Dos poemes de juliol i deu pensaments divins

17 Juliol, 2008 11:29
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

L'estiu

 

L'estiu em porta per carrers foscos,

em pren la mà, empeny

per pensaments enlairats, arriscats,

tot i deixant-me cada matí.

Em socarrima la pell,

una pell ciutadana, sensible

que no gosa ser volguda pel sol

i ressegueix l'ombra de les cases.

Els matins d'estiu són dormilegues,

pesadament, s'acosten les hores,

cada cop es fan més feixugues,

fins al capvespre.

Llavors, el dia pren nou caire,

mosquits envaeixen l'aire,

els carrers s'omplen

de pells seques i cremades.

Els llums s'encenen

després de fer cent ganyotes,

les cadires surten

de les cases on sojornen.

La dolçor de la nit

omple el poble de gom a gom

de mirades més fresquívoles,

de vianants més lleugers.

Les places s'emplenen

d'un seguit de jocs infantils

i, els més assenyats,

fans escarafalls entorn del cafè.

A l'estiu, el llit és mandrós,

ple de punxes, neguitós,

la gent no té pressa en jaure,

la nit s'escurça, just enmig.

És temps de deslliurament,

de seure, de l'amor,

del menjar lleuger,

del pas cansat.

A l'estiu, de les cases, les parpelles

veureu voleiant al compàs del vent suau,

els llavis polsimats, ben desclosos,

un fil, tot nuat, fent de brocat.

Un estol de minyones bronzejades

resseguides d'uns al·lots fent de ramat,

unes velles ajupides, clenxinades,

amb uns dits plens de fils i de brodats.

A l'estiu, pren nou caire aquest poble,

descobreix, si te s'acut, els carrerons,

vells els llums, noves cares, un viatge

que s'esmuny, arran les cases, quan pren la son.

 

L'estiu s'enduu

 

L'estiu s'enduu, pesat i bru,

cada floquet del cos cansat,

ens deixa, alhora, sol i batut

qui ahir era l'orgullós blat.

S'enduu la neu i aquella gràcia

que fan les noies en frec de mans,

ens deixa, ara, tota fal·làcia,

com puja i baixa pel nostre cap.

L'estiu s'enduu la gent de casa

dintre les llaunes, els envelats,

els deixa vora d'aquella platja,

en poble amable, en un serrat.

S'enduu, amb ell, tota enyorança,

marcarà els temps menys oblidats,

és un gemec cap a la infància

on pertanyíem a altres camps.

L'estiu s'enduu les vestimentes

i les ganyotes d'un saber estar,

fa créixer, ensems, a tots els homes

aquella dèria de llibertat.

S'enduu les formes i les amaga

sota una ombra del bosc preat,

ara ja tot ell ho amanyaga,

omple les golfes de benestar.

L'estiu escriu, dalt la cimera,

les hores baixes de vanitat,

ara les crema sense foguera

perquè ell és, mai et fa mal.

 

Pensaments divins

 

Si ets bon creador, t'estalvies el copyright.

He trobat el bé, no us diré en quines condicions.

Estic a la glòria, però no puc continuar gaire estona.

Déu només compra loteria del seu Fill petit.

Sant Pere té problemes laborals, volen posar porters automàtics.

Necessiten periodista, agosarat, per fer cròniques divines.

Déu té revolta al cel, els àngels volen vestits de marca.

Satanàs està preocupat, té sis dimonis amb al·lèrgia al sofre.

Satanàs busca esquirol que encengui les calderes a l'agost.

Déu vol ampliar el cel, té ocupes al seu jardí. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















A quin mes es celebra nadal: