![\"Llibre](\"https:\/\/surtdecasa.cat\/sites\/default\/files\/imatges-pujades\/2019T1\/imatges\/fonxoblanc.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Si no el coneixeu i us voleu fer una aproximaci\u00f3 del Fonxo d\u2019Altafulla \u2013 Vilafranca \u2013 Tarragona, poseu-vos la Sonata per a piano n\u00ba 23 en Fa menor, Op 57 “Appassionata” de Beethoven. Si pot ser, una interpretaci\u00f3 del xil\u00e9 descendent de catalans Claudio Arrau. Des de l\u2019inici de la Sonata\u00a0 \u00e9s el Fonxo, sobretot quan arribeu a la darrera part que \u00e9s la III, Allegro ma non troppo-presto.<\/p>\n
<\/p>\n
Fonxo \u00e9s amic de fa 44 anys que jo recordi …. o m\u00e9s, perqu\u00e8 hi ha persones amb les quals et sents proper fins i tot d\u2019altres vides anteriors. Dijous passat em vaig trobar a la b\u00fastia el seu nou llibre \u201cCitacions i [e]vocacions. Glossari\u201d editat acuradament per Silva Editorial.<\/p>\n
Em va fer feli\u00e7. Tamb\u00e9 la seva dedicat\u00f2ria: \u201c Xavi, esperant-ne les teves paraules inspiradores i les rec\u00edproques mem\u00f2ries-confessables…. Com a bestreta que t\u2019hi convida \u00a1. Tardor 2020\u201d. Al Fonxo no li pots deixar passar ni els punts suspensius; ni quan escriu ni quan et parla afegint uns instants de silenci a algunes frases convidant-te a la reflexi\u00f3 compartida.<\/p>\n
El llibre \u00e9s Fonxo en estat pur. De llenguatge abstracte, s\u00ed, per\u00f2 d\u2019un abstracte que de sobte esdev\u00e9 concret, prec\u00eds i descriptiu. O potser \u00e9s que ja el conec tant que les seves abstraccions no ho s\u00f3n per a mi, que tamb\u00e9 podria ser.<\/p>\n
I si com diu ell en la Justificaci\u00f3, un llibre \u00e9s un licor i no un got d\u2019aigua destilada, qui el llegeixi convindr\u00e0 amb mi que li ha sortit un licor d\u2019alta densitat o concentraci\u00f3. De manera que has d\u2019anar amb cura de no saltar-te ni un mot. Aquest llibre no es pot llegir en diagonal<\/p>\n
El llibre destil\u00b7la suc de vida. Fonxo apassionat. Hi ha gent que passa per aquest m\u00f3n amb all\u00f2 que en dic encefalograma pla\u00a0. Altres espremen la vida traient-li tot el suc des de q\u00fcestions que podrien semblar banals com el futbol o apassionant-se per\u00a0 la transcend\u00e8ncia del comprom\u00eds c\u00edvic, social o pol\u00edtic. Per aix\u00f2 trobareu que alguns cap\u00edtols comencen amb frases de futbolistes \u00a0com Lu\u00eds Aragon\u00e8s ( Es imposible que el l\u00edder sea justo y correcto porque se cree Dios \u201c) \u00a0o Oleguer Presas mentre que altres com el dedicat a la transcend\u00e8ncia l\u2019inicia amb una de Harold Bloom \u201c Sense la transcend\u00e8ncia ens convertim en simples\u00a0 mecanismes d\u2019entropia \u201c o en un altre \u2013 el de Seduir \u2013 en trobem una de San Juan de la Cruz.<\/p>\n
\u00c9s a dir, en l\u2019imaginari del Fonxo hi cap tot all\u00f2 que pot definir la condici\u00f3 humana, les seves mis\u00e8ries i les seves grandeses. I aix\u00f2 igual ho extreu del futbol com d\u2019un fil\u00f2sof, d\u2019un cr\u00edtic literari o de la seva infermera de di\u00e0lisi. No descansen mai les seves neurones i tot el que l\u2019envolta ho eleva a la categoria de ser analitzat i\u00a0 d\u2019extreure\u2019n alguna conclusi\u00f3.<\/p>\n
De tan fant\u00e0stica la seva personalitat, sembla irreal \u2013 all\u00f2 que no es troba en la realitat – . Aquesta \u00e9s del llibre la gr\u00e0cia que com diu el DIEC \u00e9s all\u00f2 que plau i atreu en les actituds, en les maneres, en l\u2019enraonar, d\u2019alg\u00fa.<\/p>\n
El Fonxo \u00e9s un dels mestres de la meva vida i qui la va re-orientar quan em va dissuadir de continuar el meu comprom\u00eds pol\u00edtic que anava per les simpaties cap al PSUC \u00a0i em va conv\u00e8ncer d\u2019entrar al PSC-Congr\u00e8s de Joan Revent\u00f3s. Per\u00f2 si nom\u00e9s fos aix\u00f2 hauria estat poc: m\u2019ha encomanat la passi\u00f3 per la literatura, pels castells, per contemplar la vida de la forma minimalista que deia abans i pel comprom\u00eds que tan b\u00e9 defineix Celaya en els punyents versos de \u201c La poesia es un arma cargada de futuro\u201d ( maldigo la poes\u00eda concebida como un lujo cultural por los neutrales…… maldigo la poesia de quien no toma partido, partido hasta mnancharse….).<\/p>\n
El Fonxo ha demostrat sempre que no rebutja, ans les implora,\u00a0 les aportacions cr\u00edtiques a les seves obres i al seu pensament ( notis que el t\u00edtol \u201c Esquerres\u201d, porta deliberadament el plural per evitar qualsevol mena de dogmatisme que sempre ha combatut). Aix\u00ed que, com que li agradar\u00e0 m\u00e9s una aportaci\u00f3 cr\u00edtica que totes les lloances, aqu\u00ed en va una: Ja s\u00e9 que ell \u00e9s i ha estat poc marxista. Per\u00f2 que el cap\u00edtol que dedica al marxisme comenci amb una cita interessada de Jorge Edwards sobre una altra de Popper \u00e9s injust pel marxisme. Edwards ja va confessant a aquestes al\u00e7ades de la seva vida que s\u2019ha tornat conservador i per tant \u00e9s una an\u00e0lisi la seva \u201c de part \u201d. I encara afegir\u00e9 que Popper va criticar el marxisme, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 li va recon\u00e8ixer sempre a Marx un sincer inter\u00e8s a millorar les condicions de les classes m\u00e9s desfavorides i va valorar les seves aportacions in\u00e8dites a la sociologia.<\/p>\n
I si vol una aportaci\u00f3 m\u00e9s, que no cr\u00edtica sin\u00f3 \u00a0de sentiment d\u2019abs\u00e8ncia, espero per a una propera ocasi\u00f3, alguna an\u00e0lisi sobre naci\u00f3(nalisme) i\/o independent(isme) tot i que alguna cosa apunta en algun\u00a0 cap\u00edtol com el dedicat als Castells (humans). Aix\u00f2 vaig pensar la nit que em vaig empassar el llibre, per\u00f2 avui diumenge,\u00a0 tercer dia de la digesti\u00f3 de la lectura, he de dir que potser ja em va b\u00e9 que no hi hagi entrat i ja em va b\u00e9 el silenci sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 que ens empetiteix i ens impedeix debatre , valorar i, en definitiva, progressar cm a poble i com a persones. Encara gosar\u00e9 dir-la una mica m\u00e9s grossa \u2013 \u00a0em perdonaran els amics indepes i no cal que ho facin els naci\u00f3-nalistes -: en un llibre d\u2019aquesta altura i profunditat, tampoc no calia que hi fossin els reduccionismes.<\/p>\n
No vull acabar sense recomanar-vos un parell de cap\u00edtols: El primer, \u201cConsols\u201d que arrenca amb una frase de Joan Margarit al que li falta la m\u00fasica que el Fonxo ja ha tingut cura que no hi manqui en nombrosos cap\u00edtols com \u00a0Bellesa clos amb la can\u00e7\u00f3\u00a0 d\u2019Aute del mateix nom.<\/p>\n
El segon: \u201c Erotisme \u201c que comen\u00e7a amb una cita\u00a0 d\u2019Umbral i com una metralladora sense donar descans al lector, hi apareix una cita del G\u00e8nesis, una de Salvat Papaseit, una altra de Ramon Llull, Ortega y Gasset, Pedro Salinas \u2013 qui cita avui dia Pedro Salinas ? -, Aute, Santa Teresa de Bernini i Christine Keeler. Genial, tot en una sola p\u00e0gina que has de rellegir si li vols treure tot el suc \u2013 i el gust \u2013 al cap\u00edtol.<\/p>\n
Ens hem parlat per tel\u00e8fon. L\u2019he felicitat efusivament. Per\u00f2 tamb\u00e9 l\u2019he advertit que la seva dedicat\u00f2ria que he reprodu\u00eft al comen\u00e7ament d\u2019aquesta ressenya, t\u00e9 ara menys possibilitats d\u2019acomplir-se. I \u00e9s que davant la qualitat i la profunditat d\u2019aquest llibre, qualsevol intent per la meva part d\u2019un exercici d\u2019introspecci\u00f3 com el seu, no arribaria ni a intent agosarat\u00a0 sense possibilitat de reeixir.<\/p>\n
Amb agra\u00efment, Fonxo. Per tot…. tamb\u00e9 pel cap\u00edtol \u201cGeneraci\u00f3\u201d. Tot un honor la cita al costat del germ\u00e0 gran Joan Maria Abell\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Si no el coneixeu i us voleu fer una aproximaci\u00f3 del Fonxo d\u2019Altafulla \u2013 Vilafranca \u2013 Tarragona, poseu-vos la Sonata per a piano n\u00ba 23 en Fa menor, Op 57 “Appassionata” de Beethoven. Si pot ser, una interpretaci\u00f3 del xil\u00e9 … Continua llegint