Dos poemes rosa i deu pensaments educatius

16 Maig, 2008 19:04
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Agafar, de la dona, la mà

 

Agafar, de la dona, la mà

és com captivar un desig,

com fer palpable un somni

que ens despertava amb dolor.

És veure el cel estrellat,

una porta daurada

que s'obre i diu: Passeu

per gaudir de l'estança!

Agafar,de la dona, la mà

és prendre un món de conhort,

escalfar un redós autèntic

ple de notes melangioses.

És creure que tot és viu,

bell i versemblant,

un és un i el seu costat

és farcit d'una blanca esperança.

Agafar, de la dona, la mà

és fer fruit en un dia,

és omplir la cara de llum,

és buidar tot el cos de desídia.

És tornar a rompre aquell riu

que, potser, va assecar-se un dia,

és portar a la mar el llagut

carregat d'estimades i joia.

Agafar, de la dona, la mà

és canviar, en claror, una guspira.

 

Amor meu, tanca la porta

 

Amor meu, tanca la porta

i restem al paradís,

encara que desencís

deu haver alguna cosa!

Amor meu, clou les persianes

del castell del nostre goig,

que no entri la feblesa,

que no passin els records!

Amor meu, apaga el llum,

ens enganya les imatges,

que es despullin de ferralles,

de disfresses i patums!

Amor meu, seu ara amb mi,

al davant del foc pairal,

perquè m'omple aquell desig

de silenci i estimar.

 

Pensaments educatius

 

No vulgueu canviar els alumnes, només treure'ls una mica la pols.

És un fet: No es tornaran bojos de tant estudiar.

No tenen prou gana perquè no saben menjar.

Penseu en els alumnes com a treballadors que recordaran l'escola.

Desitjo unes classes lleus i guarnides de silencis.

Entreu a classe com qui ha trobat l'escombra.

Preguem al cel: És on saben fer córrer els rellotges.

Cap profeta es va atrevir a ensenyar nens.

Déu va posar els alumnes, Ell sabrà el perquè.

Els nois volen classes divertides, estic ensenyant a ballar les parets.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital d'Espanya: