L'Arxiu de la Corona d'Aragó, primer candidat de l'Estat a Patrimoni Europeu
)
A. VIVES. Barcelona
L'Arxiu de la Corona d'Aragó serà la primera candidatura que presentarà el govern de Rodríguez Zapatero a una iniciativa nova de caràcter europeu que preveu distingir els principals símbols del patrimoni que ajuden a explicar la unitat del Vell Continent. La ministra de Cultura, Carmen Calvo, va anunciar la presentació d'«aquest tresor històric» com a candidat a Patrimoni Europeu en l'acte de constitució oficial del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on van participar representants dels governs de Catalunya, Aragó, les Balears i el País Valencià. Tot i l'esperit d'entesa, els presidents Marcel·lí Iglésias, Jaume Matas i Francisco Camps van defensar el recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut català, que preveu que els fons propis s'integrin en els arxius de Catalunya.
«Hi ha dies especialment lluminosos pels que exercim càrrecs públics, avui és un dia d'aquests», va afirmar convençuda la ministra de Cultura, Carmen Calvo. Pocs minuts abans, els quatre presidents de les comunitats autònomes que conformaven l'antiga Corona d'Aragó i la ministra havien signat en el llibre d'honor i s'havien fotografiat plegats a les escales del palau del Lloctinent, la nova seu de l'arxiu que el ministeri acaba de reformar. No hi havia hagut colzades per situar-se en el millor lloc (al costat de la ministra) però gairebé, gairebé. Malgrat l'escenificada entesa i les bones paraules (la ministra va arribar a dir que la constitució del patronat era «un exemple de l'Espanya democràtica i de l'Espanya plural»), en acabar el recorregut pel palau gòtic, el president Matas, primer, i Iglésias i Camps, després, van defensar els recursos d'inconstitucionalitat que els seus governs han interposat contra l'Estatut català. El motiu de desconfiança és la disposició addicional tretzena de la carta magna i també el contingut existent en l'article 127 del mateix Estatut aprovat el 18 de juny passat, en què s'assenyala que «els fons propis de Catalunya, situats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i a l'Arxiu Reial de Barcelona, s'integren en el sistema d'arxius de Catalunya».
RECURSOS CONTRA L'ESTATUT
Matas va ser el primer a dir que no troba «incompatible» la constitució d'aquesta patronat amb el recurs d'inconstitucionalitat. «El Congrés no hauria d'haver aprovat unes normes estatutàries que permeten que la Generalitat s'apropiï d'uns documents que pertanyen a Espanya», va apuntar. En el discurs institucional pronunciat abans, el president balear va deixar anar que «la cultura no pot ser mai patrimoni exclusiu de ningú». Ho va fer després d'agrair el «pla d'igualtat» amb què els altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó s'han integrat en el patronat (cada un hi està representat de manera paritària) al mateix temps que va matisar: «El context que dibuixa l'arxiu ens permet reflexionar sobre l'esforç de la nostra terra per no convertir-nos en una possessió més, com de fet eren Sardenya, Sicília i Nàpols.»
Iglésias que va encetar un discurs molt eloqüentment, recordant que feia no 28 anys sinó més de 300, des del 1714, que Aragó reclamava la seva participació en l'arxiu que conté la «col·lecció diplomàtica més important d'Europa» i que és un exemple de com «es podia administrar la complexitat i la pluralitat», també va acabar coincidint amb Matas. El president d'Aragó no pot «acceptar» que el govern català gestioni una part del fons perquè això seria «desmembrar aquest arxiu històric».
Camps, que es va referir tantes vegades com va poder a aquest «arxiu d'Espanya», i va recordar que conté «el Llibre del Repartiment i l'acte fundacional del regne», va respondre amb una contrapregunta: «Com es menja que havent interposat un recurs d'inconstitucionalitat avui estiguem aquí.» La resposta: «És una qüestió de simetria.» A banda de l'evidència, Camps va ser l'únic dels tres que es va mostrar optimista: «Tot, al final, arribarà a bon port.»
Montilla no va voler valorar l'atípica situació, simplement es va limitar a pronunciar el seu discurs oficial. Després de remarcar la localització i el naixement de l'arxiu, «l'arxiu va néixer aquí com a Arxiu Reial de Barcelona», es va mostrar convençut que les quatre comunitats autònomes seran capaces de resoldre «tots els extrems». Entremig sí que va apuntar que el fons conté «referències clau de la nostra història i de la nostra personalitat» i va citar com a exemples l'arxiu de l'antiga Generalitat, que va des del 1359 fins al 1514.
L'exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya Ferran Mascarell va aconseguir l'estiu passat desencallar la situació i fins i tot va fer entendre als seus homòlegs que, durant els segles XIX i XX, a l'antic Arxiu Reial de Barcelona, s'hi havien incorporat els arxius i fons documentals d'institucions estrictament de Catalunya, com ara el de l'esmentada Generalitat, el de la Reial Audiència de Catalunya i el de l'administració napoleònica a Catalunya. Són aquests fons propis els que la Generalitat reclama poder incorporar en el sistema d'arxius de Catalunya. Des de l'estiu, una comissió tècnica estudia els documents. Els arxivistes asseguren que si al final acorden dividir el fons i, conseqüentment, la gestió de l'arxiu hauran de ser els polítics o els jutges, no pas ells, qui n'assumeixin la responsabilitat.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2240340
