Dos poemes pescats i deu epitafis
08 Juny, 2008 16:42
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Pescador enfurismat
La barca avança, entrebanca,
la gran bocana del port,
la festa ha estat prou magra,
el pescador no té sort.
Ha passat hores feixugues,
tot i la barca portant,
han estat les males bruixes,
qui la pesca han desmuntat.
Mitja xarxa de sardina,
un pagell, els quatre crancs,
quan la lluita anava a bona,
un vent fort allí ha arribat.
Les velles xarxes trencades,
el pescador enfurismat,
la barcassa és fa gandula,
ni els trencacolls vol saltar.
Arriba prou tard a port,
el mercat ha fet salat,
el guanys han anat al fons,
allí resten fins tornar.
A la taverna, se'n va
A la plaça, vénen peix,
a la plaça, fan mercat,
són dones de pescadors,
tot ho volen bescanviar.
Si comencen amb cançons,
després passen a fer el riure,
les hores porten somort,
no cal dir com ara criden.
Han començat a bon preu,
després el van rebaixant,
quan aplega mig matí,
bona oferta hi ha al mercat.
Senyores de pescador,
amb cistella sobre el cap,
a casa, massa minyons,
tot demanen per menjar.
La dona crida, esbellega,
els nens plorant i cridant,
el pescador ni contesta,
a la taverna, se'n va.
Epitafis
Estic content, dec fer més bona cara.
Avui ve la dona, què portarà per dinar?
Vine, que ja fas tard.
És el quart cistell de temps que perdo.
Estic revolt, canviarà el temps.
De tant en tant, m'hauria de moure.
Ningú sap on puc anar a cobrar.
Prohibit aspirar en tot el recinte.
El metge ho digué: Se'n va a poc a poc!
Necessito un canvi d'imatge.