sindrome cap de setmana
Escrito por picrespo | 26 Oct, 2008
Som dilluns,Ens costa començar la setmana, Malgrat la crisis, aquest any, pensem, serà millor que el passat. Esperem arribar a algunes metes que sovint retardem i que mai veuen el moment de sortir a la llum: el gimnàs, llegir alguns llibres, aprendre anglès, realitzar aquella labor social, dedicar uns moments diaris a conrear l'esperit sense presses, reunir a la família en una activitat determinada… Cadascun sap que interessos té per a arribar a la satisfacció interior i quins són els obstacles per a no arribar a la meta. Tenim una oportunitat d'or: estem vius! i mentre hi ha vida hi ha esperança. Quan miro al meu voltant trobo molts buits: amics i família que ja no estan (costa dir que han mort). Per això he de donar gràcies de tenir un nou dia, d'haver de matinar, de poder arrossegar el meu cos cansat quan hauria d'estar lleuger i poder sofrir la síndrome post vacacional doncs significa que estic viva.
