Discurs de Carme Chac\u00f3n en el Consell Nacional de proclamaci\u00f3 com a candidata a les eleccions generals
\nBarcelona, 17 de setembre de 2011<\/p>\n
Gr\u00e0cies.<\/p>\n
No em resigno. No m\u2019he resignat mai. Mai. Molts em coneixeu b\u00e9. Per aix\u00f2 ho sabeu. Per aix\u00f2 vull agrair-vos especialment que em permeteu encap\u00e7alar la llista del PSC a les properes eleccions generals. I encap\u00e7alar-la, precisament, enaquestes eleccions, quan hi ha molts ciutadans que han donat l\u2019esquena a la pol\u00edtica, i m\u00e9s darrerament.<\/p>\n
\u00c9s cert que l\u2019actitud d\u2019alguns pol\u00edtics no ajuda. S\u00f3n aquells que utilitzen el c\u00e0rrec en benefici propi, els que no diuen la veritat ni per casualitat, els que donen l\u2019esquena als ciutadans o es passen el dia b\u00e0sicament intercanviant pessics amb els adversaris. Aix\u00f2 no \u00e9s Pol\u00edtica; aix\u00f2 \u00e9s politiqueria.<\/p>\n
En teoria, qualsevol podria decidir passar de la pol\u00edtica. Per\u00f2 la pol\u00edtica no passa de ning\u00fa. I tot i que l\u2019hem de millorar, no serveix de res donar-li l\u2019esquena. Perqu\u00e8 si tu no vas a la pol\u00edtica, la pol\u00edtica ve a tu. Per b\u00e9 o per mal.<\/p>\n
Ho vaig aprendre des de que vaig n\u00e9ixer.<\/p>\n
Vaig n\u00e9ixer lluitant contra un cor defectu\u00f3s, contra una cardiopatia cong\u00e8nita, com fan avui unes 100.000 persones a Espanya.<\/p>\n
Sense la sanitat p\u00fablica jo no podria viure com una dona sana, que \u00e9s el que em sento. Tampoc no hagu\u00e9s estat mare. En un sentit molt real, dec la meva vida i la del meu fill a qu\u00e8 tenim un excel\u00b7lent sistema sanitari p\u00fablic.<\/p>\n
Sense la pol\u00edtica, la meva vida hauria estat ben diferent.<\/p>\n
Com tants d\u2019altres joves, fa 20 anys vaig estudiar, en bona part, gr\u00e0cies a les pol\u00edtiques progressistes del Partit Socialista.<\/p>\n
Van ser les beques del govern de Felipe Gonz\u00e1lez les que em van donar l\u2019oportunitat de fer la carrera de Dret. No vaig ser l\u2019\u00fanica: vaig n\u00e9ixer l\u2019any 1971, i quan tenia 21 anys, al 1992, hi havia 800.000 estudiants becats; quatre vegades m\u00e9s que els que hi havia al 1982, quan els socialistes vam arribar al govern.<\/p>\n
I en aquells anys de govern de Felipe, la quantia mitjana de les beques es va multiplicar per 6. \u00c9s a dir, la inversi\u00f3 en beques es va multiplicar per 15. O sigui que es van destinar 15 vegades m\u00e9s diners per garantir en aquest pa\u00eds la igualtat d\u2019oportunitats. \u00c9s que els governs anteriors no creien en la igualtat d\u2019oportunitats? Probablement s\u00ed. Per\u00f2 hi creien, com a m\u00ednim, 15 cops menys.<\/p>\n
I si Espanya no hagu\u00e9s entrat a la Uni\u00f3 Europea l\u2019any 1986, i aix\u00f2 tamb\u00e9 va ser pol\u00edtica, tampoc no hauria pogut estudiar fora, a Gran Bretanya, amb una beca Erasmus.<\/p>\n
Sense la Pol\u00edtica la vida de moltes persones hauria estat molt diferent.<\/p>\n
Per\u00f2 tampoc no li podem demanar tot a la pol\u00edtica. Ni la pol\u00edtica, si \u00e9s sincera, ho pot prometre. La societat avan\u00e7a amb l\u2019impuls de les seves institucions, dels seus serveis p\u00fablics, per\u00f2 tamb\u00e9 cal alguna cosa m\u00e9s: l\u2019esfor\u00e7 de cadascun.<\/p>\n
El valor de l\u2019esfor\u00e7 i de l\u2019obstinaci\u00f3 el vaig aprendre de la meva \u00e0via. S\u00f3c la n\u00e9ta de la Severina, una portera del barri de Sants. Despr\u00e9s que al 39 assassinessin el seu pare en una cuneta d\u2019un poble de Burgos, va decidir venir a Barcelona a servir en una casa. I despr\u00e9s, durant 38 anys va treballar m\u00e9s de 14 hores di\u00e0ries a una porteria de Sants.<\/p>\n
Ella sempre em deia que, en la vida, les coses costen. I que s\u2019han d\u2019aconseguir amb esfor\u00e7. M\u2019ho va ensenyar la meva \u00e0via, per\u00f2 tamb\u00e9 ho vaig aprendre del tot mentre estudiava la carrera, treballant en uns grans magatzems. Van ser treballs eventuals, per\u00f2 amb aquesta experi\u00e8ncia vaig comprendre la import\u00e0ncia de guanyar les coses per una mateixa, i com d\u2019important era la feina.<\/p>\n
Era quelcom que llavors ens semblava dif\u00edcil, per\u00f2 que ten\u00edem a l\u2019abast. Avui en dia, en plena crisi, tenir una feina s\u2019ha convertit en un somni per a molts joves.<\/p>\n
A Catalunya i a Espanya ens trobem en una situaci\u00f3 molt dif\u00edcil: estem vivint la pitjor crisi econ\u00f2mica que ha conegut el m\u00f3n des de fa m\u00e9s de 80 anys. Una crisi que t\u00e9 el seu origen en el sector financer, i que despr\u00e9s ha contagiat brutalment l\u2019economia productiva.<\/p>\n
A aquesta situaci\u00f3 s\u2019uneixen els problemes propis del nostre pa\u00eds, en particular l\u2019elevada depend\u00e8ncia que tenia la nostra economia del sector de la construcci\u00f3.<\/p>\n
En aquesta crisi hem perdut dos milions i mig de llocs de treball. D\u2019aquests, un mili\u00f3 i mig provenien de la construcci\u00f3. I l\u2019altre mili\u00f3 ha estat degut a la caiguda de la demanda i a les dificultats de milers d\u2019empreses per accedir al cr\u00e8dit.<\/p>\n
I aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 tenim un deute elevat, m\u00e9s privat que p\u00fablic \u2013dos ter\u00e7os de tot el que deu Espanya ho deuen les seves empreses i els seus particulars\u2013. Sols menys d\u2019un ter\u00e7 \u00e9s deute de les administracions, i aquesta part del deute p\u00fablic deriva del d\u00e8ficit.<\/p>\n
Per\u00f2 que no us enganyin. La gent t\u00e9 dret a saber la veritat: el d\u00e8ficit no \u00e9s la causa d\u2019aquesta crisi, com diu el PP. \u00c9s la seva conseq\u00fc\u00e8ncia. La veritat \u00e9s que portem m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada amb una economia trucada, intentant que funcionin receptes fallides i enganyoses.<\/p>\n
Ens van fer creure que com menys controlats estiguessin els mercats, m\u00e9s riquesa es crearia. I \u00e9s veritat, es va generar riquesa, fict\u00edcia per a la majoria i nom\u00e9s real per a uns pocs. I l\u2019Estat ha hagut d\u2019intervenir per arreglar les destrosses despr\u00e9s de m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada d\u2019aquesta visi\u00f3 miop.<\/p>\n
Ens van dir que com m\u00e9s es liberalitz\u00e9s el s\u00f2l m\u00e9s rics ser\u00edem. I s\u00ed, els pisos van pujar, per\u00f2 la bombolla va esclatar i avui tots som m\u00e9s pobres i estem m\u00e9s endeutats.<\/p>\n
Aquesta \u00e9s la realitat que hem d\u2019afrontar. Ara tenim un cam\u00ed molt dif\u00edcil per davant, per canviar el nostre model productiu fins aconseguir que es recuperi l\u2019economia i la creaci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3. I hem de decidir com volem rec\u00f3rrer aquest cam\u00ed.<\/p>\n
Per descomptat, aquest cam\u00ed no pot passar per retallar tot all\u00f2 que ens fa m\u00e9s forts com a societat.<\/p>\n
Si amb l\u2019excusa de la crisi:<\/p>\n
\u2022 Sacrifiquem la sanitat, com fan CiU i el PP;
\n\u2022 Si amputem l\u2019educaci\u00f3, com fan CiU i el PP;
\n\u2022 Si escatimem all\u00f2 imprescindible a qui menys t\u00e9, com fan CIU i el PP<\/p>\n
Si amb l\u2019excusa de la crisi renunciem a la xarxa de solidaritat, de cohesi\u00f3, que amb tant d\u2019esfor\u00e7 hem constru\u00eft en aquests 30 anys de democr\u00e0cia, acabarem molt pitjor de com est\u00e0vem: empobrits i sense futur.<\/p>\n
Aquest \u00e9s el model dels altres. Aquest no \u00e9s el nostre model.<\/p>\n
M\u2019explicar\u00e9.<\/p>\n
El deute no cau del cel. \u00c9s la difer\u00e8ncia entre el que ingressem i el que gastem. I per solucionar-ho, una de les claus \u00e9s vendre m\u00e9s del que comprem. En altres paraules: exportar m\u00e9s. I aquesta \u00e9s una de les nostres fortaleses. A Catalunya hi ha les empreses en millor posici\u00f3 per fer-ho.<\/p>\n
Som la Comunitat que m\u00e9s exporta de tota Espanya; tant, que exportem el doble que la segona, Madrid.<\/p>\n
Una altra manera d\u2019ingressar m\u00e9s del que gastem \u00e9s atreure diners. I una forma de fer-ho \u00e9s amb m\u00e9s turistes. Doncs Catalunya tamb\u00e9 \u00e9s capdavantera en turisme, i en turisme, a m\u00e9s, de qualitat. Nom\u00e9s a Barcelona, el nombre de visitants s\u2019ha multiplicat per cinc en els \u00faltims 20 anys. I tamb\u00e9, els que v\u00e9nen,
\ngasten m\u00e9s.<\/p>\n
I no podem parlar de futur sense parlar de recerca i d\u2019innovaci\u00f3. I en aix\u00f2 Catalunya tamb\u00e9 \u00e9s avui capdavantera. Gr\u00e0cies als Governs socialistes, aqu\u00ed s\u2019inverteix en Recerca, Desenvolupament i Innovaci\u00f3 el doble que quatre anys abans. En total tenim m\u00e9s de 20 centres tecnol\u00f2gics i parcs cient\u00edfics que s\u00f3n refer\u00e8ncia dins i fora d\u2019Espanya.<\/p>\n
Som, a m\u00e9s, el 25% de tota la producci\u00f3 industrial d\u2019Espanya.<\/p>\n
Per tant, tenim l\u2019energia, els recursos i el teixit productiu per afrontar les dificultats que v\u00e9nen.<\/p>\n
Amb el lideratge adequat, Catalunya ha de marcar el cam\u00ed de sortida de la crisi: ho hem fet abans i ho tornarem a fer. Perqu\u00e8 est\u00e0 en la nostra forma d\u2019entendre la vida: esfor\u00e7, creativitat i dinamisme.<\/p>\n
I ho farem sense deixar pel cam\u00ed ni un sistema educatiu que ha estat clau per la cohesi\u00f3 social, ni debilitant un sistema sanitari que avui \u00e9s un dels millors d\u2019Europa. Perqu\u00e8 l\u2019educaci\u00f3 i la sanitat actuals tamb\u00e9 formen part, avui, de la nostra identitat com a Catalunya.<\/p>\n
Molts cops m\u2019he preguntat per qu\u00e8, si Catalunya ha estat un motor per a la resta d\u2019Espanya, si ha estat en l\u2019avantguarda de les llibertats i dels drets dels que avui tots gaudim; per qu\u00e8 existeix aquest grau d\u2019anticatalanisme? Per qu\u00e8 tenim una dreta espanyola tan fero\u00e7ment anticatalana? Qu\u00e8 \u00e9s el que odien de nosaltres?<\/p>\n
Com sabeu, durant els \u00faltims quatre anys el vot ciutad\u00e0 em va confiar dirigir el Ministeri de Defensa. Per aquest motiu, he hagut de viatjar molt\u00edssim i de vegades molt lluny.<\/p>\n
I no han estat viatges agradables. M\u2019ha tocat anar a llocs complicats:<\/p>\n
\u2022 He estat a la frontera entre el L\u00edban i Israel, on una muralla de cascos blaus de 35 pa\u00efsos, mil d\u2019ells espanyols, s\u00f3n el parapet contra la guerra;<\/p>\n
\u2022 M\u2019ha tocat visitar unes quantes vegades la Banya d\u2019\u00c0frica i Uganda, per ocupar-me de Som\u00e0lia, un pa\u00eds devastat, un Estat fallit que viu una guerra des de fa d\u00e8cades, de la qual s\u2019aprofiten fan\u00e0tics i criminals.<\/p>\n
En els seus mars, la Uni\u00f3 Europea tracta d\u2019imposar una prec\u00e0ria seguretat perqu\u00e8 transitin els bucs del Programa Mundial d\u2019Aliments i treballin els pesquers.<\/p>\n
\u2022 Tamb\u00e9 he hagut de visitar el Txad, Hait\u00ed, l\u2019Afganistan\u2026 L\u2019Afganistan \u00e9s, de fet, el pa\u00eds que m\u00e9s vegades he visitat en la meva vida: 15 cops.<\/p>\n
Tots ells s\u00f3n alguns dels pa\u00efsos m\u00e9s pobres del m\u00f3n. I encara que s\u00f3n diferents entre si, tenen alguna cosa en com\u00fa: no tenen institucions que funcionin. I t\u2019adones que sense institucions nom\u00e9s existeix devastaci\u00f3, ru\u00efna i barb\u00e0rie. On desapareix l\u2019Estat de Dret, on desapareix la Pol\u00edtica, apareixen els criminals. \u00c9s la Pol\u00edtica la que fa possible l\u2019enteniment, el creixement i el futur.<\/p>\n
Tamb\u00e9 m\u2019he patejat Espanya de dalt a baix. He estat a gaireb\u00e9 totes les prov\u00edncies, m\u00e9s de 40, supervisant les instal\u00b7lacions militars, assistint a maniobres i exercicis de tropa i d\u2019oficials.<\/p>\n
I m\u2019he creuat amb moltes persones, de tot tipus, i ni una sola m\u2019ha deixat mai de parlar de Catalunya. Tots saben d\u2019on s\u00f3c. I us puc dir que la majoria ens valora; que ens estimen com som.<\/p>\n
Per\u00f2 tamb\u00e9 existeixen els anticatalans. Existeixen. S\u00f3n la minoria, per\u00f2 n\u2019hi ha.<\/p>\n
I he arribat a la conclusi\u00f3 que hi ha dos tipus d\u2019anticatalans.<\/p>\n
Un d\u2019ells \u00e9s producte de la ignor\u00e0ncia: aquest es cura obrint la ment, coneixent els altres, amb di\u00e0leg mutu i sincer.<\/p>\n
Per\u00f2 hi ha un altre tipus d\u2019anticatalans, molt m\u00e9s nocius: aquests s\u00f3n producte de la mala fe. S\u00f3n els anticatalans de la dreta reaccionaria. Qu\u00e8 \u00e9s all\u00f2 que els molesta tant?<\/p>\n
La resposta me la va donar fa molt temps el meu avi: \u201crepassa la hist\u00f2ria, Catalunya i els catalans sempre hem estat l\u2019aven\u00e7, el progr\u00e9s, l\u2019avantguarda\u201d.<\/p>\n
I \u00e9s cert. En relaci\u00f3 a la resta d\u2019Espanya, Catalunya sempre ha estat:<\/p>\n
\u2022 un pas m\u00e9s a prop del desenvolupament econ\u00f2mic;<\/p>\n
\u2022 un pas m\u00e9s a prop de la democr\u00e0cia;<\/p>\n
\u2022 un pas m\u00e9s a prop de la llibertat;<\/p>\n
\u2022 un pas m\u00e9s a prop d\u2019Europa.<\/p>\n
Precisament per aix\u00f2, seguia dient-me el meu avi, Catalunya molesta els cacics, els que s\u2019aprofiten de l\u2019endarreriment dels altres, els que volen controlar la gent fent servir la ignor\u00e0ncia o les prohibicions, \u00e9s a dir, a base de por. S\u00f3n pocs, per\u00f2 es troben a molts llocs.<\/p>\n
\u2022 De vegades fan de tertulians, i bramen contra Catalunya i contra el catal\u00e0. Diuen que no al catal\u00e0 i tenen una visi\u00f3 tan excloent de la seva Espanya que volen imposar nom\u00e9s el castell\u00e0. I a tot arreu. Per\u00f2 \u00e9s que Espanya t\u00e9 quatre lleng\u00fces, no una. I aix\u00f2 no \u00e9s un problema, \u00e9s una de les nostres grans riqueses. I nosaltres aqu\u00ed tenim la nostra llengua i la volem preservar, a m\u00e9s del castell\u00e0, que no corre cap perill a Catalunya.<\/p>\n
\u2022 De vegades s\u00f3n pol\u00edtics que podr\u00edem anomenar politiquers, i te\u2019ls trobes a les places i als mercats recollint signatures contra l\u2019Estatut o agitant la por contra qui \u00e9s diferent, per aconseguir el poder.<\/p>\n
\u2022 De vegades, fins i tot, porten toga, i te\u2019ls trobes intentant imposar la seva ideologia amb sent\u00e8ncies des dels m\u00e9s alts tribunals de l\u2019Estat. Ho vaig explicar en un article amb Felipe Gonz\u00e1lez.<\/p>\n
I \u00e9s cert que aix\u00f2 tamb\u00e9 passa en sentit invers. Aqu\u00ed a Catalunya, alguns magnifiquen els m\u00e9s anticatalans, els deixen l\u2019altaveu per poder dir que tots els espanyols s\u00f3n anticatalans.<\/p>\n
No \u00e9s veritat. En realitat, s\u00f3n pocs. Per\u00f2 s\u00f3n molt sorollosos i molt nocius per a la conviv\u00e8ncia.<\/p>\n
I sabeu a qu\u00e8 aspiren? Que Catalunya es desentengui d\u2019Espanya. Per aix\u00f2 els anticatalanistes s\u2019entenen de meravella amb els que volen trencar.<\/p>\n
Quan uns diuen \u201cque se\u2019n vagin\u201d, els altres contesten \u201cmarxem\u201d. Busquen el mateix: una Espanya fora de Catalunya i una Catalunya fora d\u2019Espanya.<\/p>\n
Trencar no \u00e9s el cam\u00ed. Trencar significa claudicar, perqu\u00e8 \u00e9s l\u2019argument f\u00e0cil de qui renuncia a conv\u00e8ncer els altres. Per\u00f2 \u00e9s una drecera que nom\u00e9s condueix al frac\u00e0s. Ho sabem tots: a Espanya li ha anat b\u00e9 quan a Catalunya li ha anat b\u00e9; i a Catalunya li ha anat b\u00e9 quan a Espanya li ha anat b\u00e9.<\/p>\n
A mi m\u2019han dit de tot.<\/p>\n
Uns creien que m\u2019insultaven dient-me catalana. A sobre, alguns em retreien que s\u00f3c \u201ccatalana i pacifista\u201d:<\/p>\n
\u2022 S\u00ed, vull la pau com la majoria de la gent de b\u00e9, i sobretot, els que coneixem els efectes de la guerra.<\/p>\n
\u2022 I s\u00ed, s\u00f3c catalana, i em sento molt honrada i molt orgullosa de ser-ho!<\/p>\n
Altres aqu\u00ed creuen que m\u2019ofenen quan em retreuen que treballo a Madrid. Per\u00f2 \u00e9s molt f\u00e0cil dir \u201cVisca Catalunya\u201d a Barcelona. Aqu\u00ed a Catalunya \u00e9s f\u00e0cil ser catal\u00e0. On tamb\u00e9 cal ser-ho, i exercir-ne, \u00e9s on ens insulten.<\/p>\n
Per aix\u00f2 no em resigno i segueixo lluitant per all\u00f2 en el que crec: crec en una Catalunya progressista, m\u00e9s forta, m\u00e9s forta en el que t\u00e9 de Catalunya i en el que t\u00e9 de progressista; que lideri una Espanya moderna i avan\u00e7ada en una Europa m\u00e9s capa\u00e7. I lluitar\u00e9 per tot aix\u00f2.<\/p>\n
No em resigno, com tampoc es van resignar tants catalans que han lluitat per aquesta terra al llarg de la nostra hist\u00f2ria.<\/p>\n
Un d\u2019ells va ser Josep Tarradellas, qui durant d\u00e8cades d\u2019exili va mantenir encesa la flama de la Generalitat i de l\u2019autogovern catal\u00e0.<\/p>\n
Van ser anys, vull recordar-vos, en els quals la nostra llengua estava prohibida, la nostra cultura era perseguida, i en qu\u00e8 t\u2019enviaven a la pres\u00f3 per reivindicar la llibertat.<\/p>\n
Doncs b\u00e9, en aquells anys terribles, Tarradellas no es va rendir davant la dictadura. Per\u00f2 tampoc va claudicar davant l\u2019independentisme.<\/p>\n
Hi ha unes paraules seves del 1977, a l\u2019hotel de France a Perpiny\u00e0, poc abans de tornar a Catalunya, que resumeixen la seva visi\u00f3: \u201cCatalunya t\u00e9 vocaci\u00f3 d\u2019autonomia, esperit independent, per\u00f2 no \u00e9s separatista\u201d.<\/p>\n
Fins i tot en els pitjors moments de la nostra hist\u00f2ria, Tarradellas sabia que l\u2019independentisme no era la via per a Catalunya, i mai va deixar de lluitar per all\u00f2 en el que creia: per la nostra cultura, per la nostra llengua, per la nostra identitat, i per una Catalunya aut\u00f2noma dins d\u2019una Espanya democr\u00e0tica i plural.<\/p>\n
Com ell, la immensa majoria dels catalans no es van resignar. Quan van veure que se\u2019ls negaven els seus drets, no van baixar els bra\u00e7os. Sabien que el que reivindicaven era just, i que acabarien guanyant la lluita, amb esfor\u00e7 i amb perseveran\u00e7a.<\/p>\n
I nosaltres, ara, hem de fer el mateix.<\/p>\n
\u00c9s veritat que tot \u00e9s molt fosc avui al nostre al voltant.<\/p>\n
Per\u00f2 hi ha un futur millor. I aquest futur passa per una Catalunya que sigui un altre cop capdavantera en el progr\u00e9s, i que ho faci amb pas ferm a Espanya.<\/p>\n
En tots aquests anys a Madrid, he tractat de lliurar certes batalles per Catalunya.<\/p>\n
Unes batalles es guanyen:<\/p>\n
\u2022 Tenim el millor model de finan\u00e7ament que ha tingut mai Catalunya en la seva hist\u00f2ria. El millor. Cal seguir avan\u00e7ant, per\u00f2 el que hem aconseguit \u00e9s un gran pas. El PSC ha aconseguit que Catalunya tingui vuit vegades m\u00e9s capacitat financera que al 2001, quan governava CiU. En menys d\u2019una d\u00e8cada, vuit vegades m\u00e9s capacitat financera.<\/p>\n
\u2022 Tamb\u00e9 hem aconseguit que l\u2019Estat inverteixi a Catalunya el doble que fa set anys. Avui Catalunya \u00e9s la comunitat amb m\u00e9s inversi\u00f3 en infraestructures per c\u00e0pita de tota Espanya.<\/p>\n
Altres batalles es guanyen sols en part:<\/p>\n
\u2022 Avui tenim un Estatut, que no \u00e9s el 100% d\u2019all\u00f2 que vol\u00edem, per\u00f2 que li garanteix a Catalunya el millor autogovern de la seva hist\u00f2ria. I aquesta conquesta tamb\u00e9 porta el nom del socialistes.<\/p>\n
I d\u2019altres batalles es perden:<\/p>\n
\u2022 Com va passar amb el Pla Hidrol\u00f2gic Nacional, l\u2019any 2001, quan CiU va posar l\u2019aigua de l\u2019Ebre en mans del PP. Aquella batalla es va perdre. Per\u00f2 nosaltres no ens vam rendir i al 2005, gr\u00e0cies a un govern progressista aqu\u00ed, i a un govern progressista a Espanya, vam acabar guanyant.<\/p>\n
Aix\u00f2 demostra que les \u00faniques batalles que no es guanyen s\u00f3n les que no es lliuren. I la lliurarem.<\/p>\n
Aquest \u00e9s el doble joc de CiU: posen cares llargues, s\u2019indignen, i s\u2019esquincen les vestidures cada vegada que el PP insulta els catalans.<\/p>\n
Aix\u00f2 s\u00ed, quan es tracta de buscar el poder; o quan sorgeix la m\u00e9s m\u00ednima ocasi\u00f3 de pactar, com ha succe\u00eft ara a Castelldefels o a Badalona, CiU se n\u2019oblida. Com se n\u2019oblidaria si guany\u00e9s Rajoy les properes eleccions generals.<\/p>\n
\u2022 S\u2019oblidaria que el PP va rec\u00f3rrer l\u2019Estatut davant els tribunals;<\/p>\n
\u2022 S\u2019oblidaria que el PP va acusar Catalunya de robar a la resta d\u2019Espanya;<\/p>\n
\u2022 S\u2019oblidaria que el PP va dir que l\u2019Estatut el tutelava ETA;<\/p>\n
\u2022 O s\u2019oblidaria que el PP va dir que Catalunya espoliava l\u2019arxiu de Salamanca. Fins i tot van batejar el carrer de l\u2019arxiu com \u201ccarrer de l\u2019espoli\u201d<\/p>\n
\u2022 S\u2019oblidaria que el PP ha recorregut la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a la nostra escola.<\/p>\n
La dreta catalana gesticula i entra en c\u00f2lera, sobretot abans de les eleccions. I als quatre dies se n\u2019obliden, callen i pacten amb la dreta espanyola.<\/p>\n
CiU treu pit quan parla de Catalunya, de la p\u00e0tria i dels seus s\u00edmbols. Per\u00f2 sacrifiquen l\u2019essencial: s\u2019obliden dels catalans.<\/p>\n
Per aix\u00f2 no em resigno que els catalans sols puguin escollir entre la dreta catalana i la dreta espanyola, perqu\u00e8 aquesta no \u00e9s una elecci\u00f3. \u00c9s el mateix retroc\u00e9s social, la mateixa pol\u00edtica cruel en dues lleng\u00fces diferents. Per\u00f2 la mateixa pol\u00edtica.<\/p>\n
Companyes i companys,<\/p>\n
Vull encap\u00e7alar la candidatura del PSC per a les properes eleccions generals per Catalunya i pels catalans.<\/p>\n
Vull encap\u00e7alar un projecte per a Catalunya que tingui els catalans i els seus problemes al centre de les seves prioritats.<\/p>\n
Vull una Catalunya segura, on ning\u00fa tingui por a posar-se malalt perqu\u00e8 l\u2019hospital m\u00e9s proper estigui a desenes quil\u00f2metres.<\/p>\n
Vull una Catalunya de futur, que ajudi els professors a dedicar tot el temps que necessiten als nostres fills.<\/p>\n
Vull una Catalunya justa, en la qual aporti m\u00e9s qui m\u00e9s t\u00e9.<\/p>\n
Vull una Catalunya activa i din\u00e0mica, que generi oportunitats, que doni espai a la innovaci\u00f3 i que protegeixi i fomenti els emprenedors.<\/p>\n
I, sobretot, vull respecte: que Catalunya sigui una terra de respecte dins, i que sigui respectada fora. I aix\u00f2 no es guanya ni amb insults ni amb victimisme. Es guanya com sabem fer: amb esfor\u00e7, fermesa i tenacitat.<\/p>\n
Em proposo encap\u00e7alar un projecte que afirmi el nostre catalanisme progressista, el nostre catalanisme social, el nostre catalanisme europeista.<\/p>\n
I que afirmi la nostra visi\u00f3 de Catalunya, que no \u00e9s patrimoni dels qui volen trencar; en una Espanya que no \u00e9s patrimoni dels que ens volen sotmesos.<\/p>\n
Vull una Catalunya i una Espanya plurals, conscients que la seva for\u00e7a, la nostra for\u00e7a, \u00e9s la suma.<\/p>\n
Mai no em resigno. Mai no em dono per ven\u00e7uda.<\/p>\n
I per aconseguir-ho, aportar\u00e9 el m\u00e9s valu\u00f3s que tinc: el meu entusiasme i el meu treball.<\/p>\n
Per\u00f2 necessito el m\u00e9s important: l\u2019entusiasme i el treball de tots vosaltres.<\/p>\n
Moltes gr\u00e0cies<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Discurs de Carme Chac\u00f3n en el Consell Nacional de proclamaci\u00f3 com a candidata a les eleccions generals Barcelona, 17 de setembre de 2011 Gr\u00e0cies. No em resigno. No m\u2019he resignat mai. Mai. Molts em coneixeu b\u00e9. Per aix\u00f2 ho sabeu. … Continua llegint