PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

La universitat reivindica el seu paper en la presa de decisions tan importants que afecten el patrimoni del país, i els catedràtics que han impulsat aquest manifest es queixen, entre altres coses, de no haver estat consultats. La crida SOS Museu d'Arqueologia de Catalunya ha rebut fins ara 1.056 adhesions d'arqueòlegs, catedràtics, directors i tècnics de museus i professionals del patrimoni d'arreu del país. També hi són representades totes les universitats de parla catalana.

No els agrada la manera com s'han fet les coses i lamenten que es presenti «sense projecte» un «monstre» de l'envergadura del Museu Catalònia (Museu Nacional de Societat), en el procés de gestació del qual no s'han consultat els organismes que van ser cofundadors del MAC, és a dir, la Universitat de Barcelona (UB) i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). «Ens n'hem assabentat pels diaris i ens sembla una falta de cortesia o ignorància», anota Joan Sanmartí, catedràtic d'arqueologia de la UB. Tampoc aproven el fons del Pla de Museus perquè consideren que menysté el MAC i la tradició arqueològica catalana, que beu de les arrels del món clàssic i neix dels noucentistes, que van impulsar excavacions com per exemple la d'Empúries, de la qual se celebra el centenari aquest any. Els impulsors del manifest reclamen al conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, «respecte» pel MAC, institució al voltant de la qual s'han forjat diverses generacions d'arqueòlegs catalans, i que no es malmeti el llegat de Pere Bosch Gimpera, primer director del museu, inaugurat el 1935 al Palau d'Arts Gràfiques de l'Exposició Universal del 1929, a Montjuïc. Els catedràtics lamenten l'«estat d'abandonament» a què ha estat sotmès el MAC durant anys i insisteixen que cal reactivar-lo. Tot i això, no concreten com i què caldria fer, perquè consideren que aquesta decisió correspon al govern. Al seu torn, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació defensa que recuperar l'actual seu del MAC seria una operació massa costosa i que el Museu Catalònia solucionaria tots els problemes de cop.

Sanmartí argumenta, a més, que la Generalitat té el mandat del Parlament de transformar en nacional el Museu d'Història de Catalunya, cosa que implicaria cenyir-se «només» a l'àmbit nacional. Així, qüestiona què es faria amb els fons del MAC provinents de diferents punts de l'Estat o els fons d'arreu del món del Museu Etnològic. F. Xavier Hernández, catedràtic de didàctica de les ciències socials de la UB, afegeix que el Museu d'Història de Catalunya és un centre d'interpretació, sense fons propi, i que «voler casar-ho tot és una quimera».

Els catedràtics preveuen una «campanya d'oposició a llarg termini». Paral·lelament, el departament de prehistòria, història antiga i arqueologia de la UB també ha tramès un escrit a la conselleria per manifestar que «la dissolució del MAC» és «una passa enrere en el panorama museístic català» i demana «que s'enceti un procés de diàleg» per discutir la qüestió. «Cap de les grans ciutats europees, incloent-hi la capital de l'Estat espanyol, no ha diluït el seu museu d'arqueologia en altres institucions», apunten, i jutgen «comprensible, però inacceptable» que la desaparició del MAC respongui a motius econòmics.

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2751156