Porteu-me les hores i set poemes més

14 Setembre, 2021 07:01
Publicat per jjroca, Poemes

Porteu-me les hores


Porteu-me les hores

per deixar mon jou,

vull ser un home nou

gasiu de penyores.

Aprendre a jugar,

a viure i somiar.

Porteu-me les hores

sense gens de fred,

truqueu-me un poquet,

vull aprendre a soles.

Deixeu-me comprar

aquells grans secrets,

dolços, estrafets,

mancats de pregar.


Conto mentides


Na Mariona

del meu cor,

és bufona,

però poc.

Com vol viure

en un palau

per descriure

un bell cel blau.

Com captaire

mentider,

conto mentides.

Les duré ben amanides

per si algú les vol saber

abans de rebre al drapaire.


Com la deixaré plorar


És la força de la ment

qui, de sobte, m’acoquina,

va prenyada de boirina

quan es troba amb més gent.

Com la deixaré plorar,

els dilluns, d’una vegada,

és la jove enamorada

qui acostuma a badallar.

Com un amor endolcit

va avançant pel gran desori

sense saber on aturar.

És el vent, en el passar,

qui voldria que no es noti

si el desig es pot guarir.


En el cim de l’arbre


En el cim de l’arbre,

quan el vent els mou,

sento l’enrenou

d’ocellets cridaires.

En el terra, el gra,

en el cel proper,

no viu l’esbarzer

ni un amic llunyà.

En el cim de l’arbre,

aplega la nit

i ixen estrelles.

No em refio d’elles

puix han d’afeblir

quan el sol s’enfada.


He de trobar un banc


Dolces meravelles,

en el terra estant,

diuen: Quant de grans

seran les promeses?

No vull el caliu

ingrat de l’infern

on el món es perd

i l’odi es fa viu.

Vianant, d’un cop,

he de trobar un banc

on passar les hores.

Com m’agraden totes,

aniré endavant

fins aplegar al sol.


 Arriben a l’endemà


Aprenent a corre-cuita,

garlaire sense remei,

un dia, va cercar rei,

de poc va anar que no el fruita.

A palau, les corredisses,

al jardí, les ambicions,

tres menjades, dos petons

i les febres amanides.

En haver aquest tarannà,

la lluita durà mig dia

i, al capvespre, com fineix.

Si doneu ales al peix,

no vingueu mentre us crida,

arribeu a l’endemà.

   

Quatre ovelles amb un llop


Quatre ovelles amb un llop

enceten conversa estranya,

serà el llop qui les enganya

i els demana perdre-ho tot?

Les ovelles són sorrudes,

ben tipes de menjar verd,

l’enemic és més discret,

ell les vol ben decebudes.

Els parla d’un regne dolç

on, cada mos, és un somni

i cada vespre un tresor.

Les deixarà sense dot

quan aplegui el dimoni

i li mani fer un bon mos.


És a l’obra d’aquest bosc


És a l’ombra d’aquest bosc

on apleguen hores toves,

les garlades hi són totes

quan les enceta el mussol.

Aventures de no dir,

empreses d’anar a la lluna

i una veu inoportuna

qui els torna al seu si.

És a l’ombra d’aquest bosc

on un bolet, rondinaire,

ha demanat per sortir.

Pare terra, li ha de dir

que no ho faci amb massa aire

puix hi ha gana i caçadors.


 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La segona lletra de cotxe: