Un febrer ‘com els d’abans’?
Ja fa dies que als fòrums de meteorologia es ve parlant amb interès i expectació creixents al voltant de la situació meteorològica que se’ns presenta a partir de demà dimecres, coincidint amb el començament del mes de febrer. De l’escepticisme inicial quan, fa cosa d’una setmana, es començava a intuir que alguna cosa es podia estar cuinant, en aquest cas no al forn sinó a la nevera russa, s’ha passat, amb certs alts i baixos, a la quasi certesa de que estem davant d’una entrada d’aire fred de les que no es repeteixen gaire sovint, no ja en dècades sinó possiblement al llarg d’un segle. A partir d’un anticicló de proporcions poc habituals situat més enllà dels Monts Urals, i en combinació amb l’adequada col·locació de les peces al taulell dels mapes del temps, sembla cada cop més clar que la massa d’aire fred provinent d’allà i que sovint anomenem, no sempre acuradament, siberiana pot acabar arribant fins a nosaltres a finals d’aquesta setmana i, el que és més important, sense haver perdut pas massa de la seva fredor pel camí.
D’entrada, cal aclarir com sempre que aquesta classe de situacions, no només per la seva raresa sinó també per la complexa combinació de factors que necessiten per tal de produir-se, és molt difícil de predir amb exactitud. És comprensible, doncs, que la majoria dels especialistes del ram siguin força cautelosos a l’hora d’anar donant les seves prediccions, i que repeteixin sovint allò de que ‘cal anar seguint-les amb molta atenció’. Tanmateix, sembla que hi ha un consens generalitzat en que, a hores d’ara, es poden donar gairebé per segures dues coses.
La primera és que, a partir de divendres i de cara al cap de setmana, el gruix de la massa freda procedent del centre d’Europa arribarà fins a nosaltres, suposant una baixada de temperatures que ens durà a valors que feia força anys que no es registraven a les nostres contrades. Que aquests valors siguin més o menys baixos, i per tant que mereixin realment la qualificació d’històrics (comparables al referent més proper del 1985 o fins i tot al més llunyà del 1956) o que es quedin en només remarcables dependrà de diversos factors, entre ells el vent i l’estat del cel, però és gairebé segur que a més d’un indret del nostre terme municipal s’assoliran temperatures inferiors als -5ºC (cinc sota zero).
La segona, i també la més difícil de precisar, és que entre el dimecres 1 i el dijous 2, com a mínim, l’arribada del primer front d’aire fred (encara no el més potent però ja prou notable) coincidirà més o menys en el temps amb la formació d’una petita depressió davant de la costa catalana, de tal manera que, com sol passar quan es dóna aquesta -per altra banda poc freqüent- combinació de masses d’aire, podríem començar tenint pluja i acabar veient… Neu. D’entrada sembla ser que la precipitació, poca o molta, és bastant probable que es produeixi i que oscil·li, segons el model que s’empri per predir-la, entre gairebé inapreciable i per sobre dels 10 milímetres. També és gairebé segur que començarà en forma de pluja però no ho és tant que continuï sent-ho fins que cessi, atès que a mesura que en alçada vagi entrant l’aire fred, la pluja anirà apropant-se a les condicions que donen lloc a la neu, fet que s’accentuarà quan l’efecte de la pròpia precipitació ajudi a baixar l’aire fred en direcció cap al terra. Del temps que trigui doncs en baixar la temperatura dependrà en gran mesura la quantitat de possible precipitació sòlida acumulada.
Per acabar, una recomanació: si us plau feu servir el sentit comú en situacions com aquesta, i feu cas de les recomanacions que les autoritats puguin oferir a través dels mitjans de comunicació, tant al camp com a la carretera; en l’àmbit urbà i en el domèstic. Com bé sabem, a molts llocs del nostre país no estem pas acostumats al fred rigorós (i menys darrerament, que semblava que ja no tornaria), i el que no ens és tan conegut ho hem de tractar sempre amb més seny i respecte. Quan hagi passat tot ja en farem balanç, però evidentment n’anirem informant, sobre tot si hi ha canvis.