Dos poemes d'amor copsat i deu epitafis
09 Octubre, 2008 17:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El missatge
Com posar en una paraula
tot el repte de l'amor?
Ara, m'omplen les temences
per no tenir bona sort.
I com dir-li quant l'estimo
si, amb engrunes de voler,
les cabòries, de no fer,
em traspassen, em capfico .
Deixa'm un retall de nit,
em portarà vora teu,
per a dir-te que l'hivern
és bon temps per parar casa.
Sense paraules a dir,
car l'amor em fa emmudir,
rep, de bon cor, flor joiosa,
el missatge du la rosa.
Vine el diumenge
Si tu l'amor copsar volies
perquè l'estimes i et té robat
potser, avui, el trobaries,
dintre un silenci, vora la mar.
Una mirada mai rancuniosa
com s'obriria dalt un rampell,
ella, ara, no és massa cosa,
però el seu cor és cor novell.
Du un seguit de tafaneries,
de cara enfora, pel carrer blanc,
quan passa alhora que ho fan el dies,
com tu la guaites, et fas tibat.
Mes no és tibantor, és dolcesa
per una galta rosa i ardent,
ara, quan passa la teva poncella
veus com les ganes s'emporta el vent.
Com escriuràs, seguint els arbres,
una munió de cors amics,
encara, ara, ella és el marbre
i tu camines ran el seu pit.
Et doloregen totes les passes
que ella camina al teu davant,
tens massa hores avui comptades
per a trobar-la quan va al mercat.
Ara la guaites, ara deleixes,
veus a la fosca amunt i avall,
encara, ara, quan la segueixes
veus una orla per sobre el cap.
Si tu l'amor copsar volies,
pertànyer sempre al seu voler,
vine el diumenge, quan mor el dia,
ran de les barques dels mariners.
Epitafis
És només qüestió de dies.
Estic aprenent a no perdre la paciència.
No me n'acabo de sortir.
En poc temps, tindreu notícies meves.
He copsat que vol dir: Passar a l'altra banda!
Necessito temps per recollir-me.
Estic en període de manteniment.
Ho sento, no em queden llumins!
Estic, provisionalment, difunt.
Trobo que no m'explico prou.