{"id":10,"date":"2011-02-20T21:47:34","date_gmt":"2011-02-20T21:47:34","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/?p=10"},"modified":"2013-06-09T19:34:12","modified_gmt":"2013-06-09T19:34:12","slug":"recasens","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/2011\/02\/20\/recasens\/","title":{"rendered":"Lli\u00e7\u00f3 magistral de Josep Maria Recasens"},"content":{"rendered":"

Aquesta \u00e9s la lli\u00e7\u00f3 magistral que als seus 93 anys va pronuncir dimecres passat, 16 de febrer de 2011 Josep Maria Recasens i Comes a la URV amb motiu de la seva investidura com a Doctor Honoris Causa. Un acte que va ser introduit pel Doctor Llu\u00eds Navarro<\/a> que el v apadrinar. Un acte de just\u00edcia amb un gran i savi tarragon\u00ed com es pot comprovar amb aquest impressionant escrit d’un autodidacta que no va anar a la Universitat per\u00f2 que \u00e9s un mestre de la hist\u00f2ria. Tarragona i Catalunya sempre estarem en deute amb aquest gran patriota:<\/p>\n

Anotacions sobre el temps que m\u2019ha tocat viure, i \u00a0la meva \u00a0 contribuci\u00f3 a \u00a0la \u00a0construcci\u00f3 de \u00a0la \u00a0hist\u00f2ria \u00a0local \u00a0tarragonina<\/strong><\/p>\n

Senyores, senyors:<\/p>\n

Les \u00a0meves \u00a0primeres paraules s\u00f3n \u00a0per \u00a0agrair \u00a0al professorat del \u00a0Departament d\u2019 Hist\u00f2ria i Hist\u00f2ria \u00a0de l\u2019Art \u00a0d\u2019aquesta \u00a0Universitat \u00a0per \u00a0haver \u00a0proposat \u00a0al Consell \u00a0de \u00a0Govern \u00a0que em \u00a0 distingis \u00a0amb \u00a0la concessi\u00f3 \u00a0del \u00a0t\u00edtol \u00a0de \u00a0Doctor \u00a0Honoris \u00a0Causa, i \u00a0al \u00a0Consell \u00a0 de \u00a0Govern \u00a0per \u00a0haver \u00a0resolt \u00a0 favorablement \u00a0 la \u00a0proposta. \u00a0Aix\u00ed \u00a0mateix \u00a0cometria \u00a0 un \u00a0oblid \u00a0imperdonable \u00a0si \u00a0no \u00a0express\u00e9s \u00a0la \u00a0meva \u00a0gratitud \u00a0al \u00a0doctor \u00a0Llu\u00eds \u00a0Navarro \u00a0Miralles, per \u00a0doble \u00a0motiu: la \u00a0seva \u00a0intervenci\u00f3 \u00a0 en \u00a0la \u00a0concessi\u00f3 \u00a0 de \u00a0la distinci\u00f3 \u00a0honor\u00edfica \u00a0i \u00a0la bona \u00a0disposici\u00f3 \u00a0a \u00a0apadrinar-la. \u00a0 \ufffd<\/p>\n

Anotacions \u00a0a \u00a0l\u2019entorn del \u00a0 moviment \u00a0cultural \u00a0 noucentista<\/strong><\/p>\n

Comen\u00e7ar\u00e9 \u00a0la \u00a0dissertaci\u00f3 \u00a0amb \u00a0unes \u00a0anotacions \u00a0relatives al temps \u00a0que \u00a0m\u2019ha tocat \u00a0viure; un temps \u00a0 que \u00a0 \u00a0coincideix \u00a0 amb \u00a0 el per\u00edode \u00a0tard\u00e0 \u00a0del \u00a0moviment noucentista, que s\u2019havia iniciat a principis del segle XX,amb el prop\u00f2sit de regenerar \u00a0el modernisme, amb \u00a0un \u00a0programa d\u2019exaltaci\u00f3 \u00a0 del \u00a0clacissisme \u00a0i \u00a0de fidelitat \u00a0als costums i a la tradici\u00f3. La \u00a0ben Plantada d\u2019Eugeni d\u2019Ors (1881-1954) publicada \u00a0l\u2019estiu \u00a0del 1911 a la secci\u00f3 Glosari \u00a0de \u00a0La Veu de Catalunya, \u00a0m\u00e9s que \u00a0una \u00a0novela \u00a0es \u00a0considera \u00a0el breviari \u00a0del noucentisme. \u00a0Per\u00f2 \u00a0qui \u00a0convert\u00ed \u00a0el \u00a0noucentisme \u00a0en \u00a0 un moviment \u00a0impulsat \u00a0i \u00a0dirigit \u00a0amb \u00a0intenci\u00f3 \u00a0pol\u00edtica \u00a0fou Enric \u00a0Prat de la Riba \u00a0des \u00a0de \u00a0la \u00a0presid\u00e8ncia de \u00a0la \u00a0Diputaci\u00f3 de Barcelona \u00a0i \u00a0de \u00a0la Mancomunitat \u00a0Catalana, \u00a0entre 19 07 i 1914. \u00a0Va \u00a0ser \u00a0 en \u00a0aquests anys \u00a0-en concret el 1913- que \u00a0 es cre\u00e0 \u00a0una \u00a0de \u00a0les \u00a0peces \u00a0b\u00e0siques del \u00a0noucentisme \u00a0cultural: \u00a0l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans. \u00a0Subratllem \u00a0que \u00a0la \u00a0tasca \u00a0m\u00e9s important que \u00a0dugu\u00e9 \u00a0a \u00a0terme l\u2019 Institut els primers \u00a0anys \u00a0de \u00a0la \u00a0seva \u00a0vida \u00a0fou \u00a0la \u00a0normalitzaci\u00f3 \u00a0de \u00a0la \u00a0llengua \u00a0 catalana, entesa \u00a0com \u00a0 el \u00a0conjunt \u00a0 de mots \u00a0i \u00a0formes de \u00a0parlar \u00a0propi d\u2019una \u00a0naci\u00f3. La normalitzaci\u00f3 \u00a0que \u00a0acab\u00e0 \u00a0amb \u00a0l\u2019anarquia \u00a0ling\u00fc\u00edstica \u00a0fou, \u00a0essencialment, obra del \u201cmestre\u201d Pompeu Fabra (1868 – 1948), gr\u00e0matic \u00a0i \u00a0lexic\u00f2graf, que \u00a0entre \u00a0els \u00a0anys 1912 \u00a0 i \u00a01918 estructur\u00e0 \u00a0 una \u00a0 Gram\u00e0tica \u00a0i \u00a0un Diccionari \u00a0de \u00a0la \u00a0llengua \u00a0catalana que \u00a0l\u2019I. E. C. \u00a0consider\u00e0 normatius.<\/p>\n

Al mateix temps es \u00a0propag\u00e0 \u00a0arreu \u00a0de \u00a0Catalunya \u00a0el \u00a0que \u00a0 podr\u00edem \u00a0anomenar \u00a0 noucentisme \u00a0 popular que \u00a0es \u00a0caracteritz\u00e0 \u00a0per \u00a0la \u00a0difusi\u00f3 \u00a0d\u2019associacions culturals, \u00a0 esportives \u00a0i \u00a0folkl\u00f2riques. Tot \u00a0un \u00a0s\u00edmbol \u00a0 noucentista \u00a0\u00e9s \u00a0el popular \u00a0cartell \u00a0 obra \u00a0de Josep \u00a0Obiols \u00a0i \u00a0Palau \u00a0(1894 – 1967) pintat \u00a0 l\u2019any 1919 \u00a0per difondre \u00a0les \u00a0activitats \u00a0de \u00a0l\u2018Associaci\u00f3 \u00a0Protectora \u00a0de \u00a0l\u2019Ensenyan\u00e7a \u00a0Catalana.<\/p>\n

La segona \u00a0\u00e8poca \u00a0noucentista \u00a0la \u00a0model\u00e0 \u00a0 una generaci\u00f3 que havia \u00a0nascut \u00a0a \u00a0finals \u00a0del \u00a0segle XIX, i \u00a0arribat \u00a0 a \u00a0la \u00a0maduresa \u00a0el \u00a0decenni \u00a0dels \u00a0 anys \u00a030 \u00a0del segle XX . \u00a0L\u2019activitat \u00a0cultural \u00a0i pol\u00edtica d\u2019aquesta \u00a0generaci\u00f3 \u00a0\u00e9s \u00a0multiple. \u00a0En el \u00a0camp \u00a0de \u00a0les \u00a0lletres, \u00a0posem \u00a0per cas, \u00a0\u00e9s \u00a0notable \u00a0una \u00a0clara \u00a0influ\u00e8ncia \u00a0dels \u00a0 cl\u00e0ssics \u00a0greco-llatins \u00a0que \u00a0tingu\u00e9 \u00a0com \u00a0a \u00a0guia \u00a0Carles Riba \u00a0 (1893 – 1959), \u00a0traductor \u00a0de \u00a0l\u2019Odissea \u00a0que \u00a0usa \u00a0un \u00a0llenguatge \u00a0 literari \u00a0 culte. Vull \u00a0 recordar \u00a0que \u00a0 el \u00a0clacissisme \u00a0i \u00a0el \u00a0cultisme \u00a0s\u00f3n \u00a0les \u00a0senyes \u00a0de la \u00a0fundaci\u00f3 \u00a0Bernat \u00a0Metge \u00a0creada \u00a0l\u2019any \u00a01923 \u00a0per \u00a0Francesc \u00a0Camb\u00f3, \u00a0per impulsar \u00a0l\u2019estudi, traducci\u00f3 \u00a0 i publicaci\u00f3 \u00a0dels \u00a0 cl\u00e0ssics \u00a0grecs \u00a0 i \u00a0llatins \u00a0als Pa\u00efsos \u00a0 Catalans. \u00a0En \u00a0la \u00a0difusi\u00f3 \u00a0del catal\u00e0 \u00a0culte \u00a0i la traducci\u00f3 \u00a0dels \u00a0cl\u00e0ssics \u00a0llatins \u00a0de \u00a0la \u00a0col\u00d7lecci\u00f3 \u00a0Bernat Metge, ocup\u00e0 un \u00a0lloc \u00a0destacat \u00a0el \u00a0tarragon\u00ed \u00a0Joaquim \u00a0Icart \u00a0i \u00a0Leonila (1910 – 1980).<\/p>\n

L\u2019any \u00a01924 \u00a0l\u2019Editorial \u00a0 Barcino \u00a0de \u00a0Josep \u00a0M\u00aa de \u00a0Casacuberta (1897 – 1985) editava \u00a0el \u00a0primer \u00a0volum \u00a0de \u00a0la col\u00d7lecci\u00f3 \u00a0Els \u00a0nostres \u00a0cl\u00e0ssics, amb \u00a0 el \u00a0prop\u00f2sit de \u00a0posar \u00a0a \u00a0l\u2019abast \u00a0del \u00a0p\u00fablic \u00a0una antologia \u00a0de \u00a0literatura \u00a0 catalana \u00a0 anterior \u00a0al \u00a0segle XVI; \u00a0i \u00a0la literatura \u00a0universal \u00a0tamb\u00e9 \u00a0tingu\u00e9 \u00a0un \u00a0lloc reservat \u00a0en \u00a0el noucentisme \u00a0amb les traduccions de \u00a0 la \u00a0col\u00d7lecci\u00f3 \u201cA tot Vent\u201d, \u00a0fundada l\u2019any 1928 \u00a0sota \u00a0la direcci\u00f3 de \u00a0Joan \u00a0Puig \u00a0i \u00a0Ferrater. \ufffd<\/p>\n

No obstant \u00a0el \u00a0moviment \u00a0noucentista \u00a0no \u00a0arrib\u00e0 \u00a0a la m\u00e0xima difusi\u00f3 \u00a0fins \u00a0els \u00a0anys \u00a0de la \u00a0Segona \u00a0Rep\u00fablica \u00a0 (1931 – 1939) \u00a0que \u00a0 Catalunya dispos\u00e0 \u00a0d\u2019un \u00a0 Estatut \u00a0d\u2019Autonomia \u00a0que \u00a0atorgava \u00a0 compet\u00e8ncies \u00a0en \u00a0mat\u00e8ria \u00a0d\u2019ensenyament \u00a0i \u00a0de \u00a0 cultura \u00a0a \u00a0la \u00a0Generalitat. \u00a0En \u00a0aquest \u00a0breu per\u00edode es crearen, \u00a0la Societat Catalana de Ci\u00e8ncies F\u00edsiques, Qu\u00edmiques i Matem\u00e0tiques (1931), \u00a0l\u2019Institut- \u00a0Escola \u00a0 (1932), l\u2019Institut \u00a0de \u00a0Ci\u00e8ncies \u00a0Econ\u00f2miques (1932 ), l\u2019Institut bot\u00e0nic (1935), la Societat Catalana de Geografia (1935), i altres \u00a0entitats \u00a0cient\u00edfiques \u00a0patrocinades per la Generalitat o entitats privades.<\/p>\n

Un producte t\u00edpic noucentista foren els setmanaris Mirador i El Be Negre. El primer n\u00fameo de Mirador, revista creada per a la \u00a0difu si\u00f3 de la literatura, art, i pol\u00edtica, es public\u00e0 \u00a0el gener del 1929, i al seu temps es consider\u00e0 \u201cprofunda en idees i lleugera de to\u201d; i el setmanari sat\u00edric El Be Negre aparegu\u00e9 \u00a0l\u2019any 1931 \u00a0utilitzant \u00a0un \u00a0to impertinent i sovint provocador com \u00a0 corresponia a una \u00e8poca d\u2019\u00e0mplies llibertats. Els dos setmanaris sortiren \u00a0normalment fins mitjans de juliol de 1936.\u00a0<\/p>\n

A Tarragona, l\u2018any 1934, la Generalitat hi \u00a0obr\u00ed un \u00a0Taller-Escola \u00a0de \u00a0Belles \u00a0Arts \u00a0dirigit \u00a0pel \u00a0pintor Ignasi Mallol \u00a0i \u00a0l\u2019escultor \u00a0Joan Rebull, en un \u00a0edifici del carrer \u00a0Rafael Casanovas (avui Gas\u00f2metre), que disseny\u00e0 l\u2019arquitecte Josep M\u00aa Pujol. \u00a0S\u2019inaugur\u00e0 el 29 de maig del 1935, i les bombes de l\u2019aviaci\u00f3 franquista \u00a0el destru\u00efren \u00a0el mes d\u2019octubre \u00a0del 1938. \u00a0 \u00a0 \u00a0 \ufffd<\/p>\n

Per\u00f2 \u00a0el monument \u00a0noucentista m\u00e9s representatiu de la ciutat \u00e9s el dedicat als \u201cHerois del 1811″,obra de l\u2019escultor Julio Antonio (1890-1919),acabada el 1919. Deixeu-me dir que art\u00edsticament contrasta amb la \u00a0monumental est\u00e0tua modernista-rom\u00e0ntica de Roger de Ll\u00faria, que s\u2019inaugur\u00e0 \u00a0l\u2019any 1889, i es col\u00d7loc\u00e0 a \u00a0la mateixa \u00a0Rambla \u00a0sobre \u00a0un \u00a0pedestal \u00a0projectat per l\u2019arquitecte \u00a0tarragon\u00ed Ramon Salas (1849 – 1926).\ufffd
\nLa historiografia noucentista<\/strong><\/p>\n

A finals del segle XIX \u00a0Antoni de Bofarull i de Broc\u00e0 \u00a0(1821 – 1892), historiador, poeta i novelista, va escriure una Historia cr\u00edtica, civil \u00a0i \u00a0eclesi\u00e0stica de Catalunya, com a reacci\u00f3 erudita \u00a0contra la Hist\u00f2ria de Catalunya (1863) de Victor Balaguer. Bofarull \u00a0amb \u00a0la \u00a0seva hist\u00f2ria \u00a0i \u00a0noveles hist\u00f2riques \u00a0 rom\u00e0ntiques \u00a0com \u00a0 L\u2019orfeneta de Menargues o Catalunya \u00a0agonitzant, pretenia \u00a0reivindicar la \u00a0nacionalitat catalana \u00a0i \u00a0impulsar el moviment literari \u00a0catal\u00e0. La bona acollida de la \u00a0Hist\u00f2ria de Bofarull motiv\u00e0 \u00a0la reedici\u00f3 \u00a0l\u2019any \u00a01903, i per segona vegada \u00a0amb \u00a0ortografia \u00a0normalitzada \u00a0el 1919 .
\n\u00a0No \u00a0obstant \u00a0el primer \u00a0historiador \u00a0en \u00a0plantejar-se \u00a0 seriosament la \u00a0construcci\u00f3 \u00a0d\u2019una Hist\u00f2ria General \u00a0de Catalunya \u00a0cient\u00edfica \u00a0amb \u00a0una \u00a0acurada \u00a0an\u00e0lisi \u00a0de les fonts utilitzades fou \u00a0el noucentista Antoni Rovira \u00a0i Virgili \u00a0(1882 – 1949).() Amb aquesta obra \u00a0monumental de 10 volums \u00a0en \u00a0gran format, editada entre 1922 \u00a0i 1934, i reeditada l\u2019any 1972 l\u2019autor \u00a0reafirmava la identitat \u00a0nacional de Catalunya formulada \u00a0en monografies anteriors com Hist\u00f2ria dels nacionalismes, El nacionalisme, i \u00a0Nacionalisme \u00a0i \u00a0Federalisme editats \u00a0els anys 1912, 1916 \u00a0i \u00a01917.<\/p>\n

En pol\u00edtica \u00a0 Rovira i Virgili s\u2019alluny\u00e0 del nacionalisme conservador de Prat de la Riba i de la Liga Regionalista i girant cap a l\u2019esquerra, fou un \u201chome inequivocadament democr\u00e0tic, republic\u00e0, progressista, genericament \u00a0socialista \u00a0i \u00a0nacionalista\u201d() , que acab\u00e0 per \u00a0militar \u00a0a \u00a0l\u2019Esquerra Republicana \u00a0de \u00a0Catalunya del \u00a0president Maci\u00e0 \u00a0el \u00a0mes \u00a0d\u2019octubre del 1932.<\/p>\n

L\u2019any 1928 \u00a0l\u2019historiador \u00a0Ferran \u00a0Soldevila (1894 – 1971) reb\u00e9 \u00a0de Camb\u00f3 \u00a0l\u2019enc\u00e0rrec d\u2019escriure una Hist\u00f2ria \u00a0de \u00a0Catalunya \u00a0que, \u00a0un \u00a0cop \u00a0acabada, \u00a0public\u00e0 \u00a0en \u00a03 volums \u00a0els anys \u00a01934 – 1935 \u00a0l\u2019Editorial Alpha. \u00a0\u00c9s \u00a0una \u00a0hist\u00f2ria general que \u00a0com \u00a0la \u00a0de \u00a0Rovira \u00a0i \u00a0Virgili, \u00a0narra fets segons les cr\u00f2niques o historiadors coetanis i els comenta \u00a0en \u00a0clau patri\u00f2tica.<\/p>\n

No podem passar per alt l\u2019obra \u00a0cient\u00edfica \u00a0de \u00a0Pere Bosch \u00a0i \u00a0Gimpera \u00a0(1871-1974), \u00a0noucentista sistematitzador \u00a0de \u00a0la \u00a0prehist\u00f2ria peninsular,fundador \u00a0de \u00a0l\u2019escola arqueol\u00f2gica de Barcelona , rector de la Universitat de Barcelona els anys trenta, i \u00a0pol\u00edtic que mor\u00ed \u00a0a \u00a0l\u2019exili. \ufffd
\n<\/strong><\/p>\n

La nova hist\u00f2ria.\u00a0<\/strong><\/p>\n

La historiografia noucentista inici\u00e0 \u00a0la \u00a0decad\u00e8ncia \u00a0el \u00a0decenni dels \u00a0anys \u00a030 \u00a0del \u00a0segle XX. \u00a0Concretament \u00a0ja \u00a0\u00e9s \u00a0q\u00fcestiona \u00a0a \u00a0la \u00a0tesi \u00a0doctoral \u00a0de Jaume Vicen\u00e7 i Vives \u00a0 (1910 – 1960) Ferran \u00a0II \u00a0i \u00a0la ciutat \u00a0de \u00a0Barcelona, llegida \u00a0el \u00a0curs \u00a0acad\u00e8mic 1936-1937, \u00a0i hostilitzada \u00a0pel \u00a0franquisme cess\u00e0 d\u2019existir abans d\u2019arribar a la meitat de segle.<\/p>\n

Per\u00f2 \u00a0 l\u2019any 1950 , Vicens \u00a0i \u00a0Vives \u00a0assist\u00ed a Par\u00eds, \u00a0al \u00a0Congr\u00e9s \u00a0Internacional \u00a0de \u00a0Ci\u00e8ncies \u00a0Hist\u00f2riques \u00a0i all\u00ed \u00a0entr\u00e0 \u00a0en \u00a0contacte amb \u00a0els \u00a0nous \u00a0corrents \u00a0historiogr\u00e0fics \u00a0europeus. \u00a0 All\u00f2 que m\u00e9s l\u2019impression\u00e0 \u00a0fou la \u00a0forma de construir hist\u00f2ria de \u00a0l\u2019escola \u00a0francesa \u00a0que \u00a0publicava \u00a0la revista \u00a0 \u201cAnnals \u00a0d\u2019hist\u00f2ria \u00a0 econ\u00f2mica i \u00a0social\u201d, fundada el 1929 \u00a0 per Lucien Febvre \u00a0i \u00a0March \u00a0Bloch, \u00a0de \u00a0caire \u00a0 positivista, \u00a0que \u00a0donava \u00a0 tanta \u00a0import\u00e0ncia \u00a0als \u00a0fets \u00a0econ\u00f2mics \u00a0i \u00a0socials \u00a0 que als pol\u00edtics, \u00a0i \u00a0en \u00a0la \u00a0investigaci\u00f3 \u00a0confiava \u00a0en \u00a0l\u2019efic\u00e0cia \u00a0dels estudis \u00a0 estad\u00edstics.<\/p>\n

Amb \u00a0 la \u00a0nova \u00a0metodologia \u00a0l\u2019any 1958 \u00a0Vicens \u00a0public\u00e0 \u00a0 el primer volum \u00a0de la s\u00e8rie \u201cBiografies Catalanes. S\u00e8rie hist\u00f2rica\u201d editat \u00a0 per \u00a0l\u2019Editorial Teide, que \u00a0havia \u00a0de \u00a0ser \u00a0una \u00a0Hist\u00f2ria \u00a0de Catalunya amb \u00a0el \u00a0t\u00edtol \u00a0disfressat \u00a0per eludir la censura. Mereix tamb\u00e9 \u00a0destacar \u00a0el \u00a0treball \u00a0de \u00a0s\u00edntesi \u00a0publicat \u00a0l\u2019any \u00a01960 \u00a0\u201cNot\u00edcia \u00a0de \u00a0Catalunya\u201d\u00a0<\/p>\n

No \u00a0s\u00e9 \u00a0si \u00a0es pot \u00a0parlar d\u2019una \u00a0escola \u00a0historiogr\u00e0fica \u00a0Vicens i Vives \u00a0a \u00a0Catalunya, \u00a0per\u00f2 \u00a0l\u2019any \u00a01962 \u00a0Jordi \u00a0Nadal \u00a0i \u00a0Emili \u00a0Giralt \u00a0publicaven \u00a0dedicat \u00a0\u201cAl \u00a0nostre mestre Vicens Vives, La poblaci\u00f3 catalana \u00a0de 1553 a 1717, que relaciona els fets hist\u00f2rics amb la curva demografica, i \u00a0al mateix any \u00a0s\u2019editava \u00a0Catalunya dins l\u2019Espanya Moderna, de Pierre Vilar \u00a0que \u00a0seria tradu\u00efda \u00a0al \u00a0catal\u00e0 \u00a0l\u2019any 1964. \u00a0Aquests treballs \u00a0es \u00a0realitzaren \u00a0d\u2019acord \u00a0amb \u00a0un \u00a0model \u00a0 \u00a0que \u00a0a \u00a0primeries \u00a0del decenni \u00a0dels anys \u00a0seixanta \u00a0 al \u00a0nostre \u00a0pa\u00eds \u00a0era \u00a0una \u00a0novetat, per \u00a0b\u00e9 \u00a0que, com hem dit, \u00a0feia \u00a0anys \u00a0que \u00a0historiadors \u00a0de \u00a0l\u2019escola \u201cAnnales\u201d, constru\u00efen \u00a0 una nova \u00a0hist\u00f2ria que incorporava \u00a0a \u00a0la \u00a0 tradicional \u00a0 estudis \u00a0de demografia, \u00a0geografia, \u00a0economia, institucions, urbanisme, \u00a0i \u00a0 estructures \u00a0socials. \u00a0 El \u00a0nou model d\u2019hist\u00f2ria \u00a0es \u00a0batej\u00e0 amb el nom d\u2019hist\u00f2ria total. Eren \u00a0historiadors \u00a0destacats \u00a0d\u2019aquesta escola \u00a0Lucien \u00a0Febre, \u00a0Ernest \u00a0 Labrousse, \u00a0Ferdinand Braudel, \u00a0March Bloch, George \u00a0Lefebve, i Perre Vilar.<\/p>\n

\u00c9s \u00a0remarcable \u00a0que \u00a0vint \u00a0anys \u00a0despr\u00e9s \u00a0 d\u2019haver \u00a0escrit \u00a0la \u00a0Hist\u00f2ria de Catalunya, Ferran Soldevila \u00a0en \u00a0el \u00a0prefaci \u00a0de \u00a0la \u00a0primera \u00a0edici\u00f3 \u00a0de \u00a0la Historia de Espa\u00f1a (8 volums,1954), \u00a0es \u00a0refereixi \u00a0 a una \u00a0nova \u00a0hist\u00f2r ia o \u00a0 hist\u00f2ria \u00a0integral que havia \u00a0substitu\u00eft \u00a0la \u00a0noucentista. Ho fa \u00a0amb aquests \u00a0mots: \u201cEn la \u00a0historia \u00a0oy \u00a0todo \u00a0cobra \u00a0importancia \u00a0a \u00a0los \u00a0ojos \u00a0del \u00a0historiador: la \u00a0historia \u00a0ha pasado \u00a0a \u00a0ser \u00a0integral, nada \u00a0humano \u00a0le \u00a0es ajeno, sea de la \u00edndole \u00a0que sea. . . . . . . Adem\u00e1s todo se entrelaza \u00a0y tambi\u00e9n \u00a0es \u00a0falsear el separarlo. Pol\u00edtica, econom\u00eda, instituciones , cultura, arte, todo surge conjuntamente \u00a0en \u00a0la \u00a0vida \u00a0de \u00a0un \u00a0pueblo\u201d; i amb \u00a0el prop\u00f2sit de construir una Hist\u00f2ria de Catalunya \u201cintegral\u201d, \u00a0 Soldevila \u00a0 assum\u00ed \u00a0la \u00a0direcci\u00f3 de \u00a0la Hist\u00f2ria \u00a0dels Catalans, publicada \u00a0en \u00a0cinc volums, i la d\u2019 Un segle de vida catalana (1914 – 1930), obres \u00a0 editades \u00a0l\u2019any \u00a01961. \u00a0 \ufffd<\/p>\n

La meva contribuci\u00f3 a la historiografia local de Tarragona<\/strong><\/p>\n

Escrits d\u2019adolesc\u00e8ncia.-El 16 d\u2019agost de l\u2019any \u00a01934, uns mesos despr\u00e9s haver acabat el batxillerat el Diari de \u00a0Tarragona public\u00e0 \u00a0el meu primer escrit \u00a0d\u2019hist\u00f2ria local, com una \u201cCol\u00d7laboraci\u00f3 estudiantil\u201d amb el t\u00edtol \u201cBonaventura Hern\u00e0ndez \u00a0Sanahuja \u00a0i \u00a0l\u2019origen de Tarragona \u201d, al qual \u00a0segu\u00ed una confer\u00e8ncia sobre \u201cBernat Metge i la seva obra\u201d que s\u2019edit\u00e0 l\u2019any 1936 en \u00a0el \u00a0fascicle , \u201cConfer\u00e8ncies donades \u00a0per \u00a0alumnes \u00a0de \u00a0l\u2019Escola \u00a0de \u00a0Comer\u00e7 \u00a0a \u00a0l\u2019Ateneu \u00a0de Tarragona \u00a0el \u00a0dia \u00a021 d\u2019abril \u00a0de \u00a01935″.<\/p>\n

L\u2019any 1936 \u00a0Diari de Tarragona \u00a0publicava \u00a0dos treballs els dies 1er. de febrer \u00a0i \u00a020 \u00a0de \u00a0m ar\u00e7. \u00a0El primer, que encara \u00a0figura \u00a0com \u00a0una \u201cCol\u00d7laboraci\u00f3 \u00a0 estudiantil\u201d, es titula \u201cEl problema \u00a0de l\u2019origen de Tarragona \u00a0a \u00a0l\u2019Edat \u00a0Mitja\u201d, i \u00a0el segon que \u00a0a \u00a0judici \u00a0del director del Diari \u00a0la \u201cCol\u00d7laboraci\u00f3\u201d ha \u00a0deixat de \u00a0ser estudiantil, es refereix a \u201cLa probable primera destrucci\u00f3 de Tarragona\u201d. \ufffd<\/p>\n

El par\u00e8ntesi de la Guerra Civil i de la post guerra.- El 19 \u00a0de \u00a0juliol de 1936 \u00a0esclat\u00e0 \u00a0la \u00a0Guerra \u00a0Civil \u00a0dels Tres Anys \u00a0que \u00a0per \u00a0mi, entre l\u2019estada al front, i el \u00a0posterior \u00a0pas per \u00a0camps de \u00a0concentraci\u00f3 \u00a0i \u00a0batallons \u00a0de \u00a0treballadors \u00a0tingu\u00e9 una durada de cinc anys. \u00a0A Catalunya, acabada la guerra, \u00a0la \u00a0repressi\u00f3 \u00a0i \u00a0la \u00a0persecuci\u00f3 \u00a0de les institucions, llengua i simbologia \u00a0 catalanes \u00a0foren \u00a0 sistem\u00e0tiques \u00a0i duraderes.<\/p>\n

\u00a0Tamb\u00e9 vull recordar que als anys de \u00a0repressi\u00f3 s\u2019hi sumaren \u00a0els \u00a0 d\u2019aut\u00e0rquia \u00a0 econ\u00f2mica \u00a0que \u00a0funcionava \u00a0amb \u00a0cartilles de \u00a0racionament, restriccions \u00a0el\u00e8ctriques \u00a0i \u00a0mercat \u00a0negre \u00a0fins que el ministre de \u00a0l\u2019Opus Dei Laure\u00e0 L\u00f3pez Rod\u00f3 \u00a0(1920 – 2000) lliberalitz\u00e0 \u00a0l\u2019economia posant \u00a0en marxa \u00a0els \u00a0famosos \u00a0plans \u00a0de \u00a0desenvolupament, \u00a0del 1955 \u00a0al \u00a01963.
\n\u00a0<\/p>\n

Pels camins de la hist\u00f2ria local.- Les circumst\u00e0ncies han volgut que hagi \u00a0estat un \u00a0historiador autodidacte, \u00a0cosa que \u00a0m\u2019ha \u00a0perm\u00e8s decidir el \u00a0model \u00a0a \u00a0seguir \u00a0sense influ\u00e8ncies acad\u00e0miques \u00a0en un temps que com ha remarcat Josep Fontana \u00a0els historiadors catalans \u00a0visqueren una llarga etapa \u201cen qu\u00e8 era el censor qui decidia, d\u2019acord amb criteris \u00a0que no tenien res a veure \u00a0amb \u00a0la investigaci\u00f3 \u00a0hist\u00f2rica\u201d (). \u00a0 \ufffd
\n\u00a0Tamb\u00e9 cal dir \u00a0que en \u00a0la \u00a0construcci\u00f3 \u00a0d\u2019hist\u00f2ria \u00a0local \u00a0la \u00a0recerca \u00a0de \u00a0dades \u00a0nom\u00e9s es pot fer amb \u00a0la \u00a0investigaci\u00f3 \u00a0sistem\u00e0tica de la documentaci\u00f3 guardada en \u00a0arxius i hemeroteques. En \u00a0tot cas \u00a0la consulta \u00a0bibliogr\u00e0fica ser\u00e0 una font auxiliar. \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \ufffd
\n\u00a0I \u00a0ara, em sembla que ha arribat \u00a0el moment de \u00a0referir-me \u00a0per \u00a0ordre \u00a0cronol\u00f2gic, als llibres i \u00a0a \u00a0alguns \u00a0dels articles d\u2019hist\u00f2ria local que he publicat, breument comentats<\/p>\n

Any 1956.- La sortida \u00a0de \u00a0la \u00a0marat\u00f3 \u00a0pels \u00a0camins de la \u00a0hist\u00f2ria \u00a0 tingu\u00e9 lloc \u00a0l\u2019any \u00a01956 \u00a0amb l\u2019exploraci\u00f3 \u00a0de \u00a0la documentaci\u00f3 de La \u00a0Junta \u00a0del \u00a0Corregiment de Tarragona, guardada aleshores \u00a0en 18 lligalls a l\u2019arxiu \u00a0de l\u2019Ajuntament de Tarragona. \u00a0La Junta era una instituci\u00f3 \u00a0creada \u00a0per \u00a0omplir el buit que havien \u00a0deixat \u00a0les autoritats \u00a0destitu\u00efdes \u00a0en \u00a0la \u00a0revolta \u00a0popular \u00a0de 1808 despr\u00e9s dels \u00a0fets \u00a0del \u00a02 \u00a0de maig a Madrid.<\/p>\n

Any 1958.- Fruit \u00a0de \u00a0la investigaci\u00f3 i estudi de la \u00a0documentaci\u00f3 de la Junta va ser El Corregimiento de Tarragona y su Junta en la Guerra \u00a0de la Independencia \u00a0(1808 – 1811). \u00a0Obra \u00a0guardonada \u00a0amb \u00a0 la \u00a0II\u00aa \u00a0medalla Antonio Agust\u00edn concedida per la Diputaci\u00f3 \u00a0Provincial i \u00a0publicada \u00a0l\u2019any 1958. \ufffd<\/p>\n

\u00a0Any 1963.-El \u00a0Corregimiento \u00a0de Tarragona \u00a0en el \u00faltimo cuarto del siglo XVIII. Aspectos econ\u00f3mico y pol\u00edtico-social. Monografia \u00a0centrada \u00a0 en la repercussi\u00f3 que tingu\u00e9 \u00a0al \u00a0Corregiment \u00a0de \u00a0Tarragona la \u00a0Guerra d\u2019Espanya \u00a0contra \u00a0la \u00a0Rep\u00fablica \u00a0Francesa, tamb\u00e9 \u00a0coneguda per Guerra \u00a0Gran o del General Ricardos (1794-95). \u00a0Obra \u00a0guanyadora \u00a0del \u00a0VI \u00a0Premi \u00a0Cronista Pujol.<\/p>\n

\u00a0Any 1964.-La poblaci\u00f3n de la ciudad de \u00a0Tarragona durante la Guerra de la Independencia (Estudio demogr\u00e1fico). Comunicaci\u00f3 presentada al \u201cII Congreso Hist\u00f3rico Internacional de la Guerra de la Independ\u00e8ncia\u201d, \u00a0celebrat \u00a0a \u00a0Saragossa \u00a0l\u2019any \u00a01962. Es un estudi de demografia amb dades tretes dels registres \u00a0de bateigs i \u00f2bits de la catedral, \u00fanica parr\u00f2quia de Tarragona en aquell temps.<\/p>\n

Any 1965.-La Revoluci\u00f3n y Guerra de la Independencia en la ciudad de Tarragona. (1808 – 1811). Premi Cronista \u00a0 Josep \u00a0 M\u00aa \u00a0Pujol \u00a0extraordinari convocat amb motiu del 150 aniversari de la defensa de Tarragona \u00a0el \u00a01811
\nLa revoluci\u00f3 de 1808 que preludi\u00e0 \u00a0la \u00a0Guerra del Franc\u00e8s fou \u00a0un \u00a0al\u00e7ament \u00a0popular \u00a0contra les autoritats \u00a0espanyoles sospitoses de pactar amb \u00a0els \u00a0invasors francesos, a la vegada que \u00a0s\u2019estengueren \u00a0com una taca d\u2019oli pel Corregiment les agressions contra el r\u00e8gim senyorial. El llibre que comentem a m\u00e9s de les operacions \u00a0militars i els \u00a0actes revolucionaris, posa \u00e8mfasi \u00a0en l\u2019impacte que \u00a0causaren a la ciutat \u00a0els refugiats de territoris ocupats, la inversi\u00f3 realitzada \u00a0en \u00a0la millora de \u00a0les \u00a0fortificacions, \u00a0la \u00a0importaci\u00f3 \u00a0d\u2019articles de primera necessitat per \u00a0una poblaci\u00f3 molt superior a la normal; \u00a0la proced\u00e8ncia \u00a0de \u00a0l\u2019or \u00a0i \u00a0la \u00a0plata amb dest\u00ed a la f\u00e0brica de moneda de \u00a0Tarragona, \u00a0el lloc on havia d\u2019anar la moneda fabricada, i el seu valor; i la nul\u00d7la \u00a0efic\u00e0cia dels serveis sanitaris contra la propagaci\u00f3 d\u2019epid\u00e8mies. \u00a0El 13 de mar\u00e7 de 1810 el \u00a0Superintendent \u00a0de \u00a0Policia, denunciava que a la ciutat hi regnava: \u201cpublicamente el desorden, la prostituci\u00f3n, la holganza, el continuo robo, el asesinato, y otros \u00a0innumerables excesos, de forma que padece \u00a0este \u00a0pueblo \u00a0el \u00a0foco \u00a0de \u00a0maldad \u00a0donde se corrompe el inocente y el malo de explaya inpunemente sus pasiones\u201d. Quedaven \u00a0 encara per veure actes d\u2019indisciplina militar tan greus com \u00a0 el pronunciament del mariscal \u00a0de \u00a0camp Marqu\u00e8s de Campoverde \u00a0a principis \u00a0de 1811, per\u00f2 \u00a0aix\u00ed i tot la Guerra del Franc\u00e8s \u00a0vista \u00a0com \u00a0un \u00a0episodi \u00a0d\u2019hist\u00f2ria \u00a0local \u00a0cont\u00e9 \u00a0una \u00a0c\u00e0rrega \u00a0\u00e8pico\/patri\u00f2tica mitificada en l\u2019heroica \u00a0resist\u00e8ncia \u00a0dels \u00a0defensors de la ciutat, i, especialment, en el combat de les escales i Pla de la \u00a0Seu escenificat \u00a0en nombrosos gravats, pintures i dibuixos. \ufffd<\/p>\n

Any \u00a01966 .-La ciutat de Tarragona,vol. I.- L\u2019any 1966 es public\u00e0 a la col\u00d7lecci\u00f3 \u201cEnciclop\u00e8dia Catalunya. Biblioteca per a l\u2018estudi de Catalunya, Val\u00e8ncia i les Balears en tots els aspectes\u201d el primer volum de La ciutat de Tarragona que cont\u00e9 not\u00edcies geogr\u00e0fiques i \u00a0climatol\u00f2giques de la comarca i terme municipal, i hist\u00f2riques dels temps pre-romans i romans. Sobre l\u2019origen de Tarraco recordo la frase \u201cTarraco \u00a0Scipionum \u00a0opus\u201d, llargament \u00a0discutida i diversament \u00a0interpretada durant \u00a0segles, i \u00a0remarco que \u201cencaixa \u00a0perfectament amb els resultats de les investigacions arqueol\u00f2giques dels darrers temps\u201d.<\/p>\n

Any 1973.-L\u2019administraci\u00f3 Suchet a les comarques tarragonines. Rafael Dalmau. Ed. \u00a0\u201cEpisodis de la Hist\u00f2ria\u201d, vol. 173. \u00a0 \ufffd<\/p>\n

Any \u00a01975.- La ciutat de Tarragona. Vol. II .- Nou anys \u00a0entre \u00a0l\u2019edici\u00f3 \u00a0del primer i segon volum \u00a0 de La ciutat de Tarragona \u00a0havia \u00a0estat \u00a0molt \u00a0de \u00a0temps \u00a0en \u00a0el \u00a0transcurs del qual \u00a0hi hagu\u00e9 problemes \u00a0entre \u00a0l\u2019editorial \u00a0Barcino \u00a0i \u00a0la \u00a0Fundaci\u00f3 \u00a0Carulla Font que patrocinava els volums de l\u201dEnciclop\u00e8dia \u00a0Catalana\u201d \u00a0que \u00a0impediren \u00a0 completar la publicaci\u00f3 dels quatre volums previstos de La Ciutat de Tarragona<\/p>\n

Any 1985.- El senyoriu del Morell (1173 – 1835).:<\/p>\n

Un assaig d\u2019hist\u00f2ria rural premiat amb la VIII medalla Antonio Agust\u00edn, atorgada per la Diputaci\u00f3 Provincial,i publicat l\u2019any 1985<\/p>\n

Any 1998.-El \u00a0municipi \u00a0i \u00a0el govern municipal de la ciutat de Tarragona. Segles XVI i XVII .Ier. \u00a0Premi d\u2019Investigaci\u00f3 \u00a0del Tarragon\u00e8s \u00a0institu\u00eft pel Consell Comarcal. \u00a0Editat l\u2019any 1998.
\n\u00a0 \u00a0S\u2019hi investiga:
\n\u00a0-El terme municipal: conreus,ramaderia i pasturatge.La propietat agr\u00e0ria.El terme \u00a0mar\u00edtim. \u00a0 \u00a0– La \u00a0ciutat: \u00a0expansi\u00f3 \u00a0urbana i \u00a0el daltabaix demogr\u00e0fic del \u00a0 1640 – 1652.
\n\u00a0– La societat: El poder: reial, \u00a0senyorial, i \u00a0municipal. Els estaments. L\u2019estructura pol\u00edtica. \u00a0La hisenda \u00a0i \u00a0finances municipals .<\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0Any \u00a02001.- La Taula \u00a0de \u00a0Canvi \u00a0i \u00a0de dip\u00f2sits de \u00a0Tarragona i la ciutat del seu temps (1584 – 1749). No deixa de \u00a0sorprendre \u00a0que tot i haver-se conservat m\u00e9s d\u2019un centenar de llibres, la majoria comptables, de la Taula \u00a0de \u00a0Canvi de Tarragona, \u00a0ning\u00fa \u00a0es \u00a0propos\u00e9s \u00a0investigar els 165 anys de la seva vida. Sembla \u00a0com \u00a0si la dificultat d\u2019 \u00ecnterpretar part dels fets comptables d\u2019aquesta instituci\u00f3 financera \u00a0anotats \u00a0als llibres \u00a0de \u00a0comptabilitat, hagu\u00e9s desanimat \u00a0els \u00a0investigadors \u00a0que \u00a0m\u2019han \u00a0precedit, poc \u00a0avessats a l\u2019estudi d\u2019hist\u00f2ria econ\u00f2mica i financera local.<\/p>\n

Any 2007.- La fundaci\u00f3 de Tarragona en la historiografia. Assaig en el qual ocupa un lloc preferent la hist\u00f2ria fabulosa introdu\u00efda i conreada per erudits humanistes i renaixentistes inspirats en \u00a0un \u00a0nou ideal de p\u00e0tria basada en el prestigi i noblesa \u00a0que \u00a0transferien \u00a0 l\u2019antiguitat de les arrels i les gestes dels herois.
\nLa fundaci\u00f3 de Tarragona en la hist\u00f2ria fabulosa \u00a0l\u2019hem \u00a0trobat per primera vegada \u00a0l\u2019any 1498 en un volum en llat\u00ed \u00a0impr\u00e8s a Roma titulat Comentaria Antiquitatum que cont\u00e9 textos d\u2019hist\u00f2ria antiga poc coneguts, \u00a0escrit \u00a0pel \u00a0frare \u00a0dominic\u00e0 \u00a0Joan \u00a0Annio, (1432 – 1502), \u00a0natural de \u00a0la \u00a0ciutat de Viterbo, dividit en 17 llibres. El llibre 12 titulat De Hispanis \u00e9s una hist\u00f2ria primitiva d\u2019Espanya ap\u00f2crifa i fant\u00e0stica \u00a0que \u00a0per primera \u00a0vegada \u00a0d\u00f3na \u00a0a \u00a0con\u00e8ixer amb detall \u00a0 \u00a0cronologia, \u00a0 nom, \u00a0genealogia, i \u00a0gestes \u00a0d\u2019uns fabulosos 24 reis d\u2019Espanya \u00a0comen\u00e7ant \u00a0per \u00a0T\u00fabal, \u00a0cinqu\u00e8 \u00a0fill \u00a0de \u00a0J\u00e0fet \u00a0que arrib\u00e0 a Hisp\u00e1nia 143 anys despr\u00e9s del Diluvi i fund\u00e0 Tarragona.
\n2010.-En curs de publicaci\u00f3: \u00a0 L\u2019aigua \u00a0 a \u00a0 \u00a0Tarragona. De \u00a0la \u00a0romanitzaci\u00f3 a la industrialitzaci\u00f3 . Assaig hist\u00f2ric.<\/p>\n

\u00a0Punt \u00a0 final<\/strong>
\n\u00a0<\/p>\n

I aix\u00f2 \u00e9s tot. Per\u00f2 no puc acabar \u00a0sense \u00a0 manifestar \u00a0els meus \u00a0dubtes \u00a0 que sigui possible investigar i \u00a0interpretar \u00a0 fets hist\u00f2rics \u00a0 amb \u00a0absoluta \u00a0equanimitat, perqu\u00e8 no crec que hi hagi historiadors vacunats \u00a0contra \u00a0 els \u00a0prejudicis \u00a0patri\u00f2tics, religiosos, localistes \u00a0o \u00a0d\u2019altra mena; per aix\u00f2 \u00a0pretendre \u00a0que interpretin \u00a0 els resultats \u00a0d\u2019una \u00a0investigaci\u00f3 \u00a0 de manera totalment ass\u00e8ptica \u00a0\u00e9s, al meu \u00a0entendre, demanar un impossible. Per\u00f2 \u00a0aix\u00f2 \u00a0no \u00a0ha de ser motiu \u00a0de \u00a0preocupaci\u00f3 \u00a0per als \u00a0historiadors \u00a0d\u2019hist\u00f2ria local, perqu\u00e8 com diu Fontana, \u201cContra \u00a0la \u00a0hist\u00f2ria \u201ccient\u00edfica\u201d, entesa en el sentit de \u201cneutra\u201d \u00a0i \u00a0imparcial, cal propugnar \u00a0una hist\u00f2ria \u201cpol\u00edtica\u201d, objectiva \u00a0per\u00f2 \u00a0partid\u00e0ria, que \u00a0no \u00a0cerqui \u00a0de \u00a0crear conviccions, sin\u00f3 s\u2019estimular la capacitat cr\u00edtica\u201d (Josep Fontana, lloc. citat). \u00a0 \u00a0 \ufffd
\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Tarragona \u00a0 1 \u00a0 de \u00a0 febrer \u00a0 de \u00a0 2011<\/p>\n

La distinci\u00f3 que el Claustre \u00a0d\u2019aquesta \u00a0Universitat \u00a0s`ha dignat a concedir-me, per mi no t\u00e9 preu. Per aix\u00f2 el fet d\u2019estampar la firma en aquest llibre em causa una profunda emoci\u00f3 que m\u2019obliga agrair de tot cor a tots els catedr\u00e0tics que han fet possible \u00a0la meva investidura de Doctor Honoris Causa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquesta \u00e9s la lli\u00e7\u00f3 magistral que als seus 93 anys va pronuncir dimecres passat, 16 de febrer de 2011 Josep Maria Recasens i Comes a la URV amb motiu de la seva investidura com a Doctor Honoris Causa. Un acte … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":69,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-10","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/users\/69"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/xaviersabate\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}