Dos poemes de vila i deu pensaments educatius

21 Juliol, 2008 17:17
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Com em passen alhora

 

Com em passen alhora

batalls pel meu cap,

em fan més sensat,

més tou i més soca.

Com em diuen ara

paraules semblants,

agulles de calça,

corbes i gegants.

Engego col·loquis,

sota dels terrats,

amb lluernes guerxes

i un cuc espantat.

Remiro la cambra

d'on surten els grans,

vestits de cogombres,

ben farcits de blat.

La finestra és oberta

i, cortina com cal,

la feia l'aranya

saltant i ballant.

Pel carrer, trafeguen,

sempre, aquells vianants

que passen i miren,

portant llur combat.

Esguardo i malfio

les hores de llum

i sóc a la porta

on entren els rucs.

Com vull traspassar-la,

com miro a reüll,

encara és tancada

per als menys sabuts.

Sols fila una escletxa

la pols amb la llum

i fa unes puntades

abans de fer un cluc.

Afora deleixo

enmig de cent muts

que parlen, amb gestos,

d'un poble faldut.

Expliquen històries

difícils de creure,

entre gent del sud

i noies jueves.

De vegades gosa

venir un benestant,

ens fa cent negocis,

però no ens fa mal.

 

Sabeu

 

Sabeu, la vila on visc,

és fulla que s'envola

i torna a casa sola

sense cap compromís.

És pedra que anirà

per l'aigua emportada,

en arribar a la mar,

la mar vol portar a casa.

Sabeu, la vila on visc,

és com llambric golosa,

camina cap al cim

i deixa arreu la brossa.

És com nau en el sec

que el vent d'hivern esmola,

li rentarà una galta

i l'altra me li espolsa.

Sabeu, la vila on visc,

és com gegant que dorm,

s'estira cap al nord,

estripa mig llençol.

És com la vella lloca

que deixa anar els seus ous

i estima posar posta

amb altres que són nous.

Sabeu, la vila on visc

es vol mirar al mirall

posat a dalt els núvols,

això és ben estrany.

No ha estat ni està

parada en ses grandeses,

és vila que adormeix

farcida de promeses.

 

Pensaments educatius

 

No patiu per ensenyar, ells no es posaran malalts.

Amb un llapis, es pot aprendre a viatjar.

Per ensenyar una mica, tampoc cal despullar-se.

L'únic examen que no ha de faltar és el de consciència.

Tots els alumnes saben on són, pocs ho arriben a comprendre.

Els alumnes no són estranys, tenen cara i veïns.

Podeu deixar que manin, però que no es noti.

La feina és el cordó umbilical amb la terra.

Cap alumne sap on trobarà la millor porta per sortir, però la busca.

És més senzill llençar pedres que fer una carretera.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: