Dos poemes locals i deu pensaments divins

18 Maig, 2008 17:57
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Bassa del Montsià

 

És com l'entorn segellat,

arrelat i vestit d'harmonia,

amb un seny d'heroïna constant

qui empresona la calma i el dia.

Té un ull grandiós, esglaiat,

per on passen les hores i es guia

el rellotge de dalt el terrat

qui ara engega una nova embranzida.

Li voleien ocells per un cap

que ara es buida i llença la vida,

un és prop, però ella mai sap

quan enganya, enveja o estima.

A la tarda, quan tornen del camp

els pagesos darrers de la vila,

els engega el més mut dels paranys,

els ajorna encisada amb la brisa.

Al capvespre, quan dorm el gegant

i la vila es torna més vila,

un seguit aldarull sent la carn

amb un tou xiuxiueig de fugida.

A la fosca, es torna un mirall

i, endinsant una vall ennegrida,

vol fugir i anar camí avall

per trobar-se amb la mar reeixida.

A la nit, quan la por me la sap

esguerrar amb la nova ferida,

jo l'envejo perquè és forta, és gran,

resistint, oblidant qui la crida.

 

Busqueu-me a l'ahir

 

Allí, al regne faldut,

veureu a les planes

el murmuri suau

dels meus altres éssers.

Veureu com l'hivern

s'emporta i s'enduu

els somnis de llar,

els monstres perduts.

Els poms, ja gelats,

posen a les mans

el fi dels tancats

que ha deixat el fred.

Recullen els camps

il·lusions que neixen,

tiges que escorrimen

i llavors que creixen.

Llença el color verd,

que arreu escampa,

el sol, que a l'hivern,

tot ho esbatussava.

Si em voleu obrir

els fulls del meu cor,

busqueu-me a l'ahir,

al caliu del foc.

 

Pensaments divins

 

No puc jugar amb Déu, la pilota em desfà els peus.

Déu va amb mi, no m'estranya que ningú em conegui.

Per què teniu por? Déu està massa enfeinat.

Pensava més amb Déu, però Satanàs s'ofenia.

Déu sap que l'estimo, però em costa trobar-li regals.

No tingueu por del dimoni, ell ja sap amagar-se bé.

Déu està preocupat, dubta de la bona fe.

No tinc por de morir, només em fa mandra.

L' àngel de la guarda no ha vingut, potser té depressió.

Déu va crear el món i va fer les escriptures de propietat.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: