Catalunya necessita un canvi profund. En les seves relacions amb la resta de pobles d’Espanya, però encara més en els seus objectius de govern i en les formes de com es treballa per dur-los a terme.
En la relació amb la resta de poble s d’Espanya perquè fa massa anys que dura la broma d’un PP que les va espatllar carregant-se l’Estatut que havíem votat els catalans i les catalanes com la nostra llei màxima. No va parar fins que va aconseguir la majoria de magistrats que havien de decidir al Tribunal Constitucional favorable als seus interessos, no va parar fins que va aconseguir un clima contra la nostra llengua i la nostra cultura a la resta d’Espanya amb campanyes que signava amb les seves pròpies sigles. Tot plegat per interessos partidistes exclusivament. Així de lamentable. Per això necessitem un canvi profund i definitiu de les relacions de Catalunya amb la resta d’Espanya, perquè mai no torni a passar, perquè quedi ben clar a una nova Constitució que tenim assegurat el respecte a la nostra personalitat, a la nostra llengua, als nostres recursos, a la nostra voluntat d’autogovern com a nació que som. Això no ens ho assegurarà qui vol continuar governant el país. Ara s’amaga però ja el coneixem per les seves obres. En cinc anys ja n’ha donat suficients proves de a qui ha preferit servir i no ha estat precisament a les persones sinó a altres interessos.
Per això necessitem uns nous objectius de govern i un nou protagonista. Catalunya ha de girar cap a l’esquerra de forma possible però clara i decidida. En aquest tombant de la història els poders públics han d’assumir més que mai la defensa de les persones i posar l’economia i l’empresa al seu servei. El Govern ha de fer-se càrrec de satisfer els drets dels catalans i les catalanes i ara hem vist que el dret a la salut, a l’educació i a les prestacions socials que havíem conquerit s’han de recuperar perquè la dreta que pretén continuar governant ens ha fet retrocedir ocupant llocs de la cua dels països avançats. I perquè nous drets com l’aigua i l’energia també estan en perill per a milers i milers de famílies que estan en risc de caure en la pobresa o que ja hi són.
Encara podríem afegir que Catalunya necessita un canvi profund en les formes de relació i de convivència social. Això vol dir també un nou Govern amb un nou President que fomenti la unitat, és a dir, el reconeixement de la diversitat i del pluralisme, única manera de caminar junts per objectius nobles; que vetlli per mitjans de comunicació públics al servei de tothom, que fomenti l’esperit crític, que doni suport a la solidaritat aquí i al món, a la lluita col.lectiva contra el canvi climàtic.
Aquest és un projecte il.lusionant, no de frustració, d’avenç, no de recular. En molts moments de la història els moviments que pretesament eren els més revolucionaris han provocat grans aturades i llargues èpoques de retrocés.
Diumenge Catalunya es pot inclinar per un camí o per un altre. O pel de més llibertat, de més independència respecte dels grans poders, de més respecte cap a la nostra personalitat i la nostra nació a través de la fermesa i de plantar-nos des de l’exigència.
La dreta pujoliana evolucionada a Artur Mas i els seus pactes amb el PP en matèria laboral, social, energètica, econòmica no ens garanteix que pensarà més en els ciutadans si no ho ha fet aquests cinc anys passats. En el debat de política general de 2012 vaig començar el meu discurs dient-li a Artur Mas: “ sap quants cops va usar ( vostè ) la paraula “catalans “ ahir ? 2 i Catalunya ? més de 100. Perquè vosté parla molt del país i poc dels i les qui l’habiten ? i la paraula “dones” ? zero “ Aquesta és una de les qüestions.
Però n’hi ha una altra. Sé que hi ha molta gent que pensa que ara no és moment de plantejar les coses d’aquesta forma, que ara cal trencar amb Espanya i que creuen que de tot això ja en parlarem quan haguem trencat amb la resta de pobles d’Espanya. Doncs l’altra qüestió és la pregunta que l’altre dia vaig sentir a Iceta i que jo ja formulava el 2 de novembre de 2012 quan estàvem en plena campanya electoral “ i mentrestant ? “
Han passat 3 anys i en poden passar uns quants més i Catalunya no ha fet més que recular en gairebé totes les llistes de valoració de l’atenció sanitària, de l’educació, de la pobresa, de l’atenció social, de la investigació, de la lluita contra el canvi climàtic, de la indústria. Quant de temps més haurem d’esperar, amics independentistes de bona fe ? El sr, Mas ja sap que uns quants i que amb molta probabilitat no ho veurem els qui avui vivim.
Fem una opció valenta de canvi que valgui la pena votant el PSC per la nostra nació catalana però sobretot per les persones que hi vivim i per les que hi viuran.
