Una passejada per la meva vida i les meves aficions.

El Vent De Les Preocupacions

Contes Retroenllaços (0) Comentaris (4)   

Bona tarda a tothom,

Us penjo un conte que he escrit aquests dies.

Espero les vostres opinions

El vent de les preocupacions

Hi havia una vegada un petit país on la gent que hi vivia, sempre anava d'un costat a l'altre amb posat molt seriós i atabalat.

Era un país on tothom tenia maldecaps.

L'alcalde no sabia què fer per tenir la gent contenta i això li suposava un gran maldecap.

Els treballadors de l'ajuntament sempre tenien queixes de la gent d'aquell país i això els suposava un maldecap.

Els jardiners, no sabien què fer per tenir les flors i els parcs més bonics de tot el món i això els suposava un maldecap.

Els treballadors de la neteja per tenir la ciutat neta, les mares i els pares per que els seus fills fossin els millors, els professors i professores per ensenyar millor, els metges i metgesses per curar a tothom, els botiguers i botigueres per tenir més coses a millor preu... i així tothom.

Per aquest motiu tothom en aquell país tenia mala cara, perquè tenia molts maldecaps.

Quan sortia la gent de casa, no era normal parar-se a fer-la petar amb la resta d'habitants d'aquell indret, tothom tenia massa maldecaps com per malbaratar el seu temps, pensaven amb posat seriós.

Un dia d'hivern, els homes del temps d'aquell país, van avisar a la població de que els mapes del temps indicaven que hi hauria un vent molt fort.

Això era un gran maldecap per tothom.

La gent del país, preocupada pel vent, va tancar portes i finestres i va quedar-se a casa.

I va arribar el temut vent. Va començar a bufar, i no era un vent com aquells ventots d'altres cops, que feia malbé arbres i cases, que feia córrer pel carrer contenidors o bosses estripades.

Era un vent càlid i agradable, una brisa d'estiu suau... no calia haver-se capficat, aquell cop. Els homes del temps ho havien exagerat molt, va pensar tothom.

I la gent del país va començar a obrir les portes i les finestres, i fins i tot va sortir al carrer.

Va ser llavors quan una cosa estranya va passar: el vent, de sobte, va començar a bufar fort, molt fort, i a endur-se amunt, molt amunt, els maldecaps de la gent. Sols arrossegava això: maldecaps.

Quan els maldecaps pujaven amunt i el vent els arrossegava, se sentia riure a la gent... quan la gent veia el seu maldecap lluny, junt amb d'altres, pensava que potser n'hi havia de molt més grossos que els d'ells, que potser no calia preocupar-se tant i el que era important era escoltar als altres i demanar-los consell, que el que era important era disfrutar de l'ajuda dels altres... que el que era important no era pas tenir els millors parcs del món, sinó passejar pel parc. Que el que era important era escoltar què li passava a la gent i ajudar-la a solucionar-ho, que el que era important era parlar i jugar amb els fills, gaudir ensenyant, ajudar els malalts...

Aquell vent, que tants maldecaps havia dut als homes del temps, s'havia endut els de tothom per tal d'ajudar-los a veure que les coses quan és miren de lluny no sempre són com quan les veiem de prop.


La Princesa Que Volia Treballar

Contes Retroenllaços (0) Comentaris (2)   

Bona nit a tothom!

Enceto avui un nou apartat en el meu blog, ja veieu que els pessics són amplisSmile! El divendres la meva filla de 20 mesos comença l'escola i he volgut fer un conte per il·lustrar el que espero sigui aquest nou repte en la seva vida.

Sols vull dir-li a la meva princesa que espero que sigui el principi d'un munt d'experiències positives i que per a totes aquelles que li siguin negatives vull que sàpiga que sóc al seu costat.

La princesa que volia treballar.

Vet aquí una vegada un rei i una reina que no tenien reialme però sí un petit palau.

Amb els anys el rei i la reina van tenir una princesa, una bonica nena morena amb ulls foscos i cabell negre.

A mesura que la princesa es feia gran, gaudia jugant als parcs i jardins del país on vivia.

El temps passava i la princesa veia que el seu pare i la seva mare marxaven cada dia i de bon matí i quan ella preguntava on anaven li deien que havien d'anar a treballar per mantenir el seu petit palau, per comprar roba, per comprar el menjar...

Veure partir cada dia als reis entristia una mica a la princesa i sense dir res va decidir ajudar-los i per això va pensar que buscaria ella també una feina.

Va començar a mirar els anuncis dels diaris, i a preguntar a les botigues, als transports públics...però ella ni tan sols sabia llegir, ni es veia al darrere d'un taulell!!

Els reis veien a la petita princesa cada dia més capficada i tot i que encara gaudia dels jocs de la seva petita ciutat, notaven que alguna cosa passava.

Un dia el rei i la reina van adonar-se que la princesa era més feliç quan jugava amb altres súbdits d'aquell petit país i que investigava les coses, repetia gairebé tot el que ells li deien i van decidir que era el moment de dur-la a l'escola.

Van dir-li a la princesa que havien de parlar amb ella i li van explicar que començava el que per a ella seria una llarga tasca. La princesa va estar molt contenta perquè podria ajudar al seu pare i a la seva mare i potser no haurien de treballar tant i podrien passar més estona amb ella. Va preguntar què li pagarien en aquesta feina.

El rei i la reina van esclatar a riure, i li van dir que era una feina divertida i dura de vegades on el que li pagarien ho veuria a cap de molt temps, li donarien coneixement, eines per fer-se gran, amics,... i un seguit de coses que fins que fos gran l'ajudarien a ser una millor persona en molts sentits i que segurament aquestes coses l'ajudarien a trobar una feina on cobraria diners.

La princesa va emmurriar-se, això d'anar a treballar sense cobrar no li va agradar gaire, ella preferia jugar si no podia ajudar al pare ia la mare.

Va arribar el primer dia d'anar a l'escola i la princesa no ho veia del tot clar, quan el rei i la reina van portar-la a la seva nova escola va quedar bocabadada de veure tot el que allí hi havia i que era ple d'altres nens com ella.

El rei i la reina la van deixar a la seva nova classe esperant que fos el principi d'una gran feina. La feina de fer-se una persona gran amb coneixements i amb principis.


Design by JuliettaRose Studio. Powered by Lifetype

Modified to suit me on august 2010.
© 2010 Montse Cortell. All rights reserved.