Dos poemes de tardor i deu pensaments divins
16 Setembre, 2008 19:59
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ball de tardor
Avui, he vist un ball
que mou a la tardor,
ballaven mil dansaires
tots de semblant color.
Uns baixen molt de pressa,
altres, a poc a poc,
uns semblen neguitosos,
els altres sense por.
És un ball que comença
amb un sol ballador,
ell marcarà el camí,
després aniran tots.
La dansa serà lliure,
el temps indefinit
i, amb l'últim compàs,
jeuran, plegats, al llit.
Com es gronxa la tardor
Com es gronxa la tardor,
a les tardes i, ennegrida,
pren un caire de dolçor,
s'emportarà mitja vida.
Arbres com rieu galants
dins el mirall de llacuna,
ara, us moveu gegants
farcits de cabells de lluna.
Emmalaltits perquè ja
només queda l'enganyifa
d'un sol que, potser demà,
pledejarà nova vila.
A reveure, orenetes,
ja no em fareu l'alegroi,
on aneu totes ben fetes,
deixeu mirant aquest noi.
Es perd la blavor del cel,
l'escalfor de nostra llar,
el tràfec d'anar per mel,
és tenebra més aviat.
La verda tija s'adorm,
els estels tornen a casa,
van caient, a poc a poc,
a l'entremig de la flama.
Pensaments divins
Satanàs no va al mercat, ell porta roba de marca.
Déu no té por, sempre té massa convidats.
Satanàs sol estiuejar entre blocs de gel.
L'àngel de la guarda ho diu: Hauré de baixar la finestreta!
Necessito armari per endreçar els pecats.
Estic a punt per morir, només falta el metge.
Déu no és al cel, la Verge està enllestint.
Estic buscant un dimoni que odia els llibres.
Senyor dimoni: En dilluns, encara veig la temptació llunyana.
Han de triar Papa, de segur que Déu no ho encerta.