Dos poemes gegantins i deu epitafis

21 Juny, 2008 15:10
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Montsià, guerrer vençut

 

Entre l'escuma del mar,

entre la fràgil boirina,

dorm, cara al cel, el gegant

i deu somiar que s'estima.

Ara a l'estiu, tot és prec,

com formigueja el seu cos,

amb un vestit més que verd,

més endolcit i preciós.

Cent núvols paren al cap,

ell els canta la cançó,

després se'n van volant,

però, al prec, retornen tots.

Montsià, guerrer vençut,

tip de badalls i sospirs,

ara et graten els peus,

com s'emporten els bocins.

Ara, et claven al cap,

agulles que ningú vol,

fins la bola del sol,

et troba més sord i calb.

Montsià, etern amic,

on trescava vell pastor

i et feia el llaurador

un pentinat eixerit.

Et passaré pel damunt

d'una pell bruta i poruga,

on abans vivien junts

el senglar i l'au feixuga.

Nova gent et vol posar,

sense dir res, la perruca;

potser et voldràs mirar,

clenxinat, a la llacuna?

 

Oh, els meus gegantins amics!

 

Oh, els meus gegantins amics,

amb peus de quitrà,

el sostre d'estels;

amb uns braços llargs,

despullats i prims,

de vegades secs

o plens d'escorrims!

Sempre arrenglerats,

sentinelles vers,

d'un camí que creix

del catau humà,

ara, amb el silenci,

em vèieu passar

i m'acaroneu

amb milers de mans.

Qui de sota us mira,

sa grandària plany,

sou ombrel·la grossa,

sou casa i hostal.

Us parlen les branques

quan mou el mestral,

us renta la pluja,

us escriu l'amant.

La tardor, quan passa,

us vol despullar,

ho fa a poc a poc,

com dansa ritual.

Vostres mans despreses

es tornen catifes

i l'ombra esquifida

em fa solejar.

Els hostes se'n tornen,

guarnint de quietud

els cants tafaners

de l'estiu darrer.

I ara, com sempre,

enmig de vosaltres,

recullo la joia

dels companys fidels.

 

Epitafis

 

Em fa por sortir, ja ha passat el revisor?

La sentència de mort ha estat ferma.

Ha desaparegut un peu, deu fer vent!

He perdut el sentit de la improvisació.

Si no hi sóc, deixeu l'encàrrec al tafaner de sota.

L'àvia ho deia: T'estem perdent!

No entenc massa que vol dir: Mòbil!

Telefònica ens ha fet una oferta de llançament.

Estic trist, ha arribat el venciment de la targeta de crèdit.

Us pagaré, però no hi ha pressa.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: