Dos poemes prou innocents i deu pensaments divins
09 Juny, 2010 14:11
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Innocent
Després de la rosa, ve,
el patir per l’ endemà,
aquell noble tarannà,
la foscúria de no ser.
El llevar-se pel matí,
el caminar a tota pressa,
el sentir- se boig, amb fressa,
per arribar tou al llit.
El parlar de bajanades,
el concloure arrupit,
el sentir massa vegades:
Té cara d’ estamordit!
El pensar que tot és tot,
el plànyer no ser valent,
el concloure: Innocent,
has volgut guanyar la mort!
Pobre innocent
Tornaré avui, com cada dia,
al llarg camí del compromís,
home perdut d’ un paradís,
tot recercant companyonia.
Llevaré àncora, sortint del port
amb una barca buida en escreix,
vull trobar or, vull el gran peix,
sentir la joia: Dolces remors!
Aniré així, terra perdent,
entre les ones de dolç somrís,
sóc el guerrer d’ un paradís
quan cerca un sol, es va ponent.
La guerra grossa mai ha vingut,
espero un dia ser vencedor,
tinc per espasa un tros d’ escut,
per noble llança, la pobra sort.
Passo setmanes enmig batalles,
entre gegants entossudits,
lluito amb la serra, amb tots els pins,
dintre la barca, desfent contalles.
Sóc, com diria: Pobre innocent,
d’una galerna mai pudorosa,
dintre la mar, dolça és la rosa,
fora de l’aigua, llarg el desert!
Pensaments divins
No ho entenc: Si el pa és meu, per què me l’ heu de donar?
El cel romandrà tancat a les tardes per ampliació del local.
Si no fugen els pecats, proveu amb altres detergents.
Satànas ha escurçat les faldilles sis centímetres, es peca poc.
Déu estudia vendre manaments en paquets de cinc.
Senyor Déu: Quins dies de la setmana, no puc desitjar la dona del veí?
Si vull anar a l’ infern, on he de signar?
Estava a punt de salvar-me quan vaig comprar el xalet.
El dimoni em tempta, però s’hauria de depilar.
Tinc por de morir-me, igual no em volen enlloc.