Dos poemes indefinits i deu pensaments educatius

01 Desembre, 2010 19:37
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Malenconia

 

Llavors, comença, s’atura,

repassa el sud i el nord,

la fortuna i poca sort,

l’artifici i la natura.

És la reina de les festes,

amb el cos ben ple de flors,

és tan dolça per l’amor,

negra bruixa de tenebres.

Esclato, corro, m’envolo

pels camins de la dissort,

vaig de viu i vinc de mort,

beuria, però ni ho provo.

Un garbuix, cent embolics,

sense tardor, primavera,

estic segut enmig l’era,

oblidant penes i amics.

La dolça malenconia

em porta enllà del meu món,

els cridaires ja no hi són,

acaba la fantasia.

 

Remiro el cel

 

Com apleguen el seixanta

a la casa del mai més,

tot el cos cansat, estès,

ni té pressa ni té gana.

Passen les dolces poncelles,

amb un cànter, a la font,

ni galants ni somiadors,

en el cantó, les esperen.

Entrebanco, a la finestra,

la malícia del pensar,

anar-me’n , no vull anar,

quedar-me és ma desfeta.

Les poncelles, enciseres,

tornen, vénen de pouar,

el riure és un plorar,

avui no seran promeses.

De sobte, remiro el cel,

amb més dimonis que sants,

paraules de benestants,

veig com cauen al cafè.

I les poncelles rondinen

mentre miren el mirall,

fet i fet, és camí avall,

de segur que les estimen.

 

Pensaments educatius

 

Hi ha suficients escoles per saber que no en saben prou.

Jesús va ser mestre, va haver de fugir del món.

Aprendre és saber treure la bola adequada del mar dels dubtes.

He començat per la zeta: Zortiu al pati!

Tinc dos alumnes nous, els altres són pinyons.

No els puc manar feina, no ho entendran.

A classe parlo, no cal ni dir que no escolten.

Tinc un llibre obert, igual li fugen les idees.

Són tan intel·ligents que ni gosen demostrar-ho.

El mestre es moria amb els dubtes sobre el cap. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La segona lletra de cotxe: