Des del catalanisme d’esquerres; des dels qui estem d’acord que Catalunya és un subjecte polític que ha de tenir la possibilitat i el dret de decidir el seu futur encara que legalment no sigui avui reconegut; des dels qui hem lluitat per les nostres institucions; des dels qui vàrem renunciar el 77 a instaurar una nova institució que no fos la Generalitat republicana – no li agrairà mai prou Catalunya a Joan Reventós que fes renúncia a presidir la Generalitat Provisional i va exigir que fos Tarradellas i gràcies a aquest gest podem dir que la nostra Generalitat és anterior a la Constitució del 78 – ; des de la lluita i la contribució de tants com ho hem fet per la llengua a l’escola, al carrer, als mitjans de comunicació; des del compromís amb els moviments de renovació pedagògica, des de la militància activa en moviments sindicals, culturals com les corals o els castells i tants altres; des de la militància en el voluntariat lingüístic, PROU, President Mas, PROU.
Prou de passar el temps embolicant la troca, enganyant els catalans. Miquel Iceta ha reclamat un cop més des de la tribuna del Cercle d’Economia dir la veritat als ciutadans. Jo li vaig suplicar també en el debat de política General el 25 de setembre de 2012.
Prou de commemorar derrotes i fracassos col.lectius – 1.926, 1931,1934,1936 – i de sumar-ne d’individuals que en l’hora present de crisi es van acumulant de forma intolerable. No n’afegim més mentre milers de catalans ingressen al pitjor grup social que és el de la pobresa, milers de nens no mengen com haurien de fer-ho i el nostre sistema productiu no funciona com podria.
Prou d’amagar amb el miratge de la independència les fragilitats de la nostra democràcia que requereix transparència, neteja, mètodes nous i assumpció de responsabilitats.
Sí, és el PP que no va suportar l’Estatut de 2006, que va fer campanya contra el català, contra el nostre autogovern i no va parar fins que va aconseguir que ens el retallessin. I no content amb això ha continuat des del Govern quan hi va arribar el 2011 menyspreant el poble de Catalunya, les nostres institucions, la nostra capacitat de governar-nos, les nosttes disponibilitats econòmiques.
Tot això és cert. Però la resposta no podia ni pot ser que el poble de Catalunya quedi fragmentat i fracturat. Ni que portem quatre anys sense govern, sense fer front a les dificultats, sense assolir cap fita positiva.
Necessitem un govern que no amagui els problemes, que digui la veritat i es dediqui a governar. El govern dels millors ha dissimulat la seva incompetència i no tenim altre horitzó que un desacreditat llibre blanc de la transició que no resisteix cap anàlisi seriosa i que també enganaya quan promet el paradís a una Catalunya que és més dependent que mai i no sols políticament. President, la nostra dependència energètica, d’aigua, financera, tecnològica, els i les nostres dependents físics o mentals, la nostra dependència dels cereals i minerals, la nostra dependència per raó de la nostra situació geo-estratègica, les amenaces a la nostra seguretat pel terrorisme i els compromisos internacionals imprescindibles són qüestions que no pot amagar més i que requereixen acció immediata. Vostè porta quatre anys i des del catalanisme d’esquerres que vol transformar la realitat, amb vocació de govern li hem de dir que no té dret a fer més deixadesa de funcions
Alguns dels que violen donar lliçons encara han de demostrar el seu valor de lluitar en temps difícils quan la democràcia era una quimera i han d’aclarir on ens porten les seves postures de màxims. No em cansaré mai de dir que no és més català qui crida més fort i més cops el mot independència. Més aviat qui ho ha fet al llarg de la història no ha aconseguit fer els catalans menys dependents dels poders econòmics i polítics als catalans ni han assolit gaires avenços en l’autogovern.
Ara es proposa una consulta sense organisme de control independent, sense campanya plural, sense cap reconeixement internacional ni de l’Estat, sense control de les meses de votació amb garanties i amb una pregunta que podria tenir un escrutini d’interpretació impossible. Amb aquestes garanties, algú creu que la consulta i Catalunya com a país tindrà més reconeixement i, sobretot, que serà més factible la consulta que volem com s’ha fet a Escòcia o a Canadà ? O és que en realitat es prefereix fer un simulacre de consulta per preparar les eleccions ?.
Volem votar, no ser convocats a una nova mobilització. Però que aquesta votació serveixi per alguna cosa i no per continuar perdent prestigi i oportunitats de desenvolupament . I volem solucions a la relació federal del nou Estat Català amb la resta d’Espanya i d’Europa – però també per als altres problemes que, si continuem així, romandran qui sap quants anys més.
Continuarem des del catalanisme d’esquerres lluitant per una Catalunya respectada on valgui la pena viure i que no oblidi cap dels i les qui hi viuen.
No ho entendreu mai! Amb Espanya és impossible federar-se.
Ànim Xavier.
Només es tracta de convèncer una majoria de ciutadans catalans i espanyols (perquè caldrà pactar amb el govern de l’Estat Espanyol) i planificar el temps per arribar a fer una consulta legal i acordada.
Per què tinc el dubte que som poc creibles i per tant per aquest camí no arribarem mai, ara per ara, a ser respectats com a poble i subjecte polític ?
Afectuosament