Dos poemes pel festeig i deu pensaments educatius

06 Juny, 2010 16:31
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Et voldria festejar

 

Estimada, benvolguda,

posa llum en el matí,

fet i fet, sóc un mesquí

que singlota i remuga.

Passo, delerat de pas,

pel carrer on viu la llum,

el desig es torna fum,

la fermesa neix d’un vas.

La llargària dels cabells,

la dolcesa dels teus ulls,

ara em troba en els esculls

de mirar-te i no fer res.

Sóc la veu de la taverna,

els trencacolls del camí,

el desconhort del destí,

el silenci enmig la fressa.

Et dono, amatent, la mà

amb una rosa vermella,

estimar-te porta pressa,

porta gana el festejar.

 

Blanca lluna

 

Cap flor porta l’ amor,

estimar és un deler,

un saber, un no saber,

un tornar- se perdedor.

Cap flor porta volença,

el parlar sembra desfeta,

és tan maca la promesa,

el galant tan insolent .

Cap flor porta sagrari

on deixar el gran pecat,

el patiment de l’ amat,

el pregonar del dolç llavi.

Cap flor porta misteri,

lluny la terra, mar enllà,

on el déu seu per mirar

ampla fosca i calvari.

Cap flor porto al sarró,

per donar- te, una ofrena,

siguis tu la meravella,

la disbauxa sigui jo.

Cap flor ha de tornar

a fer créixer l’ encanteri

en la recança, sóc tebi,

en la lluita, gran soldat.

Cap flor dirà al meu dol:

Ara, t’ estima aquest cor,

ets la fada, el conhort,

blanca lluna, minso sol!

 

Pensaments educatius

 

Procureu que cada alumne sàpiga on ha de caure.

Era bon mestre, però oblidava on podia seure.

Els alumnes volaven, però tres no estaven somiant.

Hem fet un pacte de sang, he perdut tres litres.

Estic content, només el vuitanta per cent no em fa cas.

Aquell no crida, estarà malalt?

He posat un exercici, ells ja s' ocuparan d' amagar- lo.

La classe plorava, ningú li deia res.

M'he perdut en una coma, algú sap com saltar- la.

Em va dir que era un burro i no era una somera. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: