Els pròxims busos, elèctrics i/o d’H2

 

 

Les nostres comarques i la ciutat de Tarragona encara més, poden ser referents en innovacions que ens posin de ple en l’anomenada transició energètica per diferents raons: per tradició, per intel·ligència acumulada, per infraestructures energètiques que no són enlloc com aquí, perquè la indústria química pot tenir un paper rellevant i perquè comptem amb instruments d’investigació. M’aturaré avui en aquests dos darrers.

 

Tenir indústria al sud de Catalunya és una sort i que sigui química encara més. Ara bé, cal que sigui competitiva i innovadora. I perquè ho sigui , la responsabilitat és de la pròpia indústria i de l’ajut que li puguem prestar ds del territori les institucions públiques, econòmiques i socials. I estic convençut que cal apostar per la implicació de la química de les nostres comarques en el món de l’energia. Ningú millor que la química és experta en els materials dels aerogeneradors o de les plaques solars fotovoltaiques o termosolars  o de les bateries ? I tampoc ningú millor que la química per generar hidrogen, un dels vectors energètics ja actuals i que té un gran futur com a combustible domèstic, industrial i per la mobilitat.

 

Desgraciadament encara ens sona estrany al nostre país entretinguts com estem a la Península Ibèrica en altres qüestions. Però corren informes a Brusel.les que ja parlen que al 2050 el 24 % de l’energia serà proporcionada per hidrogen. Clústers de grans empreses – alguna gasista espanyola inclosa – fan esforços per pujar al tren que no hauríem de perdre i al Japó ens ensenyaran als Jocs Olimpics del 2020 com, entre altres coses, tota la mobilitat es fa amb vehicles propulsats per hidrogen.

 

Tarragona  i la seva àrea han de ser també a l’avançada i el  transport públic pot ser capdavanter en aliança amb la indústria química i el port de Tarragona i l’aeroport de Reus.

 

Un apunt sobre recerca. El pobre IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ) que té una de els dues seus a Tarragona s’ha quedat esquifit i és pràcticament inexistent. Va patir un ERE fa dos anys però a Barcelona ha tornat a créixer i aquí no. Necessitem un IREC en condicions si no volem perdre més oportunitats en la revolució energètica que altres ja estan fent.

 

La flota d’autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona ha planificat per al proper bienni 2020-2021 l’adquisició de més de cent autobusos elèctrics i deu d’hidrogen. Han calculat bé i saben que el preu de compra no és el preu d’una màquina sinó el cost de tota la vida útil d’aquesta. Si es fan així els càlculs són més barats els vehicles elèctrics que els de gasoil i no contaminen. Els d’hidrogen encara no però ja s’hi arribarà.

 

El nostre territori també ha de jugar aquesta lliga perquè té millors condicions encara i és únic en el conjunt de Catalunya i d’Espanya per desenvolupar un paper rellevant en la transició energètica. Per això només cal que posem en marxa tots els recursos de què disposem i que modestament hem exposat en aquest article. El 38 % del consum energètic al nostre país se’n va amb el transport. Podem i hem d’acabar amb el consum d’energia fòssil. Perquè entrarem de ple en la nova era de l’energia i de la indústria i perquè necessitem respirar tretze cops per minut un aire net.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural durant vnt anys fins que m’he donat de baixa al març del 2020, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un Model Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i formo part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>