Dos poemes de nit i deu pensaments educatius

26 Desembre, 2008 19:55
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Com tu

 

Com tu, la nit és ferma,

acull dintre el seu pit:

glòria dels que abandonen,

recança dels que seguim.

Com tu, la nit és llarga,

empresona prop del llit:

el pensament enlairat,

el pensament esquifit.

Com tu, la nit és serena,

ens porta per uns espais,

on tot són moments seriosos

o potser moments més gais.

Com tu, la nit és afora

del coratge i compromís,

on tot duu color salvatge,

on tot duu color precís. 

Com tu, la nit és lleugera,

ens dóna la mà amatent,

com la nit és passatgera,

com la nit és resident.

Com tu, la nit es vesteix

de pèrfida salvatgina,

de color verd de l'alzina,

de color blau mariner.

Com tu, la nit se m'emporta

per paratges encisats,

sóc un gegant mal captaire

o un nan enamorat.

Com tu, la nit, que m'estima,

em deixa jeure en son llit,

em porta, per les escletxes, 

somriures del paradís.

 

Jo voldria

 

Jo voldria

posar la lluna en un cove,

els enemics en un odre,

els veïns, tots, riu avall.

Prendre el sol per la part dolça,

empresonar l'huracà,

fer pluja suau i grossa,

fugir i dormir a la mar.

Prendre la nit dels teus llavis,

embolcallar l'esbarzer,

cremar, seguint mon deler,

i sospirar com els savis.

Anar passant per les portes,

tot i la vista girant,

pensar tost: Que en sóc gran

a bescanvi de cent soques!

Com, pare, creus que petja l'orni

per les contrades de nostres llars?,

duu, a la veu, ferotge somni,

mai li escauen les llibertats.

Diu que potser i estarà bé

fer d'aquest poble pobre ramat,

poques ovelles i un llop que sap:

Prompte se'n cansa el rabadà!

 

Pensaments educatius

 

Els alumnes us estimen molt, ben mirat sou qui els qualifica.

Ells se'n riuen de mi, ploro pels seus pares.

Potser guanyaré, almenys he procurat amagar el llum.

Si no es pot ensenyar, procureu que no es noti massa.

He trobat bons alumnes, llàstima que érem al mes d'agost.

L'únic bo de la programació és l'olor a festa.

La classe és una escala de reducció 1:25.

Mano i creuen, m'hauré equivocat d'aula.

Li he dit al company: Crida, si vols, però és millor que avancis el rellotge.

Ara donaré uns crits, només ho faig per la salut.

Havíem de fer un exercici, però no s'ha quedat ningú. 

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital d'Espanya: