Quan fa algunes setmanes reservava data per a la presentació del meu darrer llibre, poc podia pensar en la transcendència d’aquella decisió. El llibre estava escrit des de feia temps, però una actitud sempre tendent a no precipitar-se m’havia fet ajornar-ne fins ara la publicació. A més a més, havia decidit que l’aparició pública no coincidís amb St. Jordi. Tot plegat, el llibre, un recull de relats titulat La ciutat i alguna gent que hi viu, editat per Cossetània edicions en la col·lecció La Gent del Llamp, estava previst de presentar-se a la Llibreria de la Rambla el dia 26 de juny. Llavors va saber-se que la llibreria tancava i, encara més, de resultes d’aquestes coincidències, que la presentació del meu llibre seria el darrer acte que hi tindria lloc.
Presentació de "Ni un pam de net", d'Albert Ventura, a la Llibreria de la Rambla, 18 de desembre de 2013. Amb Ramon Marrugat i Magí Sunyer.
Quan algú té l’honor d’inaugurar un teatre, un auditori, una biblioteca, un museu o una llibreria, com li va ocórrer a Joan Fuster, ara fa cinquanta anys, amb la Llibreria de la Rambla, la sensació és esplèndida. Tens la impressió d’assistir a un naixement que ens omple a tots d’esperances. En el cas que ens ocupa, els resultats han estat fantàstics i la Llibreria situada al passeig principal de la ciutat s’ha inscrit amb fermesa en els records de molts de nosaltres. Si ja el fet de ser un establiment dedicat a la venda de llibres i, per tant, a la promoció de la lectura, comporta una funció important, espais com la Llibreria de la Rambla n’assumeixen moltes altres. Durant anys va ser un dels pocs focus de presència de la cultura catalana a la ciutat. També, un punt de resistència antifranquista, on sovint es vorejava el límit d’allò que era tolerat i s’assumia el risc de les impertinències governatives, que arribaven al límit de prohibir actes o segrestar publicacions. La Llibreria de la Rambla no només era un lloc per presentar-s’hi llibres. La varietat d’activitats que s’hi acollien era enorme. Allí s’hi va interpretar música i s’hi van projectar pel·lícules, s’hi van exposar peces de Cuixart, Hernández Pijuan, Subirachs, Jujol o Cèsar Martinell, hi van llegir poemes seus Joan Olivé, J. V. Foix o Vicent A. Estellés, es van fer campanyes a favor de la premsa en català, s’hi van presentar, en temps transitoris, sindicats com Unió de Pagesos o CNT, organitzacions com Amnistia Internacional, a més de molts partits polítics.
Crec que vaig accedir per primera vegada a la llibreria i a la seva sala d’exposicions el setembre de 1975, amb motiu de l’exposició de ceràmiques de Martí Royo, acompanyada del llibre que aplegava aquestes ceràmiques i els poemes d’Ismael A. Lludrigues, sota el títol Fangtasmagories. Aquest també devia ser el primer llibre que vaig comprar-hi. Allí també vam presentar el llibre col·lectiu Deu narradors, editat per edicions El Mèdol, el 1989, que acollia una mostra dels, llavors, joves narradors del Camp de Tarragona. Després hi hem anat presentant altres llibres, i m’ha tocat fet papers diversos, com a autor, com a editor, com a organitzador, o com a presentador.
Presentar-hi, ara, el darrer, és una mena d’honor que la casualitat em confereix, però, en qualsevol cas, un honor trist. Penso en l’aportació impagable que la llibreria ha fet a la ciutat. Penso en tota la gent que hi he conegut i en tots els llibres que m’han enriquit. I penso en les causes, algunes de prou llastimoses, que porten una llibreria a tancar les portes. Molta gent a qui he trobat aquests darrers dies m’ha dit que avui vindran, no tant per la presentació del meu llibre, com per ser presents en un acte que senten com a històric.
(Aquest article va aparèixer a la versió digital de Fet a Tarragona, de 26 de juny de 2018, el mateix dia del darrer acte que tenia lloc a la llibreria.)