![\"Emigraci\u00f3](\"https:\/\/ges2espanyaiemigracio.files.wordpress.com\/2013\/05\/1256770291303inmigrantesdn.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
Veig amb disgust com han penetrat en una part de la nostra societat actituds de recels,\u00a0desconfiances i odi cap a la gent\u00a0que viu entre nosaltres que prov\u00e9 d’altres pa\u00efsos.<\/p>\n
Per\u00f2 als anys 50 i 60 del segle passat,\u00a0 milers d\u2019ebrencs es van veure obligats a buscar oportunitats de treball a l’estranger a causa de les dif\u00edcils condicions econ\u00f2miques de l’\u00e8poca. A Flix ho vaig viure a la meva fam\u00edlia: dues germanes del meu pare van marxar a l’Argentina,\u00a0un cos\u00ed germ\u00e0 seu a Alemanya on tamb\u00e9 va marxar un germ\u00e0 de la meva mare.<\/p>\n
Les xifres exactes de quants ebrencs van emigrar poden variar segons les fonts, per\u00f2 van ser milers que van deixar-nos; alguns\u00a0ja no van tornar m\u00e9s i van arrelar lluny principalment a Europa Occidental i Am\u00e8rica. Aquella emigraci\u00f3 va tenir impactes significatius que encara perduren a les nostres terres:\u00a0econ\u00f2mics,\u00a0 culturals\u00a0 per\u00f2 sobretot emocionals en uns anys en qu\u00e8 les comunicacions eren molt complicades, parlar per tel\u00e8fon era un luxe.<\/p>\n
Recordo les cartes\u00a0 escrites en paper fi perqu\u00e8\u00a0no pesessin i els segells no fossin cars que ens arribaven d\u2019Argentina. A l\u2019hora del sopar eren llegides pel meu pare i escoltades per tota la fam\u00edlia amb un silenci absolut.<\/p>\n
Quan venia d’Alemanya el germ\u00e0 de la meva mare als nebots ens\u00a0 portava alguna joguina de tecnologia avan\u00e7ada que aqu\u00ed no coneix\u00edem.\u00a0Recordo en una ocasi\u00f3 que mentre jugava\u00a0amb una d’elles vaig sentir\u00a0com explicava\u00a0que la vida all\u00e0 no era de color rosa,\u00a0que li encomanaven la feina que no volien fer els alemanys,\u00a0que l’idioma era una gran dificultat\u00a0i que no se sentia ben tractat.<\/p>\n
Algun dia caldr\u00e0 fer algun estudi seri\u00f3s d\u2019aquells herois aventurers i dedicar-los algun carrer als nostres pobles per honorar la seva mem\u00f2ria. Potser llavors trobarem sentit al poema de Bertol Brecht \u201cPreguntes sobre un obrer que llegeix\u201d:<\/p>\n
…I Babil\u00f2nia, destru\u00efda tantes vegades, qui la va tornar a construir ? \/\/ La Gran Roma \u00e9s plena d’arcs de triomf. Qui els va erigir?\/\/El jove Alexandre va conquerir \u00a0l’\u00cdndia. Ell sol?\/\/ C\u00e8sar va derrotar els gals. No portava ni tan sols cuiner?\/\/….<\/p>\n
Aquests dies he sentit com els partits d’extrema dreta\u00a0han utilitzat la immigraci\u00f3 com un argument electoral propagant recels i odi. Una part de la nostra societat ha compartit aquests arguments de considerar inferior l’emigrant i fins i tot culpar-lo de bona part dels nostres mals. Per\u00f2 he parlat tamb\u00e9 amb empresaris que demanen que les autoritats agilitin els papers perqu\u00e8 no troben xofers perqu\u00e8 ens portin el que necessitem o treballadors per recollir la fruita.<\/p>\n
Mandela va dir que la societat s\u2019havia de construir usant fins al darrer ma\u00f3 disponible sense menysprear-ne cap per\u00f2 alguns encara no han apr\u00e8s que el color de la pell est\u00e0 determinat \u00fanicament per la quantitat i tipus de pigment anomenat melanina i que nom\u00e9s que haguessin nascut uns kms m\u00e9s al sud tindrien el mateix rebuig que ells ara professen. Llavors serien emigrants com els nostres ebrencs dels anys 50 i 60.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Veig amb disgust com han penetrat en una part de la nostra societat actituds de recels,\u00a0desconfiances i odi cap a la gent\u00a0que viu entre nosaltres que prov\u00e9 d’altres pa\u00efsos. Per\u00f2 als anys 50 i 60 del segle passat,\u00a0 milers … Continua llegint