Per què votar PSC 8/10 – I mentrestant ?

Catalunya necessita un canvi profund. En les seves relacions amb la resta de pobles d’Espanya, però encara més en els seus objectius de govern i en les formes de com es treballa per dur-los a terme.

En la relació amb la resta de poble s d’Espanya perquè fa massa anys que dura la broma d’un PP que les va espatllar carregant-se l’Estatut que havíem votat els catalans i les catalanes com la nostra llei màxima. No va parar fins que va aconseguir la majoria de magistrats que havien de decidir al Tribunal Constitucional favorable als seus interessos, no va parar fins que va aconseguir un clima contra la nostra llengua i la nostra cultura a la resta d’Espanya amb campanyes que signava amb les seves pròpies sigles. Tot plegat per interessos partidistes exclusivament. Així de lamentable. Per això necessitem un canvi profund i definitiu de les relacions de Catalunya amb la resta d’Espanya, perquè mai no  torni a passar, perquè quedi ben clar a una nova Constitució que tenim assegurat el respecte a la nostra personalitat, a la nostra llengua, als nostres recursos, a la nostra voluntat d’autogovern com a nació que som. Això no ens ho assegurarà qui vol continuar governant el país. Ara s’amaga però ja el coneixem per les seves obres. En cinc anys ja n’ha donat suficients proves de a qui ha preferit servir i no ha estat precisament a les persones sinó a altres interessos.

Per això  necessitem uns nous objectius de govern i un nou protagonista. Catalunya ha de girar cap a l’esquerra de forma possible però clara i decidida. En aquest tombant de la història els poders públics han d’assumir més que mai la defensa de les persones i posar l’economia i l’empresa al seu servei. El Govern ha de fer-se càrrec de satisfer els drets dels catalans i les catalanes  i ara hem vist que el dret a la salut, a l’educació i a les prestacions socials que havíem conquerit s’han de recuperar perquè la dreta que pretén continuar governant ens ha fet retrocedir ocupant llocs de la cua dels països avançats. I perquè nous drets com l’aigua i l’energia  també estan en perill per a milers i milers de famílies que estan en risc de caure en la pobresa o que ja hi són.

Encara podríem afegir que Catalunya necessita un canvi profund en les formes de relació i de convivència social. Això vol dir també un nou Govern amb un nou President que fomenti la unitat, és a dir,  el reconeixement de la diversitat i del pluralisme, única manera de caminar junts per objectius nobles; que vetlli per mitjans de comunicació públics al servei de tothom, que fomenti l’esperit crític, que doni suport a la solidaritat aquí i al món, a la lluita col.lectiva contra el canvi climàtic.

Aquest és un projecte  il.lusionant, no de frustració, d’avenç, no de recular. En molts moments de la història els moviments que pretesament eren els més revolucionaris han provocat grans aturades i llargues èpoques de retrocés.

Diumenge Catalunya es pot inclinar per un camí o per un altre. O pel de més llibertat, de més independència respecte dels grans poders, de més respecte cap a la nostra personalitat i la nostra nació a través de la fermesa i de plantar-nos des de l’exigència.

La dreta pujoliana evolucionada a Artur Mas i els seus pactes amb el PP en matèria laboral, social, energètica, econòmica no ens garanteix que pensarà més en els ciutadans si no ho ha fet aquests cinc anys passats. En el debat de política general de 2012 vaig  començar el meu discurs dient-li a Artur Mas: “ sap quants cops va usar ( vostè  ) la paraula “catalans “ ahir ? 2 i Catalunya ? més de 100. Perquè vosté parla molt del país i poc dels i les qui l’habiten ? i la paraula “dones” ? zero “ Aquesta és una de les qüestions.

Però n’hi ha una altra. Sé que hi ha molta gent que pensa que ara no és moment de plantejar les coses d’aquesta forma, que ara cal trencar amb Espanya i que creuen que de tot això ja en parlarem quan haguem trencat amb la resta de pobles d’Espanya. Doncs l’altra qüestió és la pregunta que l’altre dia vaig sentir a Iceta i que jo ja formulava el 2 de novembre de 2012 quan estàvem en plena campanya electoral “ i mentrestant ? “

Han passat 3 anys i en poden passar uns quants més i  Catalunya no ha fet més que recular en gairebé totes les llistes de valoració de l’atenció sanitària, de l’educació, de la pobresa, de l’atenció social, de la investigació, de la lluita contra el canvi climàtic, de la indústria. Quant de temps més haurem d’esperar, amics independentistes de bona fe ? El sr, Mas ja sap que uns quants i que amb molta probabilitat no ho veurem els qui avui vivim.

Fem una opció valenta de canvi que valgui la pena  votant el PSC per la nostra nació catalana però sobretot per les persones que hi vivim i per les que hi viuran.

[wpsr_retweet]

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015. Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *