Dos poemes nocturns i deu pensaments divins

26 Febrer, 2009 16:09
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

He segut

 

He segut aquesta nit

a la voreta del foc,

per a veure si el neguit

emmudeix a poc a poc.

Porto la gana i l'empenta

amb la poca reflexió,

ella seu, es muda ara,

com somio en ser un lleó.

El món es queda petit

i passejo l'estendard,

el guanyar és tot un art,

aquest triomf és per a mi.

Aniré per les muntanyes,

per les ribes i pels prats,

tan bon punt hagi arribat,

lluitaré a queixalades.

He segut aquesta nit,

com el cos em doloreja,

la desfeta es manifesta

i després vindrà l'oblit.

 

La fosca

 

La fosca penetra,

airosa, a la vila,

trobant a la vella

refent un jersei,

era del seu home,

ahir com va anar-se'n

a la casa estreta

on no fa mai fred.

La fosca penetra,

airosa, a la vila

per trobar nous nuvis

sota d'un fanal.

Ell parla de somnis,

de les meravelles,

ella, que se'l mira,

ara, fa bondat.

La fosca penetra,

airosa, a la vila

trobant a la dona

a mig fer el sopar.

Els minyons li seuen

vora la finestra

i guaiten la lluna

a dalt del Montsià.

La fosca ja dorm,

cansada, a la vila,

espera el nou dia

per si ha de marxar.

 

Pensaments divins

 

Satanàs està trist, havia hipotecat sis forques.

Jesús ha convidat Judes a un sopar de reconciliació.

Déu sempre ha confiat amb l'energia solar.

Si vols anar a l'infern, descuidat el nas.

Satanàs li va dir a Déu: L'home només ens portarà problemes!

Per a ser àngel, ara demanen poca nota.

Sant Pere té el llistat de metges que donen sorpreses.

Jesús ara es dedica a fer taules de salvació.

Els dimonis no són racistes, enganyen qui poden.

Satanàs invertirà, vol millorar la imatge de l'infern. 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: