Dos poemes sense lloc i deu pensaments educatius

16 Octubre, 2012 05:56
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Nostre heroi


Cansat de bregar

per la plana i per la serra,

nostre heroi, perdut, s'esguerra

tot patint per l'endemà.

De més jove, lluitador

amb la falç i la corbella,

entre el blat i la verema,

sense terra i sense dot.

Arribats els divuit anys,

un matí de primavera,

en un vagó de tercera,

ens fa cap a la ciutat.

Allí, l'esperen les presses,

els carrers de poca sort,

el tramvia, les empentes,

una feina lluny del sòl.

Els somnis, les enganyifes,

la duresa del treball,

la cremor del vell metall,

el morir i dues misses.


El meu infern


A la vora del camí,

creix la nit i mata el dia,

una lluna com s'enfila

damunt la copa del pi.

El mussol demana al sol:

Demà, no tornis d'hora,

tinc la gana massa bona

per menjar com un cargol!

El pagès, calla, s'adorm

tot somiant amb les olives,

totes magres, totes primes,

collides amb l'ai al cor.

Els benestants a la plaça,

asseguts, del tot parlant,

recordant als vilatans

que hauran de fer comanda.

He trobat el meu infern

en una noia qui plora,

no té carn a la cassola

ni roba per passar el fred.

 

Pensaments educatius

 

És força estrany, porten dues setmanes i encara em veuen.

Estan aprenent força, m'empenyen sovint.

Tinc un alumne intel·ligent, però l'he d'amagar.

L'inspector té una bona opinió de mi, només diu que m'he tornat boig.

Estava fent una classe quan va arribar el capital.

No treballo per diners, de fet, ni sé on són.

El fill del batlle no s'interessa mai per l'anarquia.

Els alumnes tenen bones idees, sobretot al juliol.

M'han donat unes orelles de ruc, són força agraïts.

Els donà entrepans i dos van treure els embolcalls.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: