Dos poemes de desamor i deu epitafis

18 Setembre, 2008 16:19
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Es fa l'ofesa

 

I caigué la dona

davant de l'amor,

encara no dóna

un preu pel senyor.

Perquè es fa l'ofesa,

com bat el seu cor

i se'n va de pressa,

cercant il·lusió.

I camina, encara,

amb aire tibat

i li fa la cara

un signe d'esclat.

Diu que ja no vol

i la veu s'ofega,

vol vestit de dol,

però amb la pell fresca.

 

Els cabells onegen

 

Els cabells onegen, el mirar vola,

els sospirs com omplen un jardí callat,

ella era dolça, ara es troba sola,

per unes paraules, un darrer comiat.

Han estat un dies de neguit, d'enveja,

entre una feta, un paper canviat,

ell era, per sempre, l'home enamorat,

va voler-la vèncer, en prendre revenja.

La veié un mal dia, quan feia bugada,

entrant a la casa aquells blancs llençols,

cantant una estona amb un aire dolç

sense la vergonya que mostra una fada.

I caigué, per terra, l'amor fet estralls,

és cosa valuosa mantenir tot seny,

ara és caiguda, tot és camí avall,

mai guanya l'estima, mostrar-se indiscret.

 

Epitafis

 

Per cert, quin dia fa?

Tinc anys de tots colors.

No cal que vinguis tan mudat.

Ho sabia que acabaria calb.

La veïna diu que sóc un bon partit.

Han fet una altra guarderia d'ossos.

Ofereixo viatges a preu de cost.

No us penso dir com em trobo.

Hi ha rumors de judici.

Segueixo pensant que estic somiant.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: