Venècia

SIGHTS

La graonada de marbre d’una església davallava fins a tocar l’aigua; un captaire que s’hi arraulia trompetejant la seva misèria parava el barret i ensenyava el blanc dels ulls com si fos orb; un antiquari, davant la seva cova, invitava amb gestos servils a entrar els qui passaven, amb l’esperança d’ensarronar-los. Això era Venècia, la cortesana falaguera i suspecta: ciutat de fades, d’una banda, i de paranys per a estrangers, de l’altra, en l’aire podrit de la qual antany l’art florí luxuriosament i els músics trobaren temes per a melodies que bressen i amanyaguen.

     Thomas Mann: “La mort a Venècia”

Es pot agafar un vaporetto a prop de la plaça de st Marc. La línia 82 passeja per tot el Gran Canal, passa entre Venècia i Giudeca i et torna a st Marc a preu de transport públic.

Molt bona vista des de dalt del Campanile per 3€.

El monument que m’agrada més és la basílica de San Marco (romànica-bizantina), especialment la capa de mosaics que revesteix el sostre (figures humanes sobre fons daurat).

Val la pena el pont de Rialto (alerta amb els preus dels restaurants més propers).