Dos poemes florals i deu pensaments divins

10 Setembre, 2008 13:07
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Si jo pogués

 

Si jo pogués i fos,

de ma imatge, crua imatge

no empaitaria les flors

per a dur totes les flaires.

M'escurçaria el somrís

i, caminant a pleret,

aniria al carrer estret

per a deixar mon encís.

Besaria els estels,

em menjaria la lluna,

endollaria el fanal

per a veure, una a una,

les petjades de l'amant.

I tot d'una, el cap girant

et llançaria un xisclet,

un clavell i tot l'encant

del meu cor d'home-xiquet.

Et prendria de les mans

i, foll d'amor veritable,

faria, del teu cos, l'enllaç

per anar, tot i mirant-te,

a construir nostra llar.

 

Si m'estimes

 

Si m'estimes, digues sí,

em batega fort el cor,

entre infern i paradís,

només hi ha ombra d'amor.

Dóna dona tu la llum

que, enmig de la foscor,

un recerca la calor,

el refugi dels teus ulls.

Pren, muller, aquesta rosa

quan la mà et vol parlar,

les paraules em fan nosa,

però ella em fa costat.

 

Pensaments divins

 

Déu m'estima, algú em pot ajudar?

Si he de fer de dimoni, vull cua desmuntable.

L'economia preocupa Déu, ha decidit acomiadar un vint per cent dels sants.

Diuen que sóc fill de Déu, no m'assemblo en quasi res.

Déu em va col·locar dos ulls, no els he posat mai d'acord.

El camí del cel no és ni llarg ni curt ni assolellat.

Satanàs no ploris, els del petroli de segur que arriben.

Déu, tip de pagar factures, va posar en venda la meitat del cel.

No vulgueu entendre Déu, els caps poden esclatar.

He provat de fer un miracle, m'ha sortit un dogma.

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital de Tarragona Província: