Dos poemes de balcó i deu pensaments divins
13 Juny, 2008 09:10
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Del balcó estant
Del balcó estant,
sento les converses,
somio les riqueses,
miro els vianants.
I veig arribar
la gent a la plaça
amb cara cansada
de somriure tant.
Del balcó estant,
baixo al carrer,
vull ser tafaner,
però ser ignorat.
Ara, miro el cel
i, pel campanar,
passeja una fada,
em diu: Fes bondat!
Són dos quarts
Del balcó estant, el rellotge
em conta històries d'amor,
el neguiteig de les hores
per la crema del gran sol.
Sóc a l'estiu, ara passa
la fadrina i el voler,
amb les ganes de no ser,
el pensament i la pausa.
Els jovenets amb la pressa,
l'anar d'aquí cap allà,
la velleta que s'ho pensa:
Potser avui caldrà sopar!
Són els dos quarts d'unes deu
que no volen arribar,
el carrer Major es buida,
com li brillen els fanals.
Pensaments divins
Déu mai fa viatges programats.
El dimoni s'enfada molt, sempre faig els mateixos pecats.
És fàcil anar a la casa de Déu i no trobar-te'l.
Ara, Déu ho torna a provar en altres galàxies.
No entenc Déu, vol salvar-me, però amaga la drecera.
Déu no compta les hores, les va perdre amb el temps.
Mentre el dimoni m'alliçona, li he lligat la cua.
Quina jubilació té Jesús per tres anys de feina?
Déu no és més petit, està més esmicolat.
Jesús no vol ser fuster, ara modera debats del cor.