Fa pocs dies apareixia a la premsa la notícia que la Llibreria de la Rambla tancava les seves portes a finals d’aquest mes de juny, després de quasi mig segle de servei a la ciutat. Per a mi va ser una sorpresa molt especial, perquè jo tenia anunciada, per a uns dies abans, el 26 de juny, a les 19.30, en el mateix lloc, la presentació del meu darrer llibre, La ciutat i alguna gent que hi viu. La notícia, doncs, em va fer llegir i rellegir tot el que aquests dies s’ha publicat i ha circulat per les xarxes sobre el tema. Un dels missatges, gairebé de condol, deia una cosa similar a la que he posat per encapçalar aquest article. Efectivament, el tancament de la Llibreria de la Rambla encongeix la ciutat. Com si a una casa amb esplèndides vistes al mar o a la muntanya un bon dia li aixequessin un edifici al davant i li tapessin per sempre aquelles vistes. Com si d’un bagul ple de records n’extraviéssim la clau i ja no tinguéssim manera de recuperar tot allò que hi havíem desat. En el cas de la llibreria que ens ocupa, el bagul és molt gran. Són cinquanta anys no només d’intermediar entre autors, editors i els darrers destinataris, els lectors, sinó també d’oferir el seu espai per acollir una gran varietat de mostres de cultura. He fet un càlcul, forçosament agosarat, i em sembla que podem parlar d’entre 2000 i 3000 actes: presentacions de llibres la majoria, però també conferències, taules rodones, rodes de premsa, debats, exposicions, recitals, classes de llengua i literatura…
És cert que hi ha moltes menes de llibreries. Però, la majoria, han assumit amb eficàcia una funció de suplència que les ha conduït més enllà del simple expenedor de llibres. El model de comerç que s’està implantant a les nostres ciutats ha obligat a tancar molts establiments tradicionals, que no han pogut resistir la competència de les grans cadenes, franquícies i grans superfícies. I les llibreries no n’han estat una excepció.
Jo em vaig acostumar a comprar llibres de petit, al meu poble, Alcover, en establiments que no eren ben bé llibreries: una merceria (ca la Paquita) i una perfumeria (CATMA), on el llibre tenia el seu espai. Més tard, estudiant batxillerat a Valls, vaig picotejar les llibreries de la capital de comarca (Roca, Moncunill i Alt Camp). Amb els estudis a Tarragona, entrava en contacte amb la Llibreria de la Rambla, però també freqüentava les llibreries reusenques (Gaudí i La Tronada). Alguns d’aquests noms, als quals cal afegir-ne alguns altres, com la Llibreria Adserà, inaugurada dos anys abans que la de la Rambla i que encara resisteix al seu davant i s’entén cap a Valls, o la Llibreria Galatea, a Reus, són indissociables de la història cultural d’aquesta part del país.
Passejar, deturar-te davant d’un aparador amb tot de llibres ben col·locats, ordenats per gèneres o temes, aportant seleccions que se sumen a esdeveniments de la ciutat: llibres de còmics durant la setmana del còmic; llibres de cinema quan s’esdevé el festival REC; llibres d’arqueologia o història romana durant Tàrraco viva; les novetats dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona quan es publiquen… Deixar-se convidar i entrar a la llibreria per poder tocar aquests llibres, fullejar-los, comprovar, per l’índex, si allò que ens imaginem és realment el que contenen… Tot això es perd quan es tanca una llibreria. És per això que, efectivament, en aquest moment podem afirmar que la ciutat se’ns fa petita, que avui som més pobres que ahir, que els horitzons se’ns han desdibuixat. De tota manera, som tossuts. I, de manera semblant als pitjors moments d’inquisicions i dictadures, persistirem en la defensa del llibre.
(Aquest article va ser publicat inicialment a Diari de Tarragona, de 28 de juny de 2018)
