Sovint utilitzem el terme Europa de l’est i poques vegades hem sentit Europa de l’oest, doncs és el mateix però en diferent lloc.
Del 31 de juliol al 19 d’agost.
Agafarem un ferri a Bilbao fins a Portsmouth (sud d’Anglaterra), cap a Fishguard i un altre ferri fins a Rosslare. Fem una volta a tota la illa i de Rosslare, en ferri, cap a Roscoff (França). El company torna cap a casa. Jo he quedat amb la meva parella a Eindhoven per anar a Neuschwanstein.
1a ETAPA, La Canonja – Bilbao
542 km, 4:53 h
Sortim sobre les 12:00 per arribar a dormir a Bilbao. Hotel Zent, correcte, però ens cobren molt de pàrquing. 17 € per moto per nit en una plaça que no hi cap un cotxe. Sopem pinxos pel centre. No hi ha gaire gent, ressaca de les festes.
2a ETAPA, Bilbao – Portsmouth
23:30 h
El vaixell surt a les 10:30, cal ser dues hores abans a la terminal.
Sortim de l’hotel aviat però ens trobem molta cua per arribar al port, patim de no ser-hi a temps. Molts camions, parats, no podem avançar. Truquem a la naviera, diuen que ja ho saben però que a l’hora ha de sortir el vaixell.
Quan estem molt apurats, un camioner, ens indica una drecera. Gràcies. Arribem a l’hora.
El viatge dura 27 hores, anem en cambrot doble. El temps passa llegint, passejant, menjant i dormint.
3a ETAPA Portsmouth – Fishguard
409 km, 4:51 h
El vaixell arriba sobre les 9:00. Agafem direcció a Fishguard per agafar el ferri a Rosslare (Irlanda)
Plou, molt. Sort de l’equipament que portem que no ens hem de parar a posar i treure vestits d’aigua.
Conduir per l’esquerra és complicat, molt complicat. Quan arribes a una rotonda, no tens la destresa de mirar a la dreta i tirar, et pares del tot, mires a tot arreu i tires.
Passem per Stonehenge. En tinc bons records del passat. Plou. Molta gent.
Hem de posar benzina, ens aturem en una “estació de servei” molt diferent de les que tenim a casa, brut, deixat, no cobren amb tarjeta, sense sostre … L’Anglaterra del camp no és com ens imaginavem.
Entrem a Gales. hora de dinar, ens aturem en el Museu Nacional d’Història de Gales. El menjar (hamburguesa) justet però el museu agradable, mostra diferents edificacions de com han estat les vivendes al llarg del temps.
Arribem a Fishguare, on hem d’agafar el ferri a les 23:45. Es aviat, fem un passeig, cerveses i sopar. Sopem a Gary’s Fish Bar, molt malament, jo demano beef kidney (nom bonic, no?) doncs era ronyó de vedella, fastigós…
Cap a embarcar. Passem el control i ens fan esperar molta estona, plou.
El viatge dura 4 hores, intentem dormir en butaques.
4a ETAPA Fishguard – Cork
186 km, 2:31 h de moto més 4:15 de ferri
El ferri arriba a Rosslare a les 4:00, anem cap a Cork, hi arribem sobre les 6:00.
Cap a l’hotel Ashley. L’hotel no està gaire bé, en arribar sobre les 9 del matí ens diuen que si venim per Booking, ens haurem d’esperar fins les 14, que el llit és de matrimoni. Supliquem. Al final ens ho arreglen.
Ens estarem dos dies a Cork, crec que no val la pena. Anem a Blarney Castel, no mata i entrada molt cara. Visitem Cobh, (últim port del Titànic) està bé, l’església…
Les nits sortim als pubs, molt bé, plens de gent de la nostra edat i més, música en directe i bona cervesa. Mola. No acabem d’encertar els menjars, tot s’acaba amb pasta, pizza o hamburguesa.
Aquí descobrim la Wild Atlantic Way, una ruta indicada de sud a nord o de nord a sud, que circula per la costa oest de l’illa a tocar del mar.
WWW. Wild Atlantic Way, molt interessant, no està pensada específicament per motos però està bé.
Aquests dies en farem alguns trams.
5a ETAPA Cork – Cork
448 km, 7:44 h
Tornarem a dormir a Cork. Fem un tomb per la costa sud-oest de l’illa. Serà el primer tram de la Wild Atlantic Way, coincideix amb una altra ruta de forta anomenada, més curta, Ring of Kerry
Primer arribem a la part més meridional d’Irlanda, lloc poc poblat les carreteres justetes d’asfalt, la costa és molt bonica i no gaire alta. Després anem a Ring of Kerry, molt bonic i amb testimonis d’antigues poblacions. Gent del camp.
Cobh
6a ETAPA Cork – Galway
261 km, 5:34 h
Sortim de Cork en direcció NW. A Tarbert travessem en ferri, freqüència cada mitja hora. Seguim per la costa, Wild Atlantic Way, fins a Cliffs of Moher. Molta gent, no hi ha pàrquing, demanem deixar les motos en qualsevol lloc i ens fan marxar. Desistim. Marxem.
Arribem a Galway, trobem lloc per dormir en una guesthouse, The Ligth House, l’única cosa que hem trobat i caríssima. 300€ dues nits, dues persones. Després ho entenem, son dies de curses de cavalls. Tot ple i car.
Als vespres fem un tomb i tot està ple de gent bastant afectats per l’alcohol .
7a ETAPA Galway – Galway
295 km, 5:32 h
Tornarem a dormir a Galway. Son festes, molt d’ambient.
Connemara, Parc Nacional. Una costa preciosa, molt retallada i no gaire escarpada. En alguns llocs arribem a l’aigua. És bastant verge, no hi ha civilització més que l’asfalt.
Sortim de Galway a tocar del mar. Travessem alguns ponts, antics, de pedra de la zona. Alguns trams amb mar a banda i banda. Les roques son vermelles. La marea és gran, el mar retrocedeix molt. De tant en tant trobem vivendes escampades. Poca gent. Cases velles enderrocades pels anys i la manca de cura. El lloc es fascinant, un paissatge que et recomforta.
Ens passem el dia a la carretera, fem algunes parades per fotos però no parlem gaire, només diem: que bonic. Sorprenent.
Tornem a Galway, Sopem pasta. Molta gent altre cop. Ens sentim bé, carregats d’energia.
8a ETAPA Galway – Letterkenny
410 km, 6:14 h
Dia llarg i pesat. Per qüestió de temps no hem seguit gaire la Wild.
Arribem tard. Dormim a l’Hotel Station House. El millor hotel fins ara. Crec que a Booking (que és on busquem els hotels) tenen les habitacions pitjors dels hotels. Suposo que pel preu que ofereixen, i com que el tenen emparaulat …
Sopem en un pub, bastant bé però …hamburguesa…
Enstrobem un gallec, perruquer que viu a Londres i cada estiu se’n va de viatge, sempre sol en una Adventur. Ens explica que una vegada va anar a Alaska!
9a ETAPA Letterkenny – Belfast
201 km, 2:53 h
Anem direcció NE, abans d’arribar a Londonderry ens perdem, bastanta estona, però el lloc era bonic, la carretera divertida, entre camps, molt rural.
Parem per visitar Giant’s of Causeway. Ens trobem igual que a Cliffs off Moher, no ens deixen aparcar les motos, diuen que a 5 milles hi ha parquing (8 km?).
Trobem, just a l’entrada un restaurant amb aparcament privat on diu “només treballadors”. Hi aparquem, si cal argumentarem la nostra ignorancia de l’idioma.
L’entrada és un gran edifici modern, molta gent. paguem. Hem de caminar o agafar un bus. Hi ha tanta gent que decidim fer un passeig per dalt a la muntanya i prou. L’espectacle és curiós, però no n’hi ha per tant.
Anem a dinar al restaurant on hem aparcat, no ens diuen res. Hamburguesa, sempre les havia menjat millors.
Cap a Belfast. Dormim a Maranatha House, l’ “Hotel centrico” resulta estar a la quinta forca, justet. Anem a fer un vol per la ciutat. Què passa? No hi ha ningú!!! Tot està tancat, no hi ha gent pel carrer. Sopem i a dormir.
10a ETAPA Belfast – Dublin
237 km, 4:04 h
Bona carretera, bonic paissatge. Arribem a Dublin. Ens hi estarem dos dies.
L’hotel a Hartcourt Street està força bé i és prou cèntric. Hem de deixar les motos a uns 500m en un pàrquing privat amb conveni amb l’hotel. Anem per Grafton Street, Botigues, pubs, restaurants. Ens recomanen un italià per sopar, “Carluccio”, pasta. Demà hi tornem per menjar una fusta d’embotits amb un vi que … no mola.
Agafem un bus turístic, val la pena per fer-nos una idea de la ciutat.
Jo aprofito per portar roba a la una bogaderia, (estaré 21 dies fora de casa) en tres hores ho tenen net.
A la tarda anem de bars. Cal destacar el Thunder Road, pub motero i molt a prop el famós Temple Bar, Val la pena, molt d’ambient amb música en directe. També anem al The Bank Pub, era un banc i l’han convertit en pub.
DUBLIN MOLA!
11a ETAPA Dublin – Rosslare
175 km, 2:15 h
Etapa ràpida i curta. Per agafar el ferri que ens porta a Roscof.
12a ETAPA. Rosslare – Roscof
En Ferri
Irish Ferries, surt a les 16:00 i arriba a les 10:30 de l’endemà. 65,70€ per persona i moto en butaca. No surt tots els dies, varia segons la setmana.
13a ETAPA Roscoff – Charleroi
794 km, 7:38 h
A Roscoff ens acomiadem amb el company que em compartit ruta fins avui. Ell s’entorna a Catalunya doncs l’espera un altre viatge de bones vacances i bon temps, cap a Tailandia.
Jo vaig cap a Charleroi, passat demà he quedat amb la meva parella per continuar el viatge de retorn.
Passo per Le Mont-Saint-Michel. Impressionant.
Traveso el Pont de Normandie. Espectacular, molt gran i fa impressió. Hi ha molta cua, tràfic molt lent uns 4 km. quan em falten uns 500 m per arribar al peatge, un senyor em diu que les motos podíem passar per la dreta (ara hi veig un carril estret especial per motos) i que aquest mateix carril et porta a una zona del peatge on passes sense pagar. Què hi farem?
Avui dormiré en Air B&B, dues nits. Arribo tard, més d’una hora tard. L’amfitrió, Juan Carlos (de Santander) m’espera amb una cervesa, li agraeixo. He dinat un entrepà de gasolinera i al voltant de la casa no hi ha res per sopar, a dormir.
14a ETAPA Charleroi – Charleroi
252 km, 3:27 h
Avui no calia viatjar. Havia d’esperar a demà l’arribada de la meva companya. M’han recomanat visitar Gant. El centre de la ciutat és molt maco, tranquil, peatonal, només hi passem tramvies, m’encanta, en una mateixa plaça hi ha tres eglèsies gòtiques. L’amfitrió de la casa m’aconsella la ruta i el restaurant, Amadeus, al centre de Gant. Fan costella de porc, una mica dolça, i te’n van oferint fins que dius prou. Per veure vaig demanar “local beer” em porten Duvel. Bona, molt bona. Vaig decidir anar a veure la fàbrica. Tornada cap a Charleroi. Avui Juan Carlos (amfitrió) em fa el sopar, és cuiner d’ofici, excel·lent.
15a ETAPA Charleroi – Eindhoven – Rotterdam – Brusel·les
444 km, 5:06 h
Em despedeixo de Juan Carlos, surto de Charleroi vaig cap a l’aeroport d’Eindhoven, ella arriba a les 12:45. Ahir era el seu aniversari, l’espero amb una rosa. Anem cap a Rotterdam. La zona del port va ser destruida i ara fa molt de goig, arquitectura de vanguàrdia. El que més ens agrada són les cases cúbiques (n’hi ha una que es pot visitar) i el mercat. Després de tants dies menjant pasta, pizza i hamburgueses, a la porta principal de mercat hi ha un Ibericus, sí, com els d’aquí. Els volia fer petons. Marxem cap a Brusel·les. Arribem a l’Hotel Windsor, bastant malament, i a més, com que la reserva era per Booking, pitjor. Habitació al costat dels motors de l’ascensor, mobles aprofitats, fins i tot trencats, calor … depriment. 53,24€ la doble.
Anem a fer un vol. Maneken Piss, no entenc d’on li ve la fama, devia tenir molts padrins. Gran Place, preciosa, molt bonica. Janneke Piss, la nena que fa pis. Hi anem perquè ens han recomanat una cerveseria que està al mateix carrer (Cul de Sac), Delirium Tremens. Molt bé, bon ambient i bona decoració, tot de fusta. A planta baixa hi ha un grandíssim assortiment de cerveses de barril, cada una amb la seva copa específica. Al soterrani un altre grandíssim assortiment de cervesa d’ampolla. Tenen una cervesa anomedada Delirium Tremens, com el local, boníssima. Sopem en una terrassa a la vora. Mengem musclos amb patates (plat nacional, justet) i marisc (que bé que mengem a Catalunya!). Al costat nostre hi sopen una parella de canadencs, xarrem bastanta estona, coneixen Catalunya. Quedem que un dia vindran.
16a ETAPA Brusel·les – Estrasburg
441 km, 4:16 h. Avui és 15 d’agost.
Sortim aviat, per Brusel·les no trobem a ningú, carrers buits. Va plovent. Passem per Luxemburg, no hi parem. Arribem a Estrasburg. Hotel City Residence Strasburg Centre (42€ dues persones). És un apartament, Els acabats no son de luxe però bé. Una mica lluny del centre. No hi ha gaire gent, s’està tranquil, dinem en una terrassa i després anem a passejar per l’anomenada Petite France, zona molt bonica, antigues cases ben conservades amb entramats de fusta. També hi donen molta vida els canals i rescloses. També val la pena visitar la catedral gòtica. La resta de la ciutat no és gaire agradable.
17a ETAPA Estrasburg – Newschwanstein
364 km, 4:55 h
Abans de marxar, quan preparavem el viatge, varem veure que les entrades al Castell de Newschwanstein calia comprar-les, com a mínim, el dia abans de la visita abans de les 15 h. Ens preocupava no arribar-hi a temps i perdre la possibilitat de la visita. Ens vam arriscar a anar-hi sense entrades. El camí va ser complicat, molta pluja, molta. Ens varem aturar en una benzinera durant uns 45 minuts esperant que passes la tromba d’aigua, junt amb 4 o 5 motoristes més. Arribem al Castell sobre les 13:30. Hi ha un aparcament específic per motos, 2€ el dia i et guarden els cascs i les jaquetes. Correm a la cua de les entrades, ara fa molta calor i molt de sol. Després d’uns 20 minuts de cua, aconseguim les entrades. El camí fins el castell és un passeig en pujada considerable d’uns 25 minuts. En arribar a l’entrada cal esperar el teu torn. L’exterior del castell és molt bonic, l’entorn, la construcció … l’interior, què vols que et digui ….
Anem a dormir a uns 4 km. Hotel Gastehaus Stefanie, (89€ dues persones), en un poblet disseminat que es diu Schwangau, vora mateix del llac Forggensee. Un lloc idil·lic, l’hotel encantador. fem un passeig per la vora del llac, quina tranquil·litat! Quinà calma! Anem a sopar molt a prop de l’hotel, a 500m, només parlen alemany, no ens entenem però bevem cervesa i mengem.
18a ETAPA Neuschwanstein – Milà
419 km, 5:10 h
Ens sabia greu marxar d’aquell lloc, era preciós, potser dels llocs més bonics on haviem estat mai… Prenem direcció a Llac Constança. Comprem la Vigneta i creuem fins a Suïssa. Per proximitat visitem Vaduz. Liechtenstein és un pais encantador. Direcció sud ens aturem a Lugano, amb el llac, preciós, totes les ciutats que tenen una extensió d’aigua tenen un no se què que les fa encisadores. I fins a Milà. Hotel Medea, Mare de Deu! Que cutre! (45€ dues persones), no vull recordar-ho. Al costat hi ha un parquing per deixar la moto. A Barcelona hi han hagut els atemptats de Les Rambles, 15 persones mortes. Molta gent, en saber que som catalans, mostren condol i solidaritat … En bus (doncs de “céntrico”, res) anem fins el Duomo, una passada! passegem per les galeries comercials fins a l’Scala. Sopar pizza i dormir.
19a ETAPA Milà – Nimes
598 km, 6:25 h
Sortim aviat. Ja se sent l’olor de tornar cap a casa. Molta autopista per fer via. El pas de Ventimiglia, molt pesat, com sempre. Entrant a França. un peatge cada dos per tres per cobrar una miseria cada vegada. No m’ha agradat mai gaire aquesta zona, sempre que puc agafo ferri des de Gènova.
Arribem a Nimes, Hotel Appart City Nimes (57 € dues persones). Als afores, És un apartament però està molt bé. No teneim ganes d’anar al centre de la ciutat, estem en un poligon comercial. Ens aconsellen un restaurant, Au Boureau, que esta just al davant. Deuen ser les 6 i la cuina no l’obren fins les 8, fem degustació de cerveses, ens porten 4 Leffe diferents, ens relaxem, que bé! Sopem entrecot, quant de temps …
20a ETAPA Nimes – La Canonja
486 km, 4:41 h
Tram pesat. Passem a veure uns parents a Le Boulou, es fan grans. Degut als atemptats a Les Rambles de Barcelona, hi ha molts controls policials i el trànsit és lent, què hi farem!. Arribem a casa i me n’adono, que tot i haber rentat roba a Dublin, encara hi ha peces que no me les he posat. Curiós.
La velocitat màxima es va enregistrar en autopista alemanya.