Sí, contra tot pronòstic, ja tenim resultats. I en tindrem més encara, i més significatius, el dia 1 d’octubre a partir de les 20 h. I, posteriorment, encara més, tots conseqüència dels que hem anat arreplegant.
Els que ja tenim
Veníem d’una situació perillosa. La possibilitat d’un referèndum semblava obstaculitzada de manera taxativa pel govern de l’estat. Els partidaris del referèndum estaven dividits entre els que el reclamaven pactat i els que volien fer-lo de totes maneres. L’opinió pública de fora de Catalunya es mostrava monolítica en contra del procés viscut a Catalunya. L’opinió a l’exterior es mostrava indiferent o no s’atrevia a pronunciar-se. Què ha passat, doncs? Quins resultats tenim?
• L’obstinació del govern de l’estat i el rostre repressiu que ha exhibit, amb la complicitat de la caverna mediàtica, han provocat un primer resultat: una primera reacció a favor de Catalunya i contra la repressió que s’hi exerceix per part de sector ciutadans progressistes de tot l’estat. Ja no estem sols. El missatge que això va de democràcia ha arribat a molta gent.
• Aquests mateixos elements, juntament a la constatació que el referèndum no podrà realitzar-se en òptimes condicions, ha provocat, de manera automàtica, que la postura dels partidaris del referèndum pactat (que havien acabat considerant l’actual referèndum com una mobilització) i els partidaris de l’1-O acabin coincidint. Aquest diumenge hi haurà una gran mobilització i uns resultats, encara que aquests no siguin, potser (ja ho veurem), directament homologables en percentatge o nombre de vots.
• La intensa i llarga activitat de relacions exteriors, sobretot amb els mitjans de comunicació, ha obtingut un important ressò. La millor prova és que el mateix govern de Rajoy ha hagut d’esforçar-se a buscar suports internacionals. Avui hi ha una opinió pública europea molt interessada en el que passi a Catalunya. Veig més lluny que mai la possibilitat que, com va ocórrer el 1936 i després de la guerra, Europa se’n desentengui. Només hi ha una condició: que la mobilització catalana continuï essent pacífica.
Quins resultats hi haurà diumenge?
Hi ha una cosa que sembla clara. Cap dels dos sectors enfrontats no podrà fer tot allò que voldria. Els partidaris del referèndum no podran votar en òptimes condicions. Se senten perseguits, pressionats (per cert: molt més del que poden sentir-se’n els contraris del referèndum; aquests se senten pressionats per la població, per la ciutadania, és a dir, els seus veïns; aquells, per la poderosa maquinària judicial i policial de l’estat). Els contraris del referèndum no podran impedir que es voti, encara que no sigui a tot arreu. Hi haurà col·legis on potser no es podrà votar; altres en què potser no hi haurà paperetes. Però hi haurà uns resultats. Els resultats que tindrem a partir de les 20 h. del proper diumenge no seran només el balanç de vots afirmatius i negatius de les urnes, sinó un retrat fidel de la situació política catalana i espanyola. Aquests seran els indicadors:
• Nombre de col·legis oberts i nombre de col·legis clausurats per l’autoritat.
• Nombre d’urnes trencades o requisades.
• Nombre de persones detingudes per defensar el dret a votar.
• Nombre d’aldarulls comesos pels contraris a la votació (considero impensable que els favorables a la participació promoguin aldarulls si no hi ha provocadors).
• Nombre de persones mobilitzades pacíficament per garantir el dret a votar.
• Nombre de vots emesos en les urnes dels col·legis oberts.
• Nombre de vots afirmatius, negatius, nuls i en blanc.
No puc vaticinar quines xifres es poden posar a cadascun d’aquests epígrafs. El que és absolutament predictible és que hi haurà uns resultats. I si hi ha resultats és perquè hi ha hagut consulta. Com més alta sigui la xifra de col·legis clausurats, urnes requisades, persones detingudes, aldarulls comesos pels contraris a la votació, més desprestigi internacional de l’estat. Com més alt sigui el nombre de vots emesos, independentment del sentit del vot, més alta serà la derrota del govern de l’estat i més evident la necessitat d’una sortida que doni cabuda a les aspiracions de Catalunya. Si, a més a més, a una relativament alta participació s’hi correspongués un alt percentatge de vots positius, les opcions de tothom (un govern i l’altre, la ciutadania i la comunitat internacional) no podrien ser altres que gestionar una transició al més tranquil·la possible cap aquell horitzó que la ciutadania haurà determinat.
Si avui encara és aviat per vaticinar resultats, del que no hi ha cap dubte és que n’hi haurà. I això, per a Rajoy i tots els que s’han oposat obstinadament al referèndum (Felipe, Marhuenda, el Rei, Borrell, l’acadèmic de la Real el nom del qual no pronunciaran els meus llavis), és una molt mala notícia.