Dos poemes inhibits i deu pensaments divins

19 Juny, 2008 06:51
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Vigilo

 

Passen les dolces poncelles,

tot ho troben molt bonic:

les garlandes, les roses,

el caminar i el camí!

Sento, assegut a l'ombra,

el batec tranquil del cor,

com me'n ric de les cabòries,

del sentiment, de l'amor.

No és que vulgui matar

ni tan sols goso ferir,

és el passar de les hores

el que m'ha tornat mesquí.

Ara prego i encomano:

un got de vi, un tros de pa,

un sol que no m'atabali,

un lloc on poder anar.

Del ser i del compromís,

he fet un farcell de por,

ara m'assec sota l'arbre

i vigilo per si em moc.

 

Sense dir res

 

La dona fent meravelles

amb un gall i un tros de pa,

al damunt només estrelles,

les cent coses per pagar.

La mainada, que ara dorm,

juga i juga pel carrer,

pel cantó passen els cotxes,

ben a dintre passa el fred.

Ara acaba primavera,

encetant desitjos nous:

la noia voldrà aprimar-se,

la mare dirà que no.

El pare farà promeses,

la mare tocant dempeus,

al carrer passen el gossos,

com criden minyons i vells.

Camino, empaito, sospiro,

i, amb assentiment de cap,

deixo el carrer, la mainada,

sense dir res més, me'n vaig.

 

Pensaments divins

 

El dimoni es rebel·là, Déu no paga hores extres.

Déu ha de manar, no troba caps intel·ligents.

Déu procura no enfadar-se, sap que li serveix de poc.

He proposat al dimoni que faci pluja d'ofertes.

Déu està preocupat, els índexs d'audiència són decebedors.

Lloeu a Déu, és bo tenir-lo ocupat.

Crec que no hem de recordar-li molt que és el Pare nostre.

Déu no perd la fe, algun fill no li sortirà gamarús.

Déu pensa amb una altra creació, però encara es ressent.

Penso en el Déu infinit, no el puc convidar a res.

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: