Dos poemes de balcó i deu pensaments divins

13 Juny, 2008 09:10
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Del balcó estant

 

Del balcó estant,

sento les converses,

somio les riqueses,

miro els vianants.

I veig arribar

la gent a la plaça

amb cara cansada

de somriure tant.

Del balcó estant,

baixo al carrer,

vull ser tafaner,

però ser ignorat.

Ara, miro el cel

i, pel campanar,

passeja una fada,

em diu: Fes bondat!

 

Són dos quarts

 

Del balcó estant, el rellotge

em conta històries d'amor,

el neguiteig de les hores

per la crema del gran sol.

Sóc a l'estiu, ara passa

la fadrina i el voler,

amb les ganes de no ser,

el pensament i la pausa.

Els jovenets amb la pressa,

l'anar d'aquí cap allà,

la velleta que s'ho pensa:

Potser avui caldrà sopar!

Són els dos quarts d'unes deu

que no volen arribar,

el carrer Major es buida,

com li brillen els fanals.

 

Pensaments divins

 

Déu mai fa viatges programats.

El dimoni s'enfada molt, sempre faig els mateixos pecats.

És fàcil anar a la casa de Déu i no trobar-te'l.

Ara, Déu ho torna a provar en altres galàxies.

No entenc Déu, vol salvar-me, però amaga la drecera.

Déu no compta les hores, les va perdre amb el temps.

Mentre el dimoni m'alliçona, li he lligat la cua.

Quina jubilació té Jesús per tres anys de feina?

Déu no és més petit, està més esmicolat.

Jesús no vol ser fuster, ara modera debats del cor. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Despres de dijous ve: