Dos poemes incompresos i deu epitafis

16 Octubre, 2008 19:28
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Ella em mira

 

Ella em mira, espera

que jo sigui un somiador,

home tendre, lluitador,

que pel seu somrís delera.

Ella em mira, desitja

que sàpiga parar el temps,

que li porti la fortuna

per deixar-la al seu recer.

Ella em mira, pensa

que l'amor és costa avall,

que jo la portaré al ball

i faré de mainadera.

Ella em mira, es dol

del meu pas de perdedor

que trascola entre llençols

hores de pena, de por.

 

Em cal

 

Cap motiu tinc avui per escriure,

estic trist, doloreja el meu cos,

he sopat, s'acaba la festa,

demà tornaré al meu treball.

Des del clos on s'amaguen les hores

que, qualsevol, té por d'ensenyar,

us dedico unes curtes paraules

perquè em cal el silenci trencar.

No us parlo ara d'amor ni de roses,

és octubre i, fa estona, ha plogut,

els carrers són buits de platxèries

i s'allunya, de sobte, l'estiu.

Tornem ara a la casa que ens guarda,

ens omple, ens buida, somriu,

mentre tots volem fer-la més dolça,

ella calla, ens dóna el caliu.

 

Epitafis

 

Ho sento, no és aquí.

Com li diré que sóc pobre?

He decidit canviar de barri.

No em vull morir més!

El psiquiatra diu que no hi sóc.

M'he quedat per anar a la verema.

Ni t'ho penses el que faig.

Només em queda la pau.

Sempre acabo disfressant-me.

Massa dormir tampoc és bo. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: