Dos poemes de cap d'any i deu epitafis

31 Desembre, 2008 10:06
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

S’acaba l’any


S’acaba l’any, la pressa
de complir tot el promès,
la grandària de la festa,
el desig d’ésser pagès.
No un pagesot de mena,
d’aquells de blat i raïm,
parlo de pagès sense eina
tot cercant el paradís.
De plantar sense mirar
el sentiment de la lluna,
un anar sense parar,
un fer d’un tros una engruna.
De collir si és que li plau,
al cellut i ample sol,
que és qui dóna giravolt
sense deixar son palau.
S’acaba l’any i la mossa
vol un nuvi intel·ligent,
que li pregui mentre posa
els somnis on vol el vent.
S’acaba l’any, el vell avi
mira el cel sense recança,
avui es fa tard, es cansa
ni gosa sortir del barri.
S’acaba l’any, la mestressa
tindrà la taula parada,
menja dolça, més salada,
ningú plora, algú es queixa.
 
Arriba
 
Arriba, ara, l’ Any Nou
sense ordre ni saviesa,
és un nadó poca pena,
res de gràcia, minsa dot.
L’ any més vell com l’ha deixat
al bell mig del gran desert,
esmaperdut, descobert,
amb una barra de pa.
Ens portarà, si li plau,
alegria, mitja pena,
el desig de l’ ésser grans,
final d’hivern, primavera.
Deu capses amb il·lusions,
potser alguna romandrà,
som firaires sense sou,
pastorets sense ramat.
I l’ Any nou serà menys nou,
tot i envellint, nou serà,
només volem treballar,
jugar a estones i pensar
en paratges menys asprius:

Algun déu ens guarirà!
 
Epitafis

Em sobra temps per pensar.
Si no vaig errat, estem a dijous.
De fet, no tinc hora per llevar-me.
Quan era viu, tampoc em feien massa cas.
Necessito mut per atendre les visites.
Teníeu raó, no som gran cosa.
Em noto com a fred.
Crec que tenia bona salut.
Per fi, he trobat la solució.
Procuraré no beure massa.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: