Dos poemes desencisats i deu pensaments educatius

19 Desembre, 2008 05:57
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Allà dalt

 

Allà dalt, on el món

tot ho perd i res troba a mesura,

posaré per sempre la llar,

he de dir: no la cerco amb gran cura. 

És perquè, ara i avui,

he revist els papers del meu viure,

no he trobat res de gràcia en uns fulls

que, a vegades, em prenen el lleure.

Sóc esclau d'una gent i un treball,

ell com trenca i desfà cada somni,

la feblesa empeny camí avall

per tal de saber-me més fòtil.

On van els qui deien ahir:

Ara anem cada cop més amunt?,

hem perdut la noblesa i el dir:

Érem ments que pensàvem i punt!

Si la lluita és servida i no hi són,

els guerrers que ara han de guanyar,

si hem estat un cop més perdedors,

com farem en trobar-nos tan sols?

Hem fugit de les viles i els masos,

ens trobem de primer ciutadans,

trafegats de cor, trafegats de nassos,

de qualsevol cosa, trafegats.

No volem viure aquí i ara ni enlloc,

se'ns emporten il·lusions a pedaços,

lletra a lletra, sou a sou,

les desfan al bell mig d'aquells braços,

com blanquegen en fugir d'aquest sol.

Morirem agafats a la porta

on només passaran els més vius,

es fa tard, ja l'hora s'acosta,

he de raure, per sempre, captiu.

 

Avui

 

Avui, m'ensenyes, vida:

sempre és tard o d'hora,

és fosc o clar el camí,

és bonic o lleig qui plora.

Cent indrets per deturar,

obeir, ensarronar,

una espasa a cada mà,

un adéu sense demà.

Una cruïlla a mon pas,

un avui fes-me bondat,

no et capfiquis, si de cas,

tot d'esquena, omple el sac.

Fuig de pressa, sense llar

que et detingui, home rar,

ja per tu altra pastura,

dels altres, cal tenir cura.

Aplaudeixo mon fracàs,

trencat i esberlat, l'orgull,

sóc flaire dolça del brull,

del roser que viu enllà.

Groller i matusser, el parlar,

t'emportes bocins del cor,

sóc la ginesta que mor

a les voltes del fressar.

Monstre, fill dels dedins,

no m'amuntegues per terra,

deixa'm gaudir de la serra

i romandre sota els pins!

Quan el jorn em cridi: Guerra!,

no ha de trobar sinó

les despulles d'un minyó

que vora del cau s'esguerra.

 

Pensaments educatius

 

No crec amb els miracles, però semblen tranquils.

Et poden escanyar, però no ho fan de mala fe.

Mestres muts i soldats pacifistes.

Ensenyar seria pecat si es fes sense mesura.

Ensenyar a vint és com tapar el sol a quaranta.

Feu-los patir, digueu-los que avui no és diumenge.

Ben mirat, el millor és posar els alumnes dolents damunt dels núvols.

Els alumnes són la collita de la tardor.

Abans, un alumne seria adult, ara, ha de ser persona.

Busco classe, sense alumnes, per a passar un bon curs. 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: