Dos poemes d' anys i deu pensaments divins

20 Juny, 2010 18:29
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

 

Ample sol

 

Ample sol, estreta plaça,

quatre homes per un banc,

els divendres no hi seran,

cal anar on tots fan falta.

Les senyores els esperen,

a la una, per dinar,

patates amb bacallà

i una mena de sopetes.

Com els tenen, setanta anys,

no criden ni s’ esvelleguen,

només parlen, només senten

impossibles averanys.

Els divendres al mercat,

per posar, dintre el cistell,

mig de fruita, mig de verd,

un polsim petit de carn.

Ample sol, estreta plaça,

un dissabte massa llarg,

les dones endrecen casa,

ells endrecen i no fan.

 

Un dissabte

 

Ara, aplega decidit,

el rampell del no manar,

prendre el sol i passejar,

sense pressa, pel camí.

Són els anys que s’ esbatanen

per la porta del davant,

massa arrugues, cabell blanc,

més porugues les mirades.

Juganers, els tendres néts,

garlaires i guanyadors,

enmig riures, enmig plors,

recorren tots els indrets.

Toca el rellotge la una,

hauríem d’ anar a dinar,

avui, la mare no està,

és vell avi qui es belluga.

La pilota, la camisa,

l’ espardenya, el barret,

una bossa amb un pollet,

una ampolla feta a mida.

Arriben al blanc carrer,

infància amb desencís,

massa lluny, massa camí,

un dissabte prou feiner.

 

Pensaments divins 

 

Si vaig al cel, on podré deixar les ulleres?

Com no feia prou, ara, Sant Pere, ha de vendre loteria.

Era a mig camí del cel quan he recordat que havia oblidat les recomanacions.

La dona m’ha dit: Vés al cel i agafa dues cadires!

Senyor dimoni: Si em vol temptar tregui la beina de la forca.

Reconec que sóc pecador, em sabria mal morir-me.

Estava confessant-me quan ha arribat l’absolució.

Estic trist, peco poc i mal.

Abans de redimir-me, ho consultaré amb l’ àngel de la guarda.

Ofereixo àngel custodi depressiu. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: