Porteu-me les hores i set poemes més
14 Setembre, 2021 07:01
Publicat per jjroca,
Poemes
Porteu-me les hores
Porteu-me les hores
per deixar mon jou,
vull ser un home nou
gasiu de penyores.
Aprendre a jugar,
a viure i somiar.
Porteu-me les hores
sense gens de fred,
truqueu-me un poquet,
vull aprendre a soles.
Deixeu-me comprar
aquells grans secrets,
dolços, estrafets,
mancats de pregar.
Conto mentides
Na Mariona
del meu cor,
és bufona,
però poc.
Com vol viure
en un palau
per descriure
un bell cel blau.
Com captaire
mentider,
conto mentides.
Les duré ben amanides
per si algú les vol saber
abans de rebre al drapaire.
Com la deixaré plorar
És la força de la ment
qui, de sobte, m’acoquina,
va prenyada de boirina
quan es troba amb més gent.
Com la deixaré plorar,
els dilluns, d’una vegada,
és la jove enamorada
qui acostuma a badallar.
Com un amor endolcit
va avançant pel gran desori
sense saber on aturar.
És el vent, en el passar,
qui voldria que no es noti
si el desig es pot guarir.
En el cim de l’arbre
En el cim de l’arbre,
quan el vent els mou,
sento l’enrenou
d’ocellets cridaires.
En el terra, el gra,
en el cel proper,
no viu l’esbarzer
ni un amic llunyà.
En el cim de l’arbre,
aplega la nit
i ixen estrelles.
No em refio d’elles
puix han d’afeblir
quan el sol s’enfada.
He de trobar un banc
Dolces meravelles,
en el terra estant,
diuen: Quant de grans
seran les promeses?
No vull el caliu
ingrat de l’infern
on el món es perd
i l’odi es fa viu.
Vianant, d’un cop,
he de trobar un banc
on passar les hores.
Com m’agraden totes,
aniré endavant
fins aplegar al sol.
Arriben a l’endemà
Aprenent a corre-cuita,
garlaire sense remei,
un dia, va cercar rei,
de poc va anar que no el fruita.
A palau, les corredisses,
al jardí, les ambicions,
tres menjades, dos petons
i les febres amanides.
En haver aquest tarannà,
la lluita durà mig dia
i, al capvespre, com fineix.
Si doneu ales al peix,
no vingueu mentre us crida,
arribeu a l’endemà.
Quatre ovelles amb un llop
Quatre ovelles amb un llop
enceten conversa estranya,
serà el llop qui les enganya
i els demana perdre-ho tot?
Les ovelles són sorrudes,
ben tipes de menjar verd,
l’enemic és més discret,
ell les vol ben decebudes.
Els parla d’un regne dolç
on, cada mos, és un somni
i cada vespre un tresor.
Les deixarà sense dot
quan aplegui el dimoni
i li mani fer un bon mos.
És a l’obra d’aquest bosc
És a l’ombra d’aquest bosc
on apleguen hores toves,
les garlades hi són totes
quan les enceta el mussol.
Aventures de no dir,
empreses d’anar a la lluna
i una veu inoportuna
qui els torna al seu si.
És a l’ombra d’aquest bosc
on un bolet, rondinaire,
ha demanat per sortir.
Pare terra, li ha de dir
que no ho faci amb massa aire
puix hi ha gana i caçadors.