Dos poemes de cluc i deu pensaments educatius

16 Maig, 2010 17:50
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Els ulls acluco

 

No tinc amo ni em plau

el so poruc del rellotge,

de la terra sóc hostatge,

tot cercant el bé i la pau.

M’acaronen les tenebres,

que esvaloten cavallers,

com traginen el després,

com apleguen sense regnes.

No tinc amo ni servent,

la meva casa és planera,

un pou prou fons, la figuera,

una tarda sense fred.

Les aures em fan contalles,

difícils d’assimilar,

en el cim del batallar

es queden poques vegades.

I la lluna ve a trobar-me

ajagut, sense fer res,

li comento que no sé,

ella gruny i vol trucar-me.

He de ser un altre heroi

de la deessa fortuna,

lluna més inoportuna

es pensa que sóc mal noi.

Els ulls acluco i el cap

em porta a altres penses,

allí, es queden les promeses,

ben lligades, dintre el sac.

 

Un lluitador

 

A l’ombra de pocs diners,

passa la deessa distant,

com li dic: Estic somiant

o vaguejo sense infern?

Fill de gran treballador,

he de dir- ho: Estic cansat!

En el regne, m’he quedat

amb vestit de perdedor.

Primeries d’estudiant,

entossudit, matusser,

vaig guanyar el meu deler:

Aconseguir aprovar!

Després camí ple de roses,

sense olors, sempre punxant,

minses ganes, governant,

uns capvespres ple de noses.

La dignitat del treball,

el gran món per a salvar,

pobra nau no vol salpar,

va mig plena d’encenalls.

Però sí, aplega el dia

de voler estimar l’amor,

amb ulls clucs beure a la font,

ensarronar la desídia.

Una noia amb un cànter,

tot trescant pel blanc carrer,

aplega calor i un fred,

tan esquifit, tan amable.

Allí cau davant promesa

un lluitador deslleial,

ella és la sínia cabdal,

vull la set i l’avidesa.

 

Pensaments educatius

 

Tinc un problema, espero no solucionar-lo ni perdre'l.

Els alumnes han tornat a l'escola, sento el plor dels pares.

Ahir vaig preparar la lliçó, encara no l'he tret del congelador.

He provat de dividir, ara, recullo els trossos que han sobrat.

Matemàticament, un mes no és un cap de setmana.

Estic decebut, fa dues classes que no se'n riuen de mi.

Explicant el principi d' Arquímedes, per poc m'ofeguen.

Els he guanyat per punts d'antiguitat.

Els alumnes tenen por, no volen ser mestres.

Volia entrar en un dubte i no m'han deixat les premisses. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: