaume Carbonell Presidents\u00a0 (autoritats locals) Molt apreciat pare Abad, president de la Generalitat, president de la Universitat Catalana d\u2019Estiu, presidents, … Dr. Carbonell,\u00a0 …. Vull sumar-me als agra\u00efments a la Universitat Catalana … Continua llegint \n