Alcanar farà un congrés dels ibers que marcarà la recerca dels propers vint anys -El Punt-
ROSER ROYO. Alcanar
Contactes. Indígenes i fenicis a la Mediterrània occidental entre els segles VIII i VI abans de la nostra era (ane). Aquest és el títol del congrés que del 24 al 26 de novembre se celebrarà a Alcanar i en el qual participaran experts d'arreu de l'Estat espanyol. «Suposarà un punt d'inflexió en el coneixement de la protohistòria a la península Ibèrica i posarà les bases del que ha de ser la recerca sobre el món iber dels propers 20 anys», va manifestar ahir el director del departament d'Història Antiga de la Universitat de Barcelona (UB), Francesc Garcia. La trobada, en què seran presents un centenar d'inscrits, abordarà els contactes comercials i culturals entre ibers i fenicis, unes relacions que a Alcanar foren especialment intenses per la seua situació estratègica a la costa de l'Ebre.
)
La petjada dels ibers a Alcanar va ser profunda, tal com s'evidencia als jaciments arqueològics de la Moleta del Remei i el de Sant Jaume-Mas d'en Serra, on les excavacions fa deu anys que duren i encara no han finalitzat. Des de l'Ajuntament canareu s'ha vist aquest patrimoni històric com un dels elements clau per a la dinamització turística del municipi, això explica que el consistori, juntament amb la Universitat de Barcelona i el Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica, s'haja abocat de ple en l'organització d'aquest congrés sobre els contactes entre els indígenes i els fenicis a tota la costa Mediterrània peninsular. «Volem ser un municipi de referència en el món iber», va manifestar l'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat. Per la seua banda, David Garcia, membre del GRAP i responsable de les excavacions del poblat de Sant Jaume, va destacar la importància dels dos jaciments canareus per la seua singularitat. El bon estat de conservació –el de Sant Jaume se'l coneix com la petita Pompeia d'Alcanar– i l'abundant i divers material que s'ha recuperat expliquen la importància d'aquests dos jaciments. «Des del punt de vista científic també són importants per la informació de primer ordre que ens proporcionen sobre les relacions entre les comunitats indígenes i els primers navegants de la Mediterrània: els fenicis», va argumentar Garcia.
En el congrés del 24, 25 i 26 de novembre s'exposaran les novetats que s'han descobert els últims anys a Catalunya –principalment a les comarques de l'Ebre i a l'Empordà–, a Cadis, Huelva, Màlaga i Granada, el País Valencià i Eivissa sobre les relacions entre les societats indígenes i els fenicis. Hi participaran ponents de la UB, del Museu Nacional d'Arqueologia Marítima de Cartagena, el departament d'Arqueologia del Consell Insular d'Eivissa, de la Universitat Complutense de Madrid, de la Universitat de Cadis, de la Pompeu Fabra, del Servei d'Arqueologia de la Diputació de Huelva, del Museu de Prehistòria de València, de la URV, del Museu d'Arqueologia de Barcelona i del d'Empúries.
Paral·lelament al congrés, des d'Alcanar s'han organitzat per a la setmana vinent una sèrie d'actes de divulgació general entre els quals destaca una exposició a la Casa O'Connor amb bona part dels materials que s'han trobat als jaciments ibèrics canareus i que estan dipositats al Museu del Montsià. Hi hauran representacions teatrals als centres d'educació (CEIP i IES) a càrrec de la companyia local L'Udol Teatre, i un concurs radiofònic de relats ambientats a l'època dels ibers. També es farà una sessió de cinema arqueològic i un tast de menjar i beure de l'època anterior als romans amb hidromel, most, panets i conserva d'olives. «És un intent de fer que la societat canareva també hi participe», va explicar Tomàs Camacho, del comitè organitzador.
