Dos poemes de mar i deu pensaments educatius
24 Juny, 2008 16:37
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La mar
La mar,
com els ulls d'una dona asseguda,
plena de fils i perdut mirar.
Una barca que gemega,
un capvespre de juliol i tu;
amb un somni a cau d'orella,
un escreix a la butxaca.
La mar,
s'emporta les tardes d'estiu,
deixant una broma sucosa
farcida de mil desfetes.
El moll,
gelós de l'últim sospir,
l'engega el mariner dalt el llagut
ensinistrat en no sé quines coses
que ens vol ensenyar.
Les ones,
em porten noves d'altres terres,
sempre dansant, dansant sempre,
menant la mar d'aquí d'allà.
I tu,
sempre tu, inacabada tu,
com els farcells dels desitjos,
com les penyores rebutjades;
em portes enllà, més enllà encara
on és impossible arribar
amb vestit de traginer.
La mar,
la mar em deixa vora els teus peus,
ran el brodat de les teves faldilles,
em diu: Adéu-siau!, per sempre més.
La mar m'espera
La mar m'espera, sí;
amb les blanques randes,
les torxades barques,
aquell desencís.
Em diu quant m'estima,
però no li goso
el posar, a dojo,
pell esblanqueïda.
La mar és lleugera,
aixeca el crespó
fent mut tot el cor
de gent marinera.
La mar és semblant
a la gent avara,
agafa de grat
i dóna enfadada.
La mar és plomall,
és torna una espasa
quan vols estimar-la,
anar camí avall.
És tova a l'albada,
suau a la tarda,
és blava en mirar,
ben grossa i galana.
Eterna senyora
farcida de dots,
amb caire de lloba,
prou llépola i dropa.
La mar és madastra
quan pren els seus fills,
encara vol rius,
els mata en tocar-la.
La mar és així:
amb somnis de boja,
mireu-la de lluny,
si es pot, a la fosca.
Veureu el catau
on la terra esmola,
la vol trepitjar
per quedar-se sola.
La mar és morir
a cada engolida,
amb la cara al vent,
el cor dintre l'illa.
Pensaments educatius
Sempre és bo tenir una pila de llibres, per si has d'amagar-te.
En cas de dubte, contesteu les vostres preguntes.
No traieu la llengua, sempre hi ha qui porta un segell.
Ha estat un examen sorpresa, ni jo ho sabia.
És un bon mestre, sempre surt quan anava a posar feina.
Les matemàtiques són exactes, sempre s'aprenen l'any que toca.
És tan avorrit ser mestre que, de tant en tant, m'examino.
Entreu a classe contents, si no arribeu a sants, podreu ser màrtirs.
És un bon col·legi, tenen tots els dubtes amagats als llibres.
Tinc poques ganes d'ensenyar, em tornaré a tapar.