Dos poemes de vergonya i deu epitafis

02 Octubre, 2008 21:54
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Ara, jec

 

He trencat la vergonya primera,

tot ha restat mut,

cent ulls han traspassat

la façana de la cara.

Ara, sóc amb tu,

sóc un home més del teu seguici,

de la teva feblesa

i sospitosa reputació.

Era un promès,

un enviat del paradís,

un guardià de la força

i de la rectitud.

Ara, jec vora teu,

amarat a les faldilles

d'una dona plena d'amor

que m'ha fet somiar.

Entre llençols i sospirs,

he trobat l'amistança,

el saber fer i el saber rebre

i tot ha estat bo.

M'has acomiadat,

amb la més dolça de les mirades,

no he trobat pecat per redimir

ni culpa per reparar.

He vist sortir el sol,

un sol esplèndid i calorós,

he cregut, veritablement,

que tornava a viure al regne perdut.

 

Era ferotge

 

Si les engrunes de pols lleugera

em feien moure i fugir d'aquí,

desvetllaria el secret de fera,

em llevaria, rabent, del llit.

Perquè abans era ferotge

i malfeinejava amunt i avall,

quan la lluita em tornà home,

com les ferides es van fer grans.

Car no sé res de les grandeses,

de les enveges i vanitats,

passo per terra, passo i escolo

un gruix de fosca buit i llunyà.

Si el núvol negre, sempre captiu,

trobant-me sol, es fa l'estrany 

li contaria les cent històries

que, en la volada, hauré topat.

Si el pi de serra, que ara remuga,

deixés el somni de mariner,

ben sota d'ell esguardaria, 

com balla dolç quan mou el vent.

Perquè abans era ferotge

i riu que riu feia el plaer,

però una força fou mainadera,

al canvi nou, no vaig dir res.

Ara, mireu-me, com sóc un home,

un tros de cos poruc, esquerp 

i ja no vaig arran la serra

cercant el núvol i el mariner.

Visc entre cases de parets blanques,

entre voreres i un pom de gent

que s'emmiralla tots els diumenges

perquè, a l'estiu, surt al carrer.

Porta vells somnis, una penyora

que s'embolcalla amb un deler,

un, quan se'ls mira, potser ja pensa:

Encara queda massa per fer!

 

Epitafis

 

Li he dit: Em desfaig pels teus ossos!

Ara, es porta anar escabellat.

Anuncien creuers per Tots Sants.

Vaig decidir morir-me sol.

Porto mesos sense raspall de dents.

He descobert que no tinc amics.

Ni tinc por de refredar-me.

He perdut els punts i el carnet.

Tinc por de ser sol.

Torneu a trucar, tinc el son pesat. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Despres de dijous ve: