Dos poemes colpits i deu epitafis
01 Desembre, 2008 21:19
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Estic refredat
Estic refredat, el sol esbatana,
el febrer trascola suau per la vall,
ara és migdia, estic a l'escola,
els nois s'examinen ben plens de bondat.
No han vingut les mosques, encara fa fresca
i deu haver foc dintre de la llar,
el meu cos delera, el cap es desgrana
entre una dolença, un no saber estar.
Estic refredat i s'apropa l'hora
d'anar cap a casa a cercar el dinar,
la taula sesteja, espera ser plena
amb coberts de diari, olives i pa.
Passa el dimecres, passa i serpeja
en una setmana on tot són afanys,
els joves escriuen, s'aturen, em miren,
en tornar la vista, acoten el cap.
Estic refredat avui fa dos dies,
aquesta tarda, si no hi ha remei,
posaré el meu cos sota de la dutxa,
una aigua calenta em farà el plaer.
Tombs a tombs la vida al poble fa estada
i surten encara iaies al carrer,
no porten pas ara un polsim de pressa,
el febrer s'allunya i s'allunya el fred.
És la vida que em colpeja
Els camins d'aquesta ment
em porten per averanys
amb motius incerts, estranys
i m'allunyen del meu ser.
De vegades, ho somio,
malfio, em faig covard,
escanyolit per la por
de nou, vull tornar a la llar.
És un món ple de falòrnies,
d'engegar-ho camí avall,
és la vida qui em colpeja
i m'emplena de lluitar.
Pare cos, vós sou la pena
i deixar-vos és pecat,
sóc una ànima que trafega
i renega en fer-se gran.
Epitafis
Ara mateix, estic a l'esbarjo.
Estic passant un moment decisiu.
Acabo els deures i estic per tu.
Si has de venir, truca'm.
Tinc el temps just per anar a l'infern.
Si vols, t'apunto a la cursa.
Segurament, no guanyaràs pes.
És millor que vinguis a peu.
Ho sento, no tenim taula reservada.
Si de cas, pots venir amb la dona.