Dos poemes exagerats i deu pensaments divins

29 Maig, 2010 20:10
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Massa

 

Massa pedres té el carrer,

totes parlen sense mida,

qualsevol llum és boirina,

esquifida, davant teu.

Massa cases, en passar,

em diuen el que convida:

Una suor, l’enganyifa,

un fugir sense comiat!

Massa portes benestants,

uns veïns fent teranyina,

uns capvespres tan distants

prou estreta la camisa.

Massa tardes sense nit,

la mare fent trobadissa,

com enyoro aquesta brisa

de caure en gran oblit.

 

Voleu més

 

Llavors véns i, amb tu, vindrà

el neguit, el so trencat,

un començar mil paraules

el tremolor de les mans.

El sentir de cor: T’estimo!,

el volar sense destorb,

aplegar, trobar-ho tot,

esdevenir home minso.

Una llàgrima sobtada,

dessota rierol de llum,

un saber-me prou vençut

sense guerra ni batalla.

Un pensament enlairat,

recollit, en un tancat,

un sospir d’enamorat,

sense ordre ni saviesa.

Amb la roba tota estesa,

camallarg i nu del tot,

pregonar: Per tu, sóc or!

Voleu més avinentesa!

 

Pensaments divins

 

A l’infern et prenen el cotxe, si només saps anar amb quatre rodes.

Satanàs no confia en Déu, s’ha fet un pla de pensions.

Déu va crear l’home, no ho ha superat.

L’home anirà a l’infern, però es pagarà el bitllet.

Suposo que la clau del cel és de xocolata.

Al cel, per “maitines”, porten cafè amb llet.

Podeu pregar a Déu, però no sol venir abans de les onze.

Déu ha pensat que la segona creació serà per internet.

Déu no ho té clar, de vegades pensa que és Satanàs.

El cel té una crisi de principis, s’ha salvat un cantant de rock. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















A quin mes es celebra nadal: