Dos poemes de plany i deu pensaments divins

29 Desembre, 2008 09:39
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

El domini

 

El domini de la ment

m'esguarda en un tombant

que s'allunya i, al moment,

em vesteix d'home minvant.

Pren raó mon infortuni,

feblesa mon esperit

i gaudint resta el dimoni

que cercant va mon destí.

Com surt la flor sense esclat?

Com neix el riu sense rompre?

Com la dona ha d'infantar

sense que la mare plori?

I és foll el qui deleix

nova sort i la fortuna

de veure el cabdell pres

en les mans, plenes a una.

Brosta d'àlber en mirall

d'una pèrfida llacuna,

en el silenci del cant

veu les tardes una a una.

Tu m'has vist seure als teus peus,

esporuguit per la lluita,

per no saber mai dels meus,

per no gaudir la collita!

Teranyines d'aquest cap,

per més velles no pas febles,

per què no podeu, si cal,

albirar les malifetes?

Per què em sento tan estrany,

tancat en mon cos de sempre,

conquerint només el plany?

Em fa tosc i no pas tendre. 

 

Darrer comunicat

 

Heu trencat les ales,

sí, m'heu fet sensat.

Abans era un somiatruites,

això, no es pot tolerar.

Em creia prop del paradís,

clar, el particular,

era una dèria perillosa,

per tal motiu, m'heu trencat.

Heu fet veure que era pobre,

tampoc bo per als companys,

donava imatge borrosa,

era tot un atemptat.

M'heu ensinistrat en voler coses,

les oblidava innocentment,

heu emplenat la vida

de plats: mal guisats i freds.

M'heu fet anar a llocs ben marcats,

veure il·lusions de forma estranya,

omplir els dies d'illes desertes,

tenir a l'abast el poder arribar a lliure.

Heu trencat les ales i posat al davant

gent perfectament intel·lectual

a la qual he d'imitar per sempre,

repetint, a tothora, els seus acudits.

Heu desballestat la darrera porta de la solitud,

de la meva desvalguda identitat,

ara sóc un vidre més,

net de buideses i mals records.

 

Pensaments divins

 

Déu, enfurismat, ha decidit no ampliar més l'infern.

Déu i Satanàs han signat un pacte de no agressió.

Déu no acostuma arribar d'hora als judicis.

Borsa de pecats: Un de mortal per noranta-sis de venials.

Déu ha posat ascensor només per a malalts crònics.

Escala de Jacob: Ús restringit per restauració.

Fa tres dies que suporto dimoni pessimista.

Déu no assegura estada al cel immillorable.

Déu viu al cel, no crec que pagui hipoteca.

Satanàs reconeix que suspenia en moral. 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: