Dos poemes sense fulles i deu pensaments divins

17 Octubre, 2010 13:14
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Llençant les fulles

 

A primeries de mes, no hi ha dubtes,

les fulles com davallen sense destorb,

és una feta vella, un mal negoci,

guanyar una rialla per perdre-ho tot.

Un desganat gran sol se’n va de pressa,

no vol romandre més vora la llar,

cercarà nova casa, noves disfresses,

està massa cansat per treballar.

Quan el sol no crema, l’ arbre s’ espanta

es pensa que el gran fred el gelarà

regala tot el fruit, diu que té feina,

es queixa de la queixa i vol callar.

Llavors, sobtadament, el cos arronsa,

el fugir cap a l’ ombra com l’ afebleix,

hi ha manta pressa per deslliurar-se,

com va llençant les fulles, no fa res més.

 

Busca la fada

 

Una fulla dissortada es lleva d’ hora,

vol començar a ballar enmig del vent

les altres li demanen: No siguis bleda,

recorda que la tarda ho va dient!

Novíssima tardor truca a la porta,

el rei de tots els altres la ve a buscar,

és una fada vella que no té regne

i ve cada setembre enmig dels llamps.

La fulla dissortada es va fent bleda,

perdrà tota tendresa, s’ assecarà,

no vol passar un hivern sense fermesa

i va prenent color, nou tarannà.

Comença la recança, mitja estrebada,

com l’ arbre li demana un xic de seny,

la fulla s’ arrauleix, busca la fada,

un cop ja l’ ha trobada va i decandeix.

 

Pensaments divins

 

Satanàs aplegarà tard, ara, fa servir un tren de vapor.

Déu ha anat a participar en un concurs de creadors.

Satanàs vol unes banyes amb sistema digital.

Déu ha decidit apadrinar un grup de rock.

Canvio àngel desmotivat per un parell de sermons.

Era a punt de convertir-me quan va arribar la publicitat.

Estic disposat a fer un curset accelerat de dimoni.

Vaig trobar la glòria, està prou desmillorada.

Tinc molta fe, però no sé on l’ he posat.

Queda prohibit, a tots els dimonis, rematar de cap.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: